Llançar (o llençar), deixar anar amb fort impuls una cosa per inútil, per no poder-la retenir, per dur-la a perdre, etc.
“En Mateu no respon. Tomba el cap i llançà una mirada ben lluny, riu enllà, procurant evitar creuar-se amb els ulls de la Judit.” (p+ag. 189)
Rubèn Intente – Mapa mut
Deixa un comentari