Les coses invisible

Imagineu-vos la cruïlla de dos carrers de l’Eixample.
La veieu des d’un balcó en una de les cantonades.
La perspectiva és excel•lent per observar tot el que va passar a sota, o quasi tot, com si fóssiu a la llotja d’un teatre. Si voleu, podeu imaginar-vos que teniu un zoom per acostar-vos a algun lloc i veure de més a prop alguna cosa, o allunyar-vos-en per tenir una idea del conjunt. Però no podreu veure-ho tot. Per això, les coses invisibles importants us les explicaré jo. Diré el que sé, diré el que em van dir i diré el que vaig esbrinar. Alguna vegada especularé per emplenar algun buit que resulta imprescindible omplir, però ho faré només quan sigui estrictament necessari.

quadern-de-mots-les-coses-invisible

Les coses invisibles és una novel•la coral. Cinc personatges amb cinc històries que s’aniran perfilant després d’un espectacular accident de trànsit en unes de les cruïlles de l’Eixample barceloní. Una novel•la on l’atzar i les casualitats sacsegen doblement les vides d’en Manel, en Luis, en Joan, la Júlia i la mare d’en Roger i un narrador omniscient que reivindica, ja d’entrada, la seva presencia. A partir de l’accident recuperarem la vida dels implicats i descobrirem a poc a poc quin és el fil invisible que els lliga.

Com acostuma a passar en aquest tipus de novel•les corals quan la narració i les històries són interessants i els personatges tenen els suficients elements per fer-los atractius i entranyables el lector es queda amb ganes de conèixer una miqueta més. Cinc vides molt diferents que introdueixen temes tan universals com la soledat, la por, l’amistat, l’amor o la família amb altres com la immigració o violència de gènere. Cinc personatges molt ben construïts que en Ramon Tolosa sap envoltar de tot allò que no es veu però que es percep, aquelles petites coses invisibles, sensacions, emocions o silencis, que ens mostren la part interior de cadascú i que alimenten tot allò que els fan ser com són.

Les coses invisibles són aquestes, els secrets, els imponderables, els sentiments. Allò que fa que siguem una cosa i no una altra, allò que ens fa estar ara i aquí en lloc de ser en un altre lloc (…) (…) I furgar fins arribar al tema del qual a mi m’interessava parlar: la fragilitat (…), diu l’autor a l’entrevista que li fan a Núvol. I la fragilitat. Sí, perquè tots ells, d’alguna manera o altra són fràgils. Hi ha una fragilitat física que pot culminar amb la terrible col•lisió però n’hi ha una altra que ve d’abans, que és la fragilitat emocional, la invisible, la fragilitat a perdre a qui s’estima o la inestabilitat que suposa no saber com tirar endavant. Vides esquerdades per les casualitats, l’atzar o les pròpies circumstàncies que han vist segades o sacsejades les seves perspectives o il•lusions per fets circumstancials, que miren de refer-se com poden, a la seva manera, amb geni, tendresa o resignació. Una col•lisió que apareix just al principi del relat i que qui sap si esdevindrà el final de moltes altres coses.

Ramon Tolosa ja avisa d’entrada quin serà el paper del narrador, una forta presencia on s’autoritza a especular, explicar i mostrar quan sigui necessari o simplement quan li vingui de gust. Hi ha qui això no li convenç perquè, en ocasions, es pot crear la sensació que el narrador agafar un protagonisme que no li correspon. Fa temps que el vaig llegir però aquesta percepció no recordo haver-la tingut. A mi la majoria d’intervencions del narrador –que descobrirem al final- no em van molestar, al contrari, les vaig trobar com un tret distintiu del plantejament de la novel•la i com a tal, còmodament, vaig acceptar.

Les coses invisibles és una bona lectura que em va sorprendre molt gratament, un inici diferent, a càmera lenta, tot resseguint una fotografia feta a l’instant precís de l’accident que segueix amb un ritme fluït i variable segons necessita el relat i que es complementa amb aquest narrador, sempre present, que li dóna, al meu entendre, el to diferent i especial. La novel•la la vaig incloure al post 7 lectures recomanades del 2014, us he deixat l’enllaç per si les voleu tafanejar.

El llibre: Les coses invisibles, 2013 pàg. 192
Autor: Ramon Tolosa
Editorial: Angli Editorial

×

4 thoughts on “Les coses invisible

  1. bruixetaNo Gravatar

    Sona força interessant. L’apunto per llegir-la en una vida d’aquestes (necessito més d’una per poder llegir tot el que vull), encara que pel que dius sobre la fragilitat no sé si ara mateix és un bon moment per fer-ho.

    Respon

Respon a Botika Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top