Najat El Hachmi a la Biblioteca

6/09/2011

Aquest mes fa deu anys que varen inaugura la Biblioteca del poble on visc, Sant Quirze del Vallès, hi fan un quants actes per celebrar-ho i entre ell ve l’escriptora Najat El Hachmi. Aniré a la tertúlia. M’enduré la meva llibreta i m’apuntaré aspectes i detalls que m’agradin o que em semblin interessants. No he anat mai a cap presentació ni tertúlia literària, ni he tingut la possibilitat de parlar amb cap autor (tret d’algun fugisser comentari de blog a blog).  Avui en tindré l’oportunitat però segurament no ho faré. Sóc de les que es queda al marge, escolta i mira. 

Najat El Hachmi va guanyador del Premi Ramon Llull de novel·la l’any 2008, amb L’últim patriarca i l’abril d’aquest any ha publicat La caçadora de cossos.

7/09/2011
Lloc: Biblioteca de Sant Quirze del Vallès.
Hora: 18:30 (ha començat puntual).
Assistents: una mica més d’una trentena.
Després de fer les presentacions pertinents la Najat El Hachmi ha començat a fer un petit recorregut per la seva obra, començant per la darrera, La caçadora de cossos.
N’ha destacat aquests aspectes:

  • Ha estat una experiència diferent del que he escrit fins ara –ens diu-,  que  li ha permès fer un canvi radical no només per la temàtica del llibre sinó també per canviar el concepte que es té d’ella com a escriptora. Allunyant-se així del clixé d’escriptora-pont de cultures.
  • La caçadora de cossos suposa un abans i un després en molts aspectes.
  • Maleeixo a les muses per portar-me a aquest terreny tan delicat”, diu tímidament, referint-se al tema del sexe i erotisme de la seva última novel·la.
  • Referint-se a la protagonista , ens explicava que li va ser una mica complicat trobar-li el registre correcte, una dona de fer feines amb aquest tipus d’experiències, la manera de parlar…”i que parles en català, quan hauria sigut més normal que parles algun altre idioma” (comenta una mica en veu baixa).
  • Va buscar referents i es va documentar, diu que se li va fer complicat trobar-los en la literatura catalana. (almenys el tipus de referents que buscava).
  • Ens explica que li ha costat l’estructura de la novel·la ja que no volia escriure-la en forma de dietari.

  

De L’últim patriarca ens va dir:

  • Va escriure la novel·la per ella (no pensant en un públic) , i el fet de no tenir lectors li va permetre escriure segurament amb més llibertat. Ara, en certa manera es deu als lectors (sense deixar, però de ser ella).
  • No va escriure la novel·la pensant amb el xoc cultural, no volia ser un exemple de la vida d’un marroquí fora del seu país, en aquest cas Catalunya. Aquesta etiqueta li va posar el públic i els mitjans de comunicació. (jo diria que van aprofitar la temàtica per a fer-ne un bon màrqueting).
Ens va fer una petita pinzellada de la seva primera novel·la Jo també sóc catalana del 2004. D’aquesta va destacar el fet que li va ser més complicat decidir l’esquema de la novel·la què escriure-la després.
Va ser l’hora del públic. En un primer moment es va derivar o centrar la tertúlia  en el tema de la sexualitat femenina i després en la sexualitat del jovent d’ara.  És curiós perquè la Najat El Hachmi  volia sortir d’aquesta dualitat de cultures amb aquest nou llibre, malgrat això, no van poder faltar les preguntes i/o comentaris de la manera que tenim les dones de viure la nostra sexualitat aquí i la manera que tenen les dones de viure la sexualitat al Marroc. Suposo que fins a cert punt és inevitable i va més enllà del propi llibres (m’ha fet l’efecte que no li acabava d’agradar).
Se li van fer una quantes preguntes, jo en destacaré les que al meu criteri vas ser les més interessants.
¿Els títols dels llibres et venen imposats o els tries tu?
Fins ara tots els he triat jo.  L’últim patriarca va ser el que primer vaig escriure de la novel·la. En el cas de La caçadora de cossos, coneixent els gustos de les editorials el títol el vaig triar de tal manera que, em permetès assegurar  que no me’l rebutgessin.
Escrius en més idiomes? No, només ho faig en català. Vaig tenir la sort d’anar a l’escola en plena immersió lingüística. He traduït uns contes i també he escrit un pròleg en castellà (diu que li va suposar un gran esforç)
Tens lectors de les dues cultures? Si, he pogut conèixer moltes dones marroquines. L’últim patriarca ha estat traduït a deu idiomes i La caçadora de cossos a tres, ara se’n prepara una traducció a l’anglès.  
Tens algun projecte començat? Si, estic treballant en una novel·la. (Calla). Aquí els assistents l’ajuden dient-li que no li preguntaran res de la nova novel·la, s’esperaran a que surti.
Ens ha parlat de la traducció que ha fet d’un llibre de contes, Contes llibertins del Magreb. que segurament sortirà a la venda aquesta tardor. Contes per a adults que, segons ella, són molt arrelats al seu país d’origen, diferents, divertits i que espera que agradin molt.
La tertúlia va durar poc més d’una hora i en vaig sortir contenta. Vaig descobrir una escriptora tímida que li va tocar viure una certa fama i reconeixement no de tot esperats, gairebé de cop. Que ha volgut trencar en certa manera amb el clixé que se li ha atorgat sense ella voler-ho, i ho ha fet amb contundència, escrivint una novel·la radicalment diferent i fent un gir espectacular. 
Fa temps vaig llegir L’últim patriarca, en general em va agradar però pel meu gust el final el vaig trobar fluix. Fluix perquè en certa manera la protagonista es rendeix i no acaba assolint el grau de llibertat que tant havia desitjat (parlo una mica de memòria, però això és el que m’ha quedat). Aquest regust que em va quedar de la lectura i la crítica massa positiva de la seva segona novel·la, m’han fet endarrerir la lectura de La caçadora de cossos. 
Va comentar que segurament aquesta segona novel·la no hagués estat possible si no hagués escrit primer (i amb èxit) L’últim patriarca.
Per acabar diré que ha estat una experiència del tot positiva. M’ho he passat bé, he descobert certs aspectes que desconeixia tant de l’autora com de les novel·les i m’han servit per acostar-m’hi una mica més. Això sempre és positiu.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

22 thoughts on “Najat El Hachmi a la Biblioteca

  1. CarmeNo Gravatar

    Jo he començat per l’últim, i repetiré. No podria posar-li 5 estrelles, però està molt ben portat i comença bé, després jo vaig tenir com una mica de baixada d’interès, pensant tot el llibre serà així? “caçant cossos” i prou? i em semblava avorrit, però remunta i acaba molt bé, pel meu gust.

    Respon
  2. Núria Pujolàs i PuigdomènechNo Gravatar

    Felicitats pel resum que ens fas de la trobada. Vaig conduir i organitzar una tertúlia amb la Najat i és una dona (i escriptora) intel·ligent. A mi, personalment, em va agradar molt “L’últim patriarca” però “La caçadora de cossos” no m’ha acabat de fer el pes…Gràcies per compartir!

    Respon
  3. Quadern de motsNo Gravatar

    Jordi, em sembla que ara viu més al costat de casa meva que de la teva. En aquests moments està treballant a l’ajuntament de Granollers (suposo que també hi viu).

    Respon
  4. Quadern de motsNo Gravatar

    Carme, doncs jo ho he fet al reves. Suposo que més tard que d’hora, també llegiré “La caçadora de cossos” però en aquests moments no m’acaba de fer el pes. Gràcies.

    Respon
  5. Quadern de motsNo Gravatar

    Núria, felicitats!!! a tu que, dijous va ser el teu sant.

    Sí, tens raó jo la també la vaig trobar intel•ligent, reservada i tímida. Em va sorprendre ,i la veritat que no m’ho esperava, em va fer veure les seves novel•les amb uns altres ulls després d’escoltar-li explicar una sèrie de detalls. De moment tinc aparcada “La caçadora de cossos” que tampoc em fa el pes.

    Respon
  6. Sandra ValentínNo Gravatar

    Najat El Hachmi ha tornat amb una novel·la desinhibida, insolent i apassionada, eròtica de principi a fi. La veritat és que m’ha sorprès perquè no té res a veure amb la seva anterior novel·la, L’últim patriarca. El tema, la manera d’escriure … De fet, si algú m’hagués dit que aquesta obra és de l’Almudena Grandes m’ho hauria cregut sense problemes. No està malament, però em va agradar molt més l’anterior.

    Respon
  7. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Sandra, explicava Najat El Hachmi en la tertúlia que amb “La caçadora de cossos” volia trencar amb tot el que havia fet fins ara. No l’he llegit, però crec que ho ha aconseguit, només en part. Sortir d’aquest clixé de escriptora-pont de cultures ha de ser molt complicat, malgrat tot, en les preguntes i comentaris planava l’ombra de les diferencies culturals. Va ser una tertúlia força interessant.

    Tens raó hi ha una diferència abismal entre les dues novel•les. Haurem d’esperar que publiqui la que està escrivint per descobrir quin camí segueix. Ens llegim.

    Respon
  8. ElfreelangNo Gravatar

    Confesso que no l’he llegit encara, no per falta de ganes sinó de temps i de llistes ja interminables de llibres encetats i altres per a llegir…avui a la setmana del llibre en català a BCN….he estat a punt a punt de compra-me’n un i al final m’he desdit , tenia poc pressupost i he hagut de triar….estic gaire bé convençuda que tindries moltes coses interessants a dir en la tertúlia…atreveix-te !

    Respon
  9. Globos.blogNo Gravatar

    No conec aquesta escriptora. Pels comentaris llegits esta molt clar que començaré pel del “Patriarca” demà mateix, dons ahir vaig acabar el del Murakami i ara no tinc res per llegir.
    Penso com l’Elfreelang que tindries moltes coses interessants a dir en una tertúlia.Anima’t.
    Bona Diada!

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Elfreelang, jo també tinc una llista d’aquestes llargues i es molt complicat afegir llibres quan saps que no disposes del temps per llegir-los, t’entenc perfectament. Jo ja fa temps que sóc dona de biblioteques, si no ho fes així no podria llegir gairebé res (em fa certa ràbia ja que m’agrada marcar coses en els llibres, però).

    Sóc força tímida per parlar amb públic, això que qui em coneix em troba oberta i desenfadada, però en aquest aspecte sóc pot atrevida.

    Respon
  11. Quadern de motsNo Gravatar

    Glòria, benvinguda.

    Si, crec que fas bona elecció començar per “L’últim patriarca”, espero que t’agradi i que tornis per comentar-me què t’ha semblat.

    Això de les tertúlies no està fet pera mi (intervenir-hi, que anar de oient és molt interessant), jo a última fila amb la meva llibreta, escoltant i prenent notes… i si tenia un munt de coses per dir i preguntar, però.

    Respon
  12. El veí de daltNo Gravatar

    Bona ressenya. Veus com és interessant anar a tertúlies! L’autora no em fa el pes (li he llegit “L’últim patriarca” i psé), però suposo que algun dia caurà el seu darrer llibre.

    Respon
  13. carinaNo Gravatar

    A mi, no m’acaba de convèncer, tot i que el que explica és interessant. No crec que repeteixi amb el segon. De tota manera, és molt recomanable escoltar els autors, t’apropen molt més les seves històries. Una entrada interessant.

    Respon
  14. Quadern de motsNo Gravatar

    Carina, tens raó, la veritat és que després d’escoltar a la Najat m’he apropat, ni que sigui una miqueta més, als seus llibres. De moment, però també esperaré a llegir el segon.

    Respon
  15. Jose Ramon Santana VazquezNo Gravatar

    …traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro…

    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ

    COMPARTIENDO ILUSION
    QUADERN DE MOTS

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía…

    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

    José
    Ramón…

    Respon
  16. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Vaig llegir fa uns tres anys El Patriarca. Em va semblar un bon llibre. Només hi vaig trobar dos peròs: Si hagués estat escrit per algú d’aquí, potser hauria estat titllat de xenòfob. Si l’autora no hagués estat qui és, no sé si hauria merescut el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes.
    Molt bona la ressenya.

    Respon
  17. Quadern de motsNo Gravatar

    Àngel, jo també fa temps que vaig llegir “L’últim patriarca”, i el final el vaig trobar fluix.

    Dels peròs que comentes, estic d’acord amb el de la concessió del premi Ramon Llull, segurament hi havia obres més bones. Crec que el premi no va ser estrictament literari (com acostuma a passar moltes vegades), anava molt bé la integració de la Najat al nostre país, ella, però no en té la culpa. En la tertúlia es volia desfer contínuament d’aquesta etiqueta que la crítica i els lectors li hem posar d’escriptora –pont de cultures. I no se n’ha sortit.

    El tema de la xenofòbia, la veritat no m’ho havia plantejat. Igual si l’hagués escrit un escriptor d’aquí el final hauria estat diferent, més contundent i alliberador, no ho sé. Gràcies pels comentaris.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top