Som a començaments dels anys trenta en un poble del centre de França. Un home vell recorda. Després d’haver dut una vida viatgera, Silvio es manté al marge de tot i observa la comèdia humana que es desenvolupa als camps, la tranquil”litat de la vida dels pagesos. François i Hélène Érard també recorden: la seva primera i fugaç trobada, el matrimoni d’ella amb un propietari vell i ric, la viudetat posterior, l’espera i, finalment, el retrobament amb el seu primer amor. Quan Colette es casa amb Jean Dorin sembla que tots plegats s’encaminen vers una vida pausada i feliç. Pero uns mesos més tard, arriba el drama. La mort per ofegament de Jean trenca la falsa quietud d’aquest entorn de províncies. Un rere l’altre, els secrets que uneixen els protagonistes d’aquesta intriga sorgeixen en el relat de Silvio fins a una darrera i pertorbadora revelació.
Sang calenta és un drama rural molt ben trenat i excel·lentment ambientat en un poblet de la França dels anys 30. Ens descriu la monòtona i tranquil·la vida familiar a través d’un dels seus protagonistes, en Silvio – el cosí- i de com aquesta, a partir de la mort d’un dels seus membres, s’altera i es capgira. La mort transformarà el plàcid relat en una mena d’investigació policial on es posarà al descobert un passat ocult que farà trontollar unes vides que els seus protagonistes creien transparents, sinceres i exemplars. Accions de joventut tapades i mal closes que ara, doblement tornen per desfer una pau familiar que es creia inalterable i sòlida.
La novel·la està escrita en primera persona per en Silvio, el cosí viatger, ara ja gran, solitari i envellit. És ell qui mantindrà informat al lector i qui descriurà tot el relat. Amb una prosa escrita amb un to gairebé poètic i elegant, amb la singularitat del narrador, les magnífiques descripcions de l’escenari i amb un doble ambient de calma i tensió, que culminarà amb la brillant introspecció dels personatges, com ja ens té acostumats la Némirosvky, fan del la novel·la una excel·lent lectura.
La novel·la, en el seu inici, pot descol·locar una mica al lector que ja coneixia l’autora amb anterioritat. Tot i tothom semblen perfectes, com en la pintura d’un bucòlic quadre d’ambient alegre i pagesívol on cadascú té ben après el seu paper. Una primera part basada en la descripció elegant i acurada de l’ambient genuí de la vida d’un poble francès de principi del segle XX. Un ambient on l’amabilitat del paisatge té un pes important i contrasta amb l’aïllament en la que viu la seva gent, envoltats de silencis, sospites i prejudicis. Némirovsky ens descriu d’una manera molt plàstica i efectiva l’escenari, traslladant al lector a la França rural on ella hi havia passar una temporada.
Serà a partir del la dramàtica mort d’un dels membres de la família on els protagonistes prenen més rellevància i on l’autora ens anirà desvetllant la fragilitat d’uns personatges que viuen sota pressió, sotmesos pel fet d’haver d’ocultar uns fets o uns sentiments i que, ara, la tràgica mort posa al descobert. La família és un tema present i recurrent en l’obra de l’autora i en concret la relació i els conflictes entre mare i filla i aquí no en són l’excepció. La importància de l’experiència viscuda que es pot transmetre -o no- de pares a fills, la idolatria dels fills vers els pares, la imatge que els pares donen als fills, la comunicació entre generacions o les accions de joventut que es repeteixen inevitablement de manera cíclica poden fer trontollar i trencar la pau familiar quan els conflictes interns no queden ben resolts. I aquí és on trobem la Némirovsky dels personatges excel·lents, de la introspecció, de l’anàlisi psicològic o de les situacions que porten al límit, que li serviran a l’autora per mostrar-nos les diferents cares en que es pot presentar la conducta humana davant de determinats fets o situacions. I l’Amor, en majúscules, com a focus de felicitat i de dolor, de renúncia i de passió, de vida, de mort i, fins i tot, de mort en vida.
Sang calena, doncs, es pot dividir en dues parts. Una plena d’equilibri, felicitat i un cert immobilisme on és més important l’ambient, les sensacions, les olors i el paisatge i un altre on la tensió, els conflictes interns, el sentiment de culpabilitat, els descobriments i, els desenganys i retrets, acceleren l’acció i deixen en segon pla l’escenari. I la sang calenta de la joventut com a experiència intransferible, única i personal, aquesta necessitat de rauxa de joventut que caldrà assumir en totes les seves conseqüències per arribar al futur havent tancat els conflictes que s’hagin pogut generar. I si no es tanquen, tard o d’hora poden passar factura. Una molt bona lectura.
Irène Némirovsky va deixar mecanografiats per seu marit, uns quants folis de la novel·la, segurament entre 1941 i 1942, però no serà fins molts anys després de la seva mort que els seus biògrafs van trobar la resta de l’obra IMEC (Institut Memoires de l’Édition Contemporaine). Es va editar l’any 2007 amb el vist i plau de les seves filles i hereves.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Sang calenta, 2007 pàg. 127
Autor: Irène Némirovsky
Traducció: Anna Casassas
Editorial: La Magrana
[/box]
Deixa un comentari