Sempre m’han agradat els llibres per a joves, segurament influenciada pels meus fills. Feia temps que volia començar un apartat dedicat als llibres que estan catalogats com a llibres juvenils. N’hi ha de molt diferents i per a tots els gustos; els realistes, els de ficció, els de misteris, els de por, els fantàstics… També em pregunto per què els adults no els podem llegir, què no és literatura, què no és de qualitat? Doncs, sí. És literatura  i amb la mateixa qualitat -o no -que qualsevol altre novel·la. 
N’he llegit molts, però començaré les meves ressenyes pels que llegeixi a partir d’ara. Els llibres m’atrauen per molts motius, i segurament cap d’ells estrictament objectiu. El títol, una frase de la contraportada, o trobar-lo com qui diu per casualitat. 
Tinc una debilitat amb els mapes. M’agraden els llibres on les aventures o relats es poden seguir a traves d’un mapa dibuixat. La majoria de vegades son quatre gargots (muntanyes, rius, passos i creus o fletxes amb itineraris). Em sorprenc mirant contínuament el mapa mentre els personatges es mouen, em diverteix. 
Hi ha llibres realistes, on els protagonistes son joves que viuen situacions diverses, des de divertides amb una colla o un grup, a individuals marcats per tràgiques situacions adverses. Aquests fan pensar als joves (o haurien de fer-los reflexionar) que no tothom és igual, ni pensa de la mateixa manera i que això no és cap obstacle. La diversitat en la cultura i el pensament enriqueix. I els joves i els no tan joves en podem aprendre.
Els fantàstics de països imaginaris, amb éssers estranys que viuen en mons molt diferents al nostre. N’hi ha que son força entretinguts i et permeten volar amb una mica d’imaginació a països inexistents. Acabarem deduint que, malgrat tot, compartim –des dels seu món i el nostre- problemàtiques molt terrenals, valors com l’amistat, l’honor i l’amor, condimentats amb dosis de màgia i fantasia.
Els de misteri, els de por… molts, n’hi ha molts.
No m’embolico més. 
Encetaré les meves particulars ressenyes juvenils amb un llibre de caire realista ambientat al S.XIV. L’aprenenta de llevadora de la Karen Cushman.
“La història d’una noieta abandonada, que no té ni nom ni llar, i que gràcies a la seva força de voluntat aconseguirà trobar un lloc al món.”
Només us avanço que és en molts aspectes entranyable.
Apa jovent!!!, espero que us hi engresqueu.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

22 respostes a «Literatura juvenil»

  1. De literatura juvenil n’hi ha de molt bona, el que passa és que de vegades sembla que tractin els joves de ximples. Tot el que siguin bones obres respectant que al public que van dirigides són els lectors adults del futur és bona cosa.

  2. Ara ja fa temps que no en llegeixo gaire, però quan els meus fills eren més joves m’agradava molt fer-ho. Llegir amb ells. I hi ha llibres juvenils molt bons i molt divertits i molt interessants.

  3. Literatura només hi ha de dos tipus: de bona i de dolenta. Fa el mateix que se l’etiquete d’una manera o d’altra.
    Ps. Que vaig a dir jo si n’he escrit un bon grapat de llibres juvenils.
    Salut i Terra

  4. Hola Carme,
    De moment et puc dir que, en sentit estricte, jo ja no hi entro, en la categoria juvenil. Però que tanmateix encara cerco l’aventura en els mons diversos i alternatius.
    Coincideixo en això que dius sobre els mapes. És com si t’hi capbussessis.

  5. A mi m’agrada especialment la literatura considerada juvenil, i de vegades infantil. Sempre he pensat que si és bo, és bo, més enllà de les etiquetes.

    Una de les meues autores favorites durant la (pre?)adolescència era Maria Gripe. Ara he tornat a llegir-la, motivada per un viatge a Suècia, i la segueixo trobant igual d’interessant. Quan he llegit que tens “una debilitat amb els mapes” he pensat que, si no l’has llegit, segurament t’agradaria “El país de més enllà”, d’aquesta autora (jo el vaig llegir en castellà, però està també en català).

  6. Xexu, ja ho crec que hi ha molta literatura juvenil bona, però moltes vegades no diré que desprestigiada, però no està prou valorada. I crec que per l’escriptor ha de ser més difícil enganxar a un jove lector (adult-lector del futur) que l’escriptor que es dirigeix a un lector ja adult.

  7. Carme, sempre que he pogut he compartit lectures amb els fills (ara encara ho faig amb la meva filla) i moltes vegades era jo la primera a llegir el llibre per engrescar-los després. Sempre m’ho he passat molt bé.

  8. Francesc Mompó, home no t’enfadis. Evidentment, de literatura només n’hi ha de dos tipus; la bona i la dolenta (ja ho he dit a la ressenya), però hi ha moltes maneres de classificar-la. M’agrada “la literatura juvenil” i el que m’agradaria fer és reivindicar-la. A la meva manera, amb els meus gustos i amb molta molta il•lusió i ganes. Sóc de les que he aprés que si un llibre no t’atrapa, no te’l fas teu, et costa o no et diu res acabo deixant-lo (malgrat la ràbia que em pugui suposar). He deixat uns quants llibres per “adults” i pràcticament cap de “literatura juvenil”.

  9. Jordi, per edat tampoc entro en aquesta categoria, però tinc un esperit molt jove i gaudeixo d’aquesta literatura juvenil, evidentment si és literatura bona. Sí, capbussar-se en els mapes i en les històries.

  10. Eva, hi ha llibres infantils realment bons!!!

    No he llegit res de la Maria Gripe, ara acabo de mirar els seus llibres. Ja me’ls miraré gràcies per la recomanació.

  11. Jo em vaig llegir tots els Harry Potter i per feina , quan feia classes a l’ESO també m’he llegit llibres d’aquest anomenats juvenils….de fet prefereixo que la gent jove llegeixi tota mena de libres i no només aquest escrits especialment per a ells, ja que tot i que n’hi ha de molt bons, en general no ho són tant ( o potser he tingut mala sort…en triar) hi ha alguns escriptors ,sembla que especialitzats en literatura juvenil ,que fan veritables preses de pèl….i amb aquest no puc….

  12. Estic una mica amb el XeXu, de vegades, alguns autors tracten els joves de ximples, i fan històries lacrimògines i tendrotes per captar l’hormona adolescent. I estic amb el Francesc Mompó amb el fet que de literatura només n’hi ha de bona o de dolenta, ens agradarà més o m´enys la història que expliquen, però com està narrada diu molt de l’alçada del text. Hi ha molta literatura considerada per ajoves boníssima, però hi ha també molta porqueria. Hi tinc experiència, sóc profe de català en un institut i he vist de tot. Només cal triar i no subestimar mai el lector adolescent, prou intel·ligent i madur per llegir qualsevol cosa.

  13. I els que no som tan jovent, també, oi?
    Gràcies!
    El buscaré!

  14. Això m’interessa especialment a veure si algun dels títols que proposis “enganxa” els meus fills. Les teves recomanacions amb els d’adults sempre m’han funcionat 🙂

  15. Elfreelang, jo vaig ser la primera a llegir els Harry Potter a casa i així enganxar als meus fills. Crec que els joves han de llegir llibres de tota mena com dius però per iniciar-los en els hàbits de la lectura sempre és millor començar amb llibres de temàtiques que els hi siguin agradables o properes per l’edat (després ja vindran els altres, sols). Evidentment hi ha molta presa de pèl i s’ha de seleccionar, però a vegades és també qüestió de gustos .

  16. Carina, amb aquests llibres ensucrat jo tampoc puc (ni en literatura juvenil, ni per adults). Amb això de classificar la literatura entre la bona literatura i la que no ho és, crec que tots hi estem d’acord, però a vegades el concepte de bona literatura pel jovent és una mica diferent, crec. Independentment de la temàtica que s’hi expliqui si un llibre atrau al lector en aquest cas jove i aquest repeteix, perquè agafa un altre llibre i després un altre… ja estem parlant al meu entendre de “bona” literatura. Potser no sempre de qualitat, però sí de bona amb el sentit de fomentant un hàbit que després ja es polirà (al gust de cadascú). Tot i així (ja sé que semblo contradictòria) hi ha molta porqueria.

  17. Fanal blau, jo per edat diuen que no sóc jove 😀 (els meus fills!!) però m’agraden certes coses del jovent. Hi ha llibres divertits que t’endinsen en mons imaginaris que et fan passar molt bones estones, o llibres realistes que t’expliquen històries des d’un punt de vista juvenil i estan força bé.

    Aquest que he esmentat ara “L’aprenenta de llevadora” està classificat com a literatura juvenil, a mi m’ha agradat, però no sé si tot el jovent compartirà el meu gust, ho dubto. Tinc pendent de fer la ressenya.

  18. Montse, això d’enganxar és un problema. Jo tinc dos fills i mentre que amb la filla compartim llibres i ressenyes amb el fill ja he hagut de tirar la tovallola, no li agrada gens llegir. 🙁

    Espero que les meves tries et serveixin, però seran molt meves i ja sabem que en gustos no hi ha res escrit 😀

  19. Jo he llegit moltíssima literatura juvenil i, per tant, m’encantarà llegir aquests posts que ens esperen.

    Des de fa uns quants anys ja no en llegeixo gaire. Em passava el que explica en XeXu: em sentia infravalorat per l’autor. En molt casos no, tot s’ha de dir. Hi ha autèntiques joies de la literatura juvenil: Harry Potter, Cròniques de Nàrnia, El Hòbbit, El Mag d’Oz (l’he llegit fa poc i és més infantil que juvenil, però bé), etc.

    Ah, encara que últimament no llegeixi massa llibres juvenils, això no vol dir que m’hagi oblidat dels llibres amb mapes. El senyor George R.R. Martin és un expert en aquest tipus de llibre. Ara, el senyor J.R.R. Tolkien n’és el pare.

  20. A mi també m’agrada molt la literatura juvenil… de fet, trobo que un bon llibre juvenil és, en realitat, un llibre “per a tothom”. Segur que m’agrada aquesta secció teva!! :-))

  21. MBosch, ja saps que en George R.R. i jo som molt “amics” en canvi d’en Tolkien no he llegit res. Espero que tafanegis per la secció, però ja t’aviso que no tots els llibres seran d’aquest estil. De moment el primer no té res a veure.

  22. Assumpta, espero que t’agradi. Si el llibre és bo els que no som tan joves també en podem gaudir 😀

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *