Repassant la poesia que tinc a casa m’he aturat en aquest poema que, sincerament, no recordava. Llegit ara, no sabria dir-vos el per què m’ha sortit una lectura feta amb una excessiva força, diria, fins i tot, amb certa ràbia. La d’uns gossos afamats i desvergonyits cercant llur objectiu com la del poeta que “malda, també, per donar sentit a la vergonya de la vida”, entre la denúncia del que veu i la recerca del que busca. #jollegeixo
Espero que us hagi agradat la meva tria per la setmana de la poesia catalana a Internet. Us deixo un pdf de l’Anna Mollà Sellés on parla breument del llibre, segur que hi trobareu aspectes interessants.
No coneixia el poema, però al llegir-lo ara tinc unes sensacions molt semblants a les teves.
A veure si més tard en penjo jo un:)
Hola Quadern de Mots,
Tens un espai que m’agrada.
Gràcies pel m’agrada a Cuina Cinc.
Ben trobat,
No sé com correspondre.
Fins aviat,