“Les mans del drac és un thriller que presenta la cara més negra de la festa del llibre a Catalunya amb un Sant Jordi ple de cadàvers, religió i exorcismes.”
Feia molt de temps que volia llegir algun llibre d’en Sebastià Bennasar i va ser trobar-me aquest a la biblioteca i endur-me’l ràpidament. Un llibre molt curtet que ens mostra les habilitats narratives de l’autor que, en tan poques pàgines, és capaç de tocar bé molts temes, perfilar força personatges, fer aparèixer un quants cadàvers i tenir al lector entretingut entre el suspens i la rialla.
Una novel•la negra que ens demostra, novament, que el gènere serveix per explicar la realitat que ens envolta més enllà de resoldre un cas d’assassinat. La singularitat d’en Sebastià Bennasar, és fer-ho d’una manera que pot sembla desenfadada per toc d’humor i sàtira que fa servir quan carrega contra el turisme, el món eclesiàstic, la llengua, les editorials o determinades actituds dels mossos d’esquadra, però que dóna com a a resultat un encertat collage de la nostra realitat més immediata. Tot plegat per convertir-se en una paròdia de certs aspectes de la nostra societat presentats en forma de trepidant thriller.
Dues trames que funcionen en paral•lel durant la mateixa diada de Sant Jordi, dos assassinats independents que ens portaran a recórrer la ciutat de Barcelona, entre parades de llibres, carrers estrets i esglésies. Viurem les sinistres escenes dels assassinats satànics mentre seguim les pistes d’un assassí d’escriptors en sèrie. I per si això fos poc hi afegim una tercera línia argumental, més esperpèntica i exagerada, que acaba de complicar la ja singular jornada. Sorprèn que una novel•la tan curta pugi encabir d’una forma tan fluida tanta cosa i, lluny d’acabar convertint-se en un caos, esdevé una molt bona lectura, negre, angoixant i divertida alhora.
“No tot el que està entre dues tapes amb forma de llibre és literatura” (pàg. 62)
Aquesta és la nota que l’assassí en sèrie deixa sobre d’un cadàver, efectivament, un Sant Jordi diferent.
Què atrapa?
Atrapa aquesta manera de compaginar, extraordinàriament, escenes de forta negror amb les esquitxades d’humor i sàtira. Atrapa la mirada crítica del món del llibre on sectors com l’escriptor, el món editorial, o el periodista cultural queden tocats de manera fulminant per un assassí en sèrie que invita a parlar del tema de la qualitat literària i del món editorial en general.
Però també atrapa aquest estil acurat i treballat que és capaç de parar-se a perfilar perfectament personatges o descriure al detall escenes, de la mateixa manera que sap crear un vertiginós suspens entre accelerades persecucions al més pur estil policíac. I, repeteixo, tot això amb tan sols 124 pàgines.
Què m’ha quedat?
En acabar el llibre he constatat el que fa temps que sospitava, en Sebastià Bennasar, és, sens dubte, un molt bon escriptor i un magnífic narrador.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Les mans del drac, 2014 pàg. 124
Autor: Sebastià Bennasar
Editorial: Llibres del Delicte
[/box]
Deixa un comentari