Rateta, quan ens dirigim afectuosament a la nostra filla. Cuca, petita meva…
“Davant del mirall, quan et pentinava… saps? Rateta, ara aquells instants em semblen dels més bonics de la meva vida…” (pàg. 22)
“I t’abraçaves al meu cos, que et protegia, i jo et sentia com una part de mi. Rateta, ara donaria la vida per tenir-te així…” (pàg. 24)
Maria Barbal – Emma
Deixa un comentari