Marianne Fredriksson , ( Suècia, 1927-2007 )
Malgrat el títol, no crec que la novel·la vulgui tractar del tema de l’emigració, la seva problemàtica ni la seva adaptació. Va molt més enllà, és la relació entre dues persones, la Mira, xilena exiliada a Suècia amb dos fills que es senten completament suecs, i la Inge, una sueca que creu plenament amb la llibertat i la igualtat entre homes i dones. Dos mons diferents i dues maneres d’entendre les relacions humanes i la vida. Dues dones marcades per un passat dur que intenten, a través d’una sincera i a vegades dolorosa amistat, entendre’s més elles mateixes. Dos mons que malgrat les diferències comparteixen uns mateixos sentiments de dolor, frustració, odi, però també d’amistat i felicitat.
És el primer llibre nòrdic que llegeixo on la primavera, el bon temps, les flors i les pluges reparadores marquen la meteorologia de la novel·la, només una terrible tempesta, i aquesta, serveix per unir encara més les dues famílies i les dues dones.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari