La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d’una illa i el terror d’una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se’n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s’ha de tenir por de res. A Pura sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l’Eixample marquen el ritme d’una novel•la que segueix el fil d’un misteri.
Quan la Sílvia es trasllada a Menorca un cop casada amb l’hereu Solivella, una de les grans família de l’illa, no es pot arribar a imaginar tot el que li espera. El que hauria de ser un lloc de pau i tranquil•litat per poder pintar es converteix de mica en mica en un lloc claustrofòbic i ple de secrets i misteris. Allunyada de la vida familiar i relegada a pintar en el seu estudi no serà fins el naixement del fill que començarà a conèixer què s’amaga darrera la història familiar. Un secret renascut amb el naixement del fill, una estranya malaltia hereditària de molt difícil curació que li deforma les mans i li escurça la vida. Rebutjada per la família, asfixiada per la sogra i per la fredor del marit s’anirà apartant de tot , fins i tot del fill que deixarà de mica en mica d’estimar.
Els misteris es solapen a la finca fins que descobreix la presència d’un nen mig salvatge que hauria nascut per ajudar al fill. A partir d’aquí , la Sílvia comença a lluitar, pel nen desconegut, pel fill, per l’amor redescobert i finalment per ella. Per això cal fugir, anar al lloc que coneix, l’eixample barceloní. I allà, l’ombra de la por, de la consciència o qui sap si de la imaginació l’estarà vigilant.
En la presentació del premi l’Ada Castells ja va explicar que “la novel•la no pretenia ser ni policíaca, ni detectivesca, sinó que proposa un joc amb diferents gèneres: misteri, amor, gòtic…”. A cavall entre el thriller psicològic i el misteri, l’autora, inclou un toc gòtic que aporta a la novel•la una certa originalitat. La Sílvia, viurà sempre sota pressió, amb la sensació constant de sentir-se poca cosa, no ser ningú, no fer mai res bé, es sent perdedora i perduda, fràgil i vulnerable en una deriva que es veu agreujada per la sensació d’haver perdut la capacitat d’estimar, com a mare i com a dona, sensació que la sobrepassa i la pot. El lector arriba a pensar que gran part del que li passa és fruit de la seva imaginació, que a cops pot ratllar la bogeria i l’obsessió, o simplement, com algú que no hi toca del tot. Apunta la mateixa autora que la seva protagonista, la Sílvia, “és una heroïna moderna que ha de treure la heroïcitat del seus errors”, jo no la definiria com a tal, però qui sap, enfrontar-se a tot i a tothom des de la feblesa, pot tenir un punt tant de bogeria com d’heroïcitat.
Encara que no m’hagi convençut del tot es tracte d’una novel•la que es llegeix força bé, sobretot la part que transcorre a l’illa on el misteri i la tensió dels esdeveniments atrapen al lector en una narració força ben travada. En canvi la part de tornada a Barcelona se m’ha fet més feixuga de seguir.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Pura sang, 2012 pàg. 288
Autor: Ada Castells
Premi: Premi Sant Joan de Narrativa 2012
Editorial: Edicions 62
[/box]
Deixa un comentari