Petons de diumenge

Sílvia Soler,  ( Figueres, 1961 ) 
La vida de la Valèria és una vida senzilla però plena, de qui ha sabut triar les opcions de la vida que la feien més feliç en cada moment, estudiar una carrera, casar-se i dedicar-se plenament a la família. El contrapunt és la seva amiga Elisa, rodamón, dona alliberada i intel·lectual inquieta. Però ja se sap que un sempre desitja el que no té, i l’Elisa enveja els moments de pau i felicitat de la Valèria, i la Valèria somia, a estones, en la vida moguda de l’amiga.
La novel·la ens explica els sis últims mesos de la Valèria a través dels apunts i preguntes d’un futur i jove escriptor. Ell, recull tot el material, parla amb els fills, el germà, segueix amb la Valèria els seus diaris i llegeix el munt de cartes que l’Elisa li envia d’arreu del món. Amb tot aquest material lligat d’una manera senzilla i brillant, anem descobrint no només la vida d’uns personatges, sinó també els esdeveniments de tota una època i, el que és més interessant, veure el contrast de com es vivia dins la Catalunya franquista i fora de les nostres fronteres.


 … Aquest és el secret de la seva felicitat, no allargar els moments bons, no desgastar-los …”

“ … perquè tenies una bona raó per no ser-hi, l’única raó vàlida: estaves fent de mare en una altra banda.”
Pàg. 135 “Ja veus que de vegades l’Elisa s’ho passava malament… però en general jo l’envejava. La veia créixer i avançar i ser més sàvia mentre jo em quedava allà on sempre havia estat. I ja no sabia si aquell era exactament el lloc on volia estar.
            Per no sentir-me aturada llegia, llegia molt, constantment. No em cansava de llegir i estudiar. ( … ). Els llibres m’han salvat de la rutina, de la inactivitat, de la frustració.”.
Pàg. 244 “L’Elisa s’hi va negar amablement però amb fermesa: si vols escriure una vida de novel·la, vés a veure la meva amiga Valèria, em va dir. Jo vaig protestar: la Valèria Isern ? La seva amiga de joventut que s’havia quedat al poble on va néixer, que s’havia casat amb el seu primer amor,que s’havia limitat a fer de mare de família…? ( … ) Demà mateix començaré, li vaig dir.





Els mots:       besllum, llambregada
La fitxa:         Soler,Silvia ( 2008 ). Petons de diumenge 2ª ed. 2009 Barcelona.
Columna Edicions S.A. Col·lecció Clàssica. 244 pàg.
L’enllaç: Sílvia Soler,

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *