Aigua bruta

Pau Vidal (Barcelona.1967)                
Tots sabem què els rius no sempre porten l’aigua neta, però també sabem que l’aigua, què nasqué neta, es pot embrutir o embrutar de moltes maneres. Quan plou, l’aigua adopta aquell color terrós del fang, no fa lleig, neteja i alimenta, és necessari. Hi ha altres cops que som nosaltres qui l’embrutim amb desmesura.  L’empastifem de productes i substàncies que li són alienes i, hi ha cops que aquestes substàncies són tantes, que fem que el riu ja no sigui el riu, el canviem, el transformem, l’adulterem. El riu d’aigua corrent el transformem en el riu d’aigua bruta. i, en un riu d’aigua bruta ningú s’hi pot emmirallar.
Les llengües són com els rius; n’hi ha de nets i respectats, n’hi ha que ja han perdut l’aigua i n’hi ha uns altres que de mica en mica van canviant el color original o simplement van perdent aigua.
El Premi de Literatura Científica es concedeix a la millor novel·la científica o assaig divulgatiu de qualsevol branca de les ciències, excloent l’especulació no fonamentada científicament (ciència-ficció).
Dit això, jo ara em pregunto, quin assaig científic divulgatiu s’ha volgut premiar de la novel·la? Aigua bruta ens parla d’un problema mediambiental, l’abocament incontrolat  de substàncies de rebuig tòxiques (en aquest cas d’una farmacèutica)  a la llera d’un determinat riu (un riu que vertebra un país).  Però també, ens parla d’una llengua sotmesa a un bombardeig constant i demolidor d’elements (al meu parer també tòxics) que l’embruten i la poden arribar a fer irreconeixible. Com diu en Ricard Biel a Benzina la ciència és abordada per partida doble… (…) Vet aquí les dues branques científiques de la història: la ciència mediambiental i la filològica.” i aquí és on el lector podrà determinar quina de les branques és la que es premia, o en tot cas, si en són les due,s quina de les dues fa servir l’altra.
La trama de la novel·la és senzilla i, fins a cert punt previsible. En Camil és un filòleg  (ell s’anomena lingüista) i un caçador de mots. Mentre ressegueix  pels pobles en busca de mots o locucions, a l’estil Coromines (però sense xiruques i motoritzat) es troba sense saber massa bé com, investigant la mort d’un home en circumstàncies poc clares. Les pistes el portaran a seguir “el  que els biòlegs anomenen el cicle de l’aigua: del Pirineu al delta de Llobregat, passant per aqüífers, font i abocaments”. Final feliç. Els dolents atrapats. Entremig, l’exposició d’una ponència que no té enllestida, l’aparició d’una singular becària, un municipal que fa de vigilant nocturn d’una manera molt particular i l’entranyable padrina del filòleg –una dona de cent vuit anys-  addicta a les novel·les policíaques.

En granat hi ha els trossets d’entrevista que va fer en Tià de Calamars a la catalana
Què és el que fa del llibre, un molt bon llibre ? L’enorme domini lingüístic. Senzill, directe, net, però àcid i punyets quan cal ser-ho. No hi trobarem ni grans descripcions ni elements retòric que embolcallin el text, en aquest cas, això és el que fa de la narració un text esplèndid. Es saber estar i saber dotar als personatges de l’element clau que els defineix: la llengua. Una llengua que s’adapta als registres dels personatges i que encara que sigui lingüísticament “un assassinat”, en Pau Vidal fa servir justament aquest registres per què el lector se n’adongui (de com estem embrutant l’aigua).
No és posar en boca de personatges barbarismes a tort i dret per indicar-nos un estereotips ben definits, no és tan simple ni senzill. És l’adaptació d’uns personatges a seu entorn, al moment i a les circumstàncies que viuen.
-La vostra novel·la permet també una lectura en tres nivells: el dels registres lingüístics, el dels dialectes, i la combinació d’ambdós. Era el vostre objectiu?
-Sí, per a mi els personatges parlen com actuen i actuen com parlen. Jo no sé fer descripcions i m’és indiferent la descripció dels seus trets físics. Per a mi els personatges s’identifiquen per com parlen i gràcies a la parla sabem moltes coses d’ells. Per a mi els personatges són lingüística. I és un joc que m’ha agradat molt practicar…
En Richi – què és diu Richi, ni Ricard ni Ricardo- és el municipal i vigilant de seguretat, ell  pot arribar a tenir més d’un registre, tot depèn del lloc on es trobi o de la feina que faci en cada moment, no sempre parla malament,  aquesta és la seva realitat. Ja no comento el tema dels SMS.
Pàg. 55 “ –Hòstia, Miqui ho tenim txungo, tio. Si fos al carrer encara, podria ser una gamberrada i els pillaríem de seguida…”
Pàg. 126 “Era fascinant. No els mecanismes del món de l’hampa, sinó la transformació que s’operava en el llenguatge del Richi quan es transformava en l’agent Maldonado, Parlava amb propietat, sense tios ni tranquis ni col·legui…”
L’altre cas és el de la becària, la Juli o Júlia o fins i tot Julieta meva – com li diu un cop la padrina. És una estudiant de filologia, que es permet el “luxe” de cometre faltes d’ortografia, parlar sense subordinades –com ironitza en Camil – i li diu prof.  al filòleg.  Pàg. 88 “-Ei, prof, quina casualitat, jo també he arribat fa poc. Com que he acabat els recados aviat, doncs mira, he pensat vés i algo faràs. Guai, no?” Aquesta mateixa Juli, es capaç de fer una ponència i deixar bocabadat a tot l’expert auditori, i aquí torna a ironitzar en Vidal sobre l’AEC “la meitat de les paraules no les entenia, però és que era tan expressiva, tan…tan onomatopeica!” explica la directora Teresa després de la ponència de la Juli.
-El vostre personatge fa un atac molt dur als joves i a l’ús de les noves tecnologies i a la globalització lingüística que ells representen. Malgrat la interacció entre generacions ell no canvia
el plantejament. Tant dolents són els joves?
-Per als lingüistes els joves representen el dimoni contra el que hem de combatre cada dia i ho veus tot de color de rosa o ets crític. D’acord que els joves d’Olot parlen com Déu mana, però parlen menys com Déu mana que abans. Per a un lingüística, el jove representa la darrera bugada. El personatge representa una mica això per contrast amb la Júlia que encarna la trinxadora lingüística.
La padrina és l’encant i la joia de la novel·la. Tinc debilitat per aquest tipus e personatges i li puc perdonar tot. No és que s’hagi de fer perdonar res, però és una manera de dir que es fa entranyable. Encara que sigui un personatge metafísic com explica l’autor.
Pàg. 14 “-Idò, vols dir que no te valdria més donar-li es número des fòtil? Al manco t’estalviaries aqueixes corredisses, que qualsevol dia te fumeràs de cap. Total, per anar a sentir quatre veis dient paraules que sap tothom…”
Pàg. 15 “Tu deixa sa gent que xerrin com vulguin i escriu una histori de lladres i serenos, que els diccionaris no se’ls llegeix ningú.”
-Aquesta padrina no quadra. Cent vuit anys i llegint novel·les negres d’allò més actuals… és una burla al gènere o un homenatge?
-La padrina és un personatge metafísic. És viu perquè ha de poder parlar, però no és viu perquè està asseguda allà en aquella poltrona i només s’aixeca en un cas extrem com per anar a l’habitació del net quan està ferit. En aquest context el personatge només s’alimenta de literatura i en concret d’aquesta. També és un homenatge a una espècie en extinció que és el lector voraç que ho trasllada tot a la literatura. La meva àvia era així i hi ha de ser, perquè si no hi fos la novel·la no es resoldria. Ella fa moltes coses perquè la investigació vagi endavant. S’ha d’entendre més com una presència metafísica.

En Camil – o Camí o Camiller o també Miquel o Quel o  Queló – “és el detectiu que no és detectiu, és el lingüista que no fa de lingüista.”   És irònic, cínic, desesperat, incomprès,  angoixat,…és la resistència.
Pàg. 32 “Em vaig passar la resta del matí mastegant una sentència: si volen sentir la llengua del futur, que s’apuntin a un curs d’anglès.”
Pàg. 36 “No s’acaba mai amb la llengua. És com el vers del poeta, quan creus que ja s’acaba torna a començar. Els que no hi entenen diuen que és perquè evolucionen. Les llengües, volen dir. La típica afirmació buida de sentit dels qui no pateixen per la seva. Seria com dir que un malalt de la sida no s’està morint sinó que evoluciona. Si, cap a la mort.”
Tastets
>> de “ràbia” a simpatia
“…a un país on hi ha com a mínim un filòleg a cada una de les llars…” es diu encertadament en Tià des de Calamars a la catalana.
Llegeixo acompanyada de la llibreta i vaig fent les meves anotacions, pàg. 11 aiguavessos. Apuntat. Però ara resulta que l’autor també fa la seva feina de recerca i quatre línees més avall ens diu: 
Pàg. 11 “Jo, que ja butxaquejava a la recerca del llapis…vaig poder anotar  amb calma: <Aiguavessos, pl. d’aiguavés. Consult sign exacte. Emilio, agricultor jubilat, 70 anys aprx.,plaça major de Melià.>
Simplement deliciós. Com aquest exemple n’he recollit un munt, divertit però també punyent.  Enxovat/anxovat, detector/detectora, fullejant/bitejant, …
>> tenir cua de palla
j) Tenir la cua de palla: esser fàcilment irritable o sentir-se fàcilment al·ludit.
Pàg. 149 “Si tens cua de palla ja hi estàs avesat., a mirar ets uis de clatell. Es dia que me contares sa visita a cas metge ja vaig vore que feia pudor de socarrim…”
>> la vaca cega
Les versions dels clàssic – en lletres o música – no deixen mai indiferent a ningú.
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
 “Topant de cap en un i altre ètim,
 avançant d’esma del mot,
veiguí venir la Juli tota sola.

Pàg.106 “Aprendre’s de memòria els clàssics de la poesia nostrada, a la universitat, era divertit. Però encara més fer-ne versions, com aquella tan famosa que volia que la nostra estimada vaca devinguda cega en el sentit argòtic del terme: “
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
<D’una ratlla esnifada amb massa força
la coca va estroncar-li el nas; i al morro,
 hi duu penjat una peta. La vaca va cega.>
Maragall,Carner, Ferrater, Papasseit, Foix, sense ridiculitzar, al contrari.
>> mots
Espigolar 4. fig. Arreplegar allò que altres han deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses;
Pàg. 34 “ Del curt però lentíssim trajecte en vaig espigolar les següents informacions, copsades pel mètode habitual:”
Gavadal 3. Gran quantitat
Pàg.153 “El dia que es deixin estar d’argots i facin un congrés sobre mots millorables els bombardejaré. En tinc un gavadal.”
>> Ricard Biel a Benzina
Sóc del parer que tot llibre que desperti la necessitat lectora d’algú és benvingut, sigui de la qualitat literària que sigui. No tots els lectors han de saber o voler llegir-ho tot. Ara, hi ha determinats llibres que no arriben a uns estereotipats valors literaris, però sobrepassen l’aspecte merament artístic. Estic completament d’acord amb Ricard Biel quan diu:
“En l’actual devorador món editorial els llibres caduquen de la llum pública al cap de poques setmanes, empesos per l’allau de novetats, amb independència del seu valor artístic. Per això cal posar fre des de la crítica a aquest voraç sistema piconador de la memòria, i aturar-nos a fer esment a les obres que no mereixen l’oblit.”
No hi ha hagut cap científic que m’hagi dit “mira nano, quin llibre més mal explicat i tot és mentida”, i en canvi hi ha hagut més d’un lingüista que m’ha tocat la cresta, cosa que demostra que en aquest país, com sabem tots, els lingüistes són molt més susceptibles que no pas els científics.
Això ho explica Pau Vidal a l’entrevista d’en Tià de  Calamars a la catalana

Aquest llibre me’l va recomanar indirectament la Montse Lladó mentre feia un dels seu comentaris a les meves ressenyes. No n’havia sentir a parlar, ni de l’autor ni del llibre. Vaig fer una petita recerca a la biblioteca i me’l vaig emportar. Fantàstic, genial. És un llibre gairebé rodó, hi vaig entrar des de la primera pàgina, parla del què m’agrada i com m’agrada. Ens deixa frases i reflexions que malgrat puguin semblar divertides per la manera d’exposar-les, ens demostren la crua i trista realitat d’un país i d’una llengua tant i tant vulnerable com la nostra i, és cosa de tots posar-hi remei.
QQQQQ, sí. No té res a veure amb els altres títols puntuats amb un 5Q, però si amb el què m’ha representat per mi, un llibre sobre la resistència del país que tant estimo, el meu.Altres llibres de l’autor
(Q, els llibres que poso en el meu punt de mira)

      Parevostre, 2000
      Homeless 2003 Premi documenta 2002
      Els 100 millors crucigrames amb enigma de Màrius Serra i Pau Vidal, 2004
      Els 50 millors crucigrames amb enigma de Màrius Serra i Pau Vidal, 2004
      Joc de paraules amb Elisenda Roca, 2004
      En perill d’extinció, 100 paraules per salvar,2005 Q
      Els 66 millors crucigrames amb enigma de Màrius Serra i Pau Vidal, 2004
      Els 65 millors crucigrames amb enigma de Màrius Serra i Pau Vidal, 2004
      Rodamots, 2009
      Fronts obert, 2011 XLV Premi Marian Vayreda de prosa narrativa
El mot:            sucar, espetec
sucar fer que certa quantitat d’un suc o líquid qualsevol penetri (alguna cosa).      S’hi adhereix, esp. Ficant-la-hi i traient-la’n.
pàg. 165 “El tercer cop, com que les forces em començaven a fallar, vaig sucar les sabates a la riera i tot.     
espetec soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament.
pàg. 168 “El silenci, allà dins, era tan intens que sentia l’espetec de les gotes contra terra després de regalimar-me cos avall.”        
La fitxa:           Pau Vidal, Aigua bruta 2006. 1ra ed. 2007 Editorial Empúries 190 pàg.
Premi:             Premi literatura científica 2006
Premi Brigada-21
L’enllaç:
Valoració:        QQQQQ


http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

13 thoughts on “Aigua bruta

  1. montselladoNo Gravatar

    M’ha fet tanta il·lusió que t’hagi agradat el llibre que es diria que les 5Q me les has posades a mi! 😀

    Una ressenya boníssima i molt elaborada. L’enhorabona.

    Respon
  2. EtrusCatNo Gravatar

    Molt interessant! Me l’apuntaré a la llista dels pendents de llegir…
    Per cert, m’ha fet molta gràcia allò de “tenir cua de palla”. En italià, d’això se’n diu “avere la coda di paglia”, és a dir, exactament igual.
    😉

    Respon
  3. Quadern de motsNo Gravatar

    Carme, dons apa apunta’l a la llista.

    Montse Lladó, ja pots seguir recomanant, jo aniré triant.

    EtrusCat, benvinguda. És curiós això, jo aquesta expressió no l’havia sentit fins ara, i ara, per partida doble 😀 , gràcies.

    Efreelang, tens raó, un domini magistral,net i polit (ja m’agradaria tenir-lo ni que fos una miqueta)

    Respon
  4. PilarNo Gravatar

    Les teves ressenyes só acurdes i metòdiques.
    M’ha agradat especialment la relació que fas, ajudada per diversos fragments dels diferenst registres de la llengua i les diferències dialectals que s’utilitzen. He imaginat que cada personatge se la posa com si fos el seu vestit preferit.
    Si algun dia em cau a les mans recordaré el teu brillant apunt.

    Respon
  5. SUNo Gravatar

    Quadern de mots,

    El teu apunt és de matrícula, felicitats! Dit això, et recomano la lectura de “Homeless”.

    Em sembla que la passió d’en Pau per la nostra llengua també la podem copsar en les seves traduccions. Si pots, dóna-hi una ullada.

    Salut i bons llibres!

    SU

    Respon
  6. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola SU, benvingut/da. Doncs m’apunto la teva recomanació.
    Respecte les traduccions ja ho havia pensat/intuït que serien bons llibres, però la veritat no sé quin llibre escollir. Sé que tradueix Andrea Camilleri y Roberto Saviano , però jo n’he llegit res, t’agrairia que em facis una recomanació.
    Moltes gràcies i ens llegim.

    Respon
  7. EtrusCatNo Gravatar

    Ja l’he llegit!
    Trobo que és una novel·la molt bona, capaç de tractar de manera divertida un tema molt interessants i, en principi, seriós: el de la contaminació de l’aigua i de la llengua.
    M’ha semblat molt interessant també el punt de vista i la manera d’escriure d’un filòleg.
    Sens dubte, recomanable.
    Gràcies, “Quadern de mots”!

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    Etruscat, moltíssimes gràcies per tornar i donar-me la teva opinió, són coses que valoro molt.
    Espero que les meves ressenyes et puguin servir per triar, o no, els llibres a llegir. Gràcies.

    Respon

Respon a Carme Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top