Amb quatre mots: per a descobrir els valors de la literatura (”suggereix com es pot arribar al món meravellós i fantàstic de les paraules, dels versos i de les narracions.” Tret de la contraportada)
Recomanada per: després de llegir l’entusiasta ressenya de l’Àngel al blog l’amic Àngel
“la literatura és un món paral·lel, on els llibres parlen entre ells: per entrar-hi s’ha de fer un salt, passar a una altra banda. I després la tornada és difícil, perquè aquells personatges continuaran parlant amb tu, donant-te consells, fent-te prendre decisions.” “I quin nen no ha pensat que veia al cel, una nit d’estiu quan costa d’adormir-se, el veler d’en Peter Pan? Jo et vull ensenyar a veure aquell veler, vull escriure aquest llibre per dir-te que també els llibres seriosos, els llibres per a adults, els llibres difícils, no són més que velers disfressats i que tenen el mateix encís que el veler de polsim d’or d’en Peter Pan.”
Aquest llibre és una llarga carta que, Roberto Cotroneo, adreça al seu fill Francesco de dos anys i mig. Un cop comences a llegir-la, però, ja te n’adones que el llibre no va dirigit als infants, crec, que s’adreça als pares dels infants, per ajudar-los -encaminar-los- en l’amor a la literatura i sobretot per ensenyar-los, si es deixen, a saber transmetre als fills aquest amor que ell sent envers els llibres i la literatura en general.
Inventar histories diferents d’un mateix dibuix, una marieta per exemple, explica en Cotroneo, resulta més o menys fàcil, per a la capacitat creadora dels pares i, enlluernar al nen no costa massa. El valor d’aquest acte, hauria de servir per demostrar al nen quan sigui adolescent i després adult, que els llibres diuen més dels que és veu escrit o dibuixat i que, tan important és llegir les paraules o els dibuixos com saber-los interpretar entre línies.
Ens trobem parlant de temes que un nen i un adolescent ha d’afrontar per poder formar-se com a persona. En Cotroneo ho explica d’una manera didàctica i sublim alhora, mitjançant el que uns determinats llibres poden aportar als seus lectors. El saber llegir entre línies que no és res més, que l’aprenentatge de la vida.
Així, a través de la literatura podem parlar de temes com; la inquietud, la tendresa, la passió i el talent. I per fer-ho, es serveix de llibres com L’illa del tresor de R. L. Stevenson, El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger, la poesia de Thomas S. Elliot i El malaguanyat de Thomas Bernhard. És un bon exercici que al meu entendre va més enllà de la crítica literària, és un tema de passió, per la bona literatura, per a tots els bons llibres.
”Ho entens, Francesco, per què L’illa del tresor és un llibre important? Perquè t’ensenya que l’aventura no és res més que un ritual de traspàs, que les aventures de la vida no serveix per descobrir res de nou, que no pertany al món de la fantasia, al somni, sinó que serveix per fer-se grans, costi el que costi.”
Faria trampa si digués que llegint aquest llibre he vist tot el que ens vol dir l’autor, malauradament, no he llegit cap dels llibres dels que tan apassionadament ens parla, però el concepte, l’amor per la literatura i aquest llegir entre línies és tan suggerent que et deixes portar. No explica, en general, res que cap bon lector no sàpiga, independentment del llibre que llegeixi, perquè què seria la literatura si no ens fes volar, pensar, imaginar, al mateix temps que ens fa créixer com a persones? I els llibres i els seus personatges parlen entre ells de la mateixa manera que nosaltres ens endinsem en el seu món i el portem allà on anem, fem el que fem. Perquè un cop t’atrapen –els llibres i els seus personatges-, d’una manera o d’una altra ja no ens els podem treure ni del cap ni del cor, conviuen amb nosaltres.
“El resultat és sorprenent: perquè és una lliçó claríssima de mètode crític però també una autobiografia subterrània.” L’assignatura pendent després de la lectura d’aquest llibre és llegir tres del quatre llibres dels quals ens parla.
També n’han parlat Alejandro Gamero a La piedra de Sísif, l’Àngel al blog Amic Àngel, la Carina a el guant de l’Allie, entre altres.
Roberto Cotroneo (Alessandria 1961)
És responsable de les pàgines de cultura de “L’Espresso”. Aquest és el seu primer llibre.El llibre
Títol original: Se una mattina d’estate un bambino, 1994
Títol Traducció: Si un matí d’estiu un nen, 1995 Edicions 62, S.A Traducció Joan Casas i Fuster Pàg. 158
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari