És un recull de narracions curtes de dones noruegues de diferents edats. El recull ens descobreix que la literatura noruega té una bona quantitat d’escriptores, i això és bo i enriqueix la literatura en general. No hi he trobat en tot el recull cap narració identitària, és a dir, que pugui dir-nos on ha estat escrita, això crec que significa que la literatura és oberta i universal. Les relacions humanes són la base de totes les narracions, però totes tractades des de diferents situacions. Em quedo amb “la columna”, l’angoixa i patiment del pare i sobretot la reacció infantil i innocent del fill ( que ha oblidat el patiment i l’angoixa que li havia tocat viure abans ) .
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari