Memòria d’uns ulls pintats – Lluís Llach

Amb quatre mots: amor i guerra, tendresa i ràbia (un relat ple de sensibilitats a l’estil purament Llach)
Recomanada per:  volia esperar una mica més a llegir el llibre, però era allà, a la lleixa de la biblioteca, esperant-me. I no m’hi vaig voler resistir.
El llibre : Memòria d’uns ulls pintats, 2012 Editorial Empúries, pàg. 344

Llach_memoria_duns_ulls_pintats“Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot.”

És d’aquells llibres que, abans de ser publicat ja volia llegir. És d’aquells llibres que inspiren recel i curiositat alhora. És d’aquells llibres on l’autor té més força que el propi relat i això d’entrada, és un inconvenient. Sentir el Llach poeta i cantant, que tant m’agrada, ara, en un llibre, em posa com a lectora en avís (positiu?) del què puc trobar però també del què vull trobar. No m’ha decebut. Esperava més? Esperava menys? Què esperava?.. crec que just el que he trobat, els grans temes del Llach; l’amor, la reivindicació, la passió, el dol, l’amistat, la guerra, la malícia, el dolor, la felicitat, l’homosexualitat, la injustícia, la importància de l’ensenyament, la cultura, els ideals, la gent, el poble… en definitiva els trossets del Llach que tantes vegades he sentit i cantat. 
Utilitzant la sensibilitat i la ràbia en la mesura justa i fent que el relat flueixi gairebé sol, l’autor lliga la història dels personatges a la història de moment que els hi va tocar viure, la República, el seu ensorrament i sobretot l’esclat de la guerra civil. Fets que van marcar no només la vida dels personatges sinó també la vida de tot un país. Només el ritme viu, pausat i sense rancor d’en Germinal fan que la història d’amor i el relat històric, la novel·la en definitiva, lliguin d’una manera sensible i eficaç. Sí, és cent per cent Llach.
Però també és Llach la manera de parlar-nos dels sentiments, de l’educació i de la cultura. I el Llach combatiu intel·lectualment ens mostrant la importància de la cultura, de la necessitat de saber, del fet que els coneixements obren i no tanquen portes. I ho fa quan ens parla del què va suposar l’Escola del Mar o la importància de l’existència de llocs com la botiga d’en Ramanguer (llibres a l’abast de tothom), com quan ens explica quin és el tresor més preuat del pare d’en Germinal, – que podria molt bé ser els ideals pels quals mort-, i és precisament un llibre, en aquest cas d’en Salvat-Papasseit. I òbviament, entre el paral·lelisme que estableix entre l’Amic i Amat de Ramon Llull i l’amor dels dos amics, Germinal i David.  
Hi ha política en el llibre, evidentment, com sempre que es parla d’una guerra. Com en tota guerra hi ha bàndols: els qui s’alcen, els qui resisteixen, els qui pateixen, els qui manen, els qui sobreviuren, els qui lluiten, els qui han de marxar, els qui es queden, els qui moren, els qui passen gana, els qui s’enriqueixen, els qui perden, els qui guanyen, els qui malgrat tot estimen… i aquí, el punt de vista és el d’un noi, ara ja vell, que la va patir i va perdre tot el què estimava.
Si hi ha algú que no ha seguit el Llach cantautor pot gaudir completament del llibre, perquè en definitiva tracte d’una bonica i trista història dins un país esqueixat  i mudat per una guerra civil. I, pels qui hem gaudit de les seves cançons i trajectòria, es fa gairebé una lectura imprescindible, encara que en un principi només sigui per curiositat. Després, el què esperem o el fet de què ens agradi o no, ja és una altra cosa. Personalment, la veu d’en Germinal vell, reposat, educat i amb el punt just de rampells és el que més m’ha agradat del llibre i el què més m’ha impactat és el tros on ens explica en primera persona la dolorosa batalla de l’Ebre.
Com sol passar en aquest tipus de llibre hi ha moltes ressenyes, aquí només us en deixo una que l’he trobat al blog Brot Bord i és força interessant, si teniu temps i ganes doneu-li una ullada. 
 “Però nosaltres, què vol que li digui, vivíem lluny de les pàgines d’història, fins i tot de la lletra petita. Nosaltres només erem la pols que algun erudit haurà d’espolsar bufant damunt del paper per poder llegir més clarament el que hi ha escrit.” pàg. 45
“És sovint en els cataclismes de la humanitat, senyor director, ¿em permet que li digui Lluís?, quan la foscor i el desori intimiden el món, que sorgeix la llum solitària però agosarada de les persones. I aquestes petites, ínfimes partícules d’un col·lectiu prenen una dimensió èpica que s’expandeix amb un força inaudita i acaba enllumenant la vida dels que els envolten i, molt de tant en tant, de la humanitat sencera.” pàg.98 
 
“En algun lloc de mi encara perviu el record de la solemne heroïcitat dels no-ningú, la possibilitat de copsar la impotent grandesa dels sense nom. Deu ser gràcies a ells, o només per ells, que la humanitat sencera es mereix un futur” pàg. 99
 
“… és tan divertit obrir els calaixos on es desen les vivències d’aquest tortuós cervell, veure com s’han adornat amb el pòsit dels anys i com s’han fet irrepetibles, que ja no sé renunciar-hi.” Pàg. 142
“Gosaria dir-li, Lluís, que als símbols no se’ls ha de donar massa importància. Jo no hi crec gaire perquè n’he vist caure tants…” pàg.211




CANÇO DEL REM I DE LA VELA (Núm. XII)

 Entre les barques quan passa l’amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l’amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l’aigua.
Perquè a la platja hi arribi l’amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i un aigua ben blava.
L’amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.
Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l’amor que es viu a la vora del mar
és un amor de molt poques paraules.
Entre les barques quan passa l’amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l’amor que passa a la vora del mar
és un sospir que batega com l’aigua

Lletra de Josep Mº de Segarra (1894-1961)





Musicat i cantat per en Llach en el disc “El meu amic el mar” (1978)
He triat aquesta cançó entre tota la seva discografia perquè entre les barques es gesten moltes petites i grans històries (com passa en la novel·la).

 

Tastets

 

Escola del MarEscola-del-Mar-Barceloneta-0

Fou inaugurada el 26 de gener de 1922 a la Barceloneta, va haver de ser traslladada l’any 1938, a causa dels bombardejos.

Una escola considerada sempre a l’avantguarda pedagògica, promovent la participació i oferint una formació humanística.

“De tantes coses belles com van morir amb la República, l’Escola del Mar seria per a mi una de les més excepcionals. Enmig d’aquell caos polític, de la convulsió social, del la lluita i embolics entre valors, algú creia fermament que el futur del país i del món es basava en l’educació dels infants. Se’n fa al càrrec, del que representava? (…) mentre tot això passava, hi havia uns homes i dones que exercien i donaven sentit a una de les paraules més maques que es puguin trobar en qualsevol diccionari: mestratge.” Pàg. 45

Germinal

La tria del nom del protagonista no és casual.
Germinal és el títol de la novel·la escrita per Émile Zola compromesa amb les causes obreristes i antiburgeses, i ell, en Germinal és el fill d’un home compromès amb el poble.
-Nom del setè mes del calendari republicà francès (del 21 de març al 19 d’abril) Aquest nom va ser popular en temps de la Segona República espanyola i es posava als nens nascuts entre aquest mesos.
>mots
 
Trapau m.
|| 1. Agafar o Tocar el trapau (o els trapaus): anar-se’n, en llenguatge familiar (Gir., Empordà, Garrotxa, Vallès, Penedès)
“… pensava que la seva nena consentida no tindria el coratge d’agafar els traspaus per anar a netejar-li els calçotets a aquell ximple.” Pàg. 31
 
Bruelant
Bruel m. || 1. Crit fort i de to bramulós, especialment el de les bèsties bovines (Olot, Empordà, Lluçanès, Vallès)
“-Seguia bruelant acompanyant-se de gestos desmesurats i furients -.” Pàg. 117
 
Cap-rodo m. Rodament de cap (Empordà)
”Jo sentia com si em mareges dels dies sense menjar, de les emocions, vagi a saber de què, però començava a tenir cap-rodo.2 pàg. 239
 
Conspicus
Conspicu adj. Eminent, molt visible, que atreu l’atenció
“”… l’Institut Pere Mata… però que no em preocupés, que el reconeixeria fàcilment perquè era un conjunt d’edificis molt visibles dees de tot arreu. I tant que n’eren, de conspicus! “ pàg 287
Lluís Llach (Girona, 1948)
648795_thumbnail_320x205Músic, cantautor i escriptor. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges[1] i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.[1] Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discos. La seva cançó més popular i més compromesa, L’estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność fundat per Lech Walesa, i també es va convertir en l’himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà [3] i de la Revolució de Tunísia del 2011.[4] 
Dades de la Viquipèdia.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

47 thoughts on “Memòria d’uns ulls pintats – Lluís Llach

  1. El porquetNo Gravatar

    Passo una mica de puntetes per aquest post ja que el tinc pendent de llegir. És el següent llibre que em toca en quant acabi el que ara tinc entre mans, així que prefereixo no saber-ne massa cosa!

    Respon
  2. OffuscatioNo Gravatar

    Una reseña completísima. Más que quedarme atraída por el argumento del libro, descubro que tengo que satisfacer rápidamente mis carencias culturales respecto al señor Llach. Es la primera vez que oigo su nombre, así que investigaré un poco más sobre el tema. Cada semana me descubres un nuevo libro. ¡Gracias por compartirlo!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Bueno no puedo ser demasiado objetiva respecto a la trayectoria musical e intelectual de Llach, es de largo mi músico referente. Un poeta de los sentimientos y del compromiso.
      Siempre es un buen momento para acercarse a conocerlo, espero sinceramente que te guste.

      Respon
  3. Núria PujolàsNo Gravatar

    Aquest llibre em feia una certa recança de llegir. Adoro en Llach, és un dels meus cantants preferits i potser tenia certa por de desmitificar-lo tot llegint-lo. Diga’m beneita però havia descartat endinsar-m’hi. Ara, després de la teva magnífica ressenya, sé que el llegiré. No sé quan però el llegiré. Gràcies bonica per compartir tant i tan bé!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      T’entenc, a mi em passava el mateix i per això no vaig buscar el llibre, simplement hi era i no em vaig voler resistir a agafar-lo i llegir-lo.

      Com a llibre està bé, el problema dels seguidors del Llach cantant és que el compararem sempre amb les seves cançons i trajectòria. No sé si es bo, però crec que és del tot inevitable.

      Respon
  4. CarmeNo Gravatar

    Veus? Jo al revés de la Núria. Precisament com que també adoro en Llach, des de sempre, la vaig llegir, de seguida, amb impaciència. Estic totalment d’acord en el que dius, Carme. 100% Llach. Amb totes les emocions que sap i vol transmetre, amb força i sentiment. Sí Carmeta, 100% Llach. Continuo adorant-lo 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo estava una mica com la Núria, no dubtava de la qualitat però quan s’aixeca un bum d’un llibre sempre l’agafo amb recel i més aquest. Crec que per a molta gent pesava més el nom de l’autor que el llibre mateix. Ara, després de llegir-lo, Carmeta, el Llach em continua agradant i encisant.

      Respon
  5. Pilar GonzálezNo Gravatar

    ¡Estupenda reseña¡ me ha traído muy buenos recuerdos. Tengo un gren aprecio por la figura de Lluis Llach, porque en la universidad tenía una gran amiga que se pasaba el día hablando de él y cantando sus canciones, me traducía las letras y yo aprendí a apreciarlas. La llamaré y le preguntaré si tiene el libro. Un beso

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Acabo de comprobar que también existe una versión en castellano. De todas formas si tu amiga lo tiene en catalán igual te animas! En ese caso no es difícil de leer, solo tiene algunas palabras muy locales o poco usadas, por el resto no creo que tengas problemas de comprensión.

      Hay la época universitaria!!

      Un abrazo.

      Respon
  6. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    No m’agrada gaire Lluis Llach, no perquè no sigui bo escrivint (sí que ho és, i molt) sino per raons de gustos personals. I encara i així, amb aquesta ressenya, amb aquests “tastets”… Em piques, em piques 😉

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Això del gustos és tan personal com subjectiu. Dic que és cent per cent Llach perquè parla de tots els seus grans temes. Aquí la història està força ben lligada i com tots els llibres pot agradar més o menys.
      Destriar el Llach compositor del Llach escriptor de la novel•la és molt difícil. Espero que els meus tastets t’animin a llegir-lo, igual t’agrada.

      Respon
  7. TrotalibrosNo Gravatar

    Abans de provar amb Lluis Llach, que ni sabia que escribia, prefereico començar amb Cabré i el seu Jo Confesso!
    Moltes gràcies per seguir-me al facebook!!
    Un petó

    Respon
  8. Yossi BarzilaiNo Gravatar

    Pues creo que te va a parecer extraño lo que te voy a decir. vaya por delante que he pasado mucho tiempo fuera pero conocía a Lluís Llàch como cantautor, no como escritor :/ Unas amigas de Barcelona con las que trabajé en Francia me grabaron música de Llach, entre otros artistas catalanes. La reseña del libro es muy interesante, me gusta la época en la que está ambientada y lo que cuenta y te digo que, a veces, de manera especial que ya te diré, me gusta que el autor quede por encima de la obra. Muy interesante todo y la referencia a Zola. M’ho duc per quan aprengui mès. Una abraçada :)

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Molt bé, cada vegada escrius les frases més llargues en català. Et felicito!

      Como ya he dicho antes no soy nada objetiva con el Llach cantautor, me gusta toda su discografía, aunque siempre hay canciones que marcan más que otras.

      La referencia a Zola la encontré al buscar información sobre el nombre Germinal, que desconocía (también aparece en la reseña que he enlazado).
      Si duda Llach es todo un símbolo de resistencia política e intelectual en Catalunya y esto se nota. Quizá por eso, aquí, para muchos el autor ya tiene la suficiente garantía, abalada por la gran calidad de sus poemas y canciones. Y es por ese motivo que tenía ciertas reticencias a leerlo enseguida. No me ha decepcionado.
      No creo que a Llach le guste que se comparen constantemente el libro con sus canciones, pero resulta, o me resulta, inevitable.

      Respon
  9. M. RoserNo Gravatar

    Em pensava que era un “bitxo raro”, perquè no m’agrada gaire LLuís LLac (jo era Serratista)…Però he vist que algú més ho comparteix amb mi. M’agradava el LLac de la primera època, però el del final…
    En canvi m’encanta la poesia d’en Segarra i aquest poema en concret, m’enamora!!!

    Ja t’ho he dit d’altres vegades, però ets tota una mestra en l’art de fer ressenyes. Gràcies per aquests tastets culturals.

    Petonets.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      M.Roser, començo pel segon comentari. Tens tot el dret a ser catalanista, independentista i preferir en Serrat que en Llach, només faltaria. Seria molt estúpid qui cregués que sentir i estimar el nostre el país es mesura pels gustos musicals. Jo sóc catalanista, independentista i prefereixo en Llach, però respecto a tothom, pensi com pensi i tingui els gustos musicals que tingui. (Només demano que també em respectin a mi de la mateixa manera)

      M’ha fet gràcia això del bitxo rar, si t’hi fixes sempre estem triant Llach/Serrat, Barça/Español, Dolç/Salat, Blanc/Negre… i què seriem si no poguéssim triat. Tots uns avorrits.

      Malgrat tot, crec que aquest llibre et podria agradar, si en tens l’oportunitat…

      Gràcies per la sinceritat. Una abraçada.

      Respon
  10. mientrasleoNo Gravatar

    Hace no mucho un autor bastante conocido me hablaba de Lluis y le comentaba que aún no lo había comenzado a conocer. Siempre me frena algo a la hora de descubrirlo, no tengo claro el motivo. Pero creo que aún esperaré un poco.
    Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Respeto los gustos de cada uno, aunque no los comparta. Para mi Llach es todo un referente y no sólo musicalmente hablando, es lucha, es compromiso, es sentimiento… hay donde escoger.
      Respecto al Llach escritor, creo que en algunos aspectos el libro te puede resultar interesante.

      Respon
  11. BotikaNo Gravatar

    El vas trobar a la lleixa de la biblioteca? Ningú no el tenia en aquell moment? Em sembla que visitaré la teva biblioteca, que té totes les novetats i a més disponibles ;).
    Com han comentat altres persones, tampoc sóc fan d’en Llach, això no treu que un dia o un altre el trobi a la meva biblio i l’agafi, cosa que no pensava fer abans de llegir la teva magnífica ressenya.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Síííí, no m’ho podia creure que estès a la lleixa sense estar en préstec. Hi ha una mica de trampa, era el primer dia després de les vacances i l’havien tornat i encara no havia passat ningú :-)

      Independentment que t’agradi o no en Llach músic, crec que el llibre et pot resultar interessant.

      Respon
  12. FerranNo Gravatar

    El tinc apuntadíssim, Quadern de mots. A en Llach el vaig descobrir molt tard, o més ben dit vaig aprendre tard a gaudir dels seus missatges cantats. Aquest, escrit, espero amb delit poder-lo llegir ben aviat, també. I certament ja esperava trobar-m’hi política, com comentes; no crec que pugués ser d’una altra manera, venint d’ell.

    Respon
  13. esborrallNo Gravatar

    El vaig deixar aparcat i encara m’espera. Jo també espero que em cridi quan sigui el moment de llegir-lo sense cap interrupció.

    Respon
  14. racoperllegirNo Gravatar

    N’has fet una ressenya magnífica, coincideixo en tot el que dius. És una novel·la sensible i tendra, molt pròpia del cantautor i molt recomanable tant als seus seguidors com als lectors en general que els agradi la temàtica de la guerra civil. És un llibre ple de matisos, a mi m’ha agradat molt.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Un llibre plenament Llach, on ens explica més coses de les que diu i et fa pensar. A mi també m’ha agradat força, tendresa i ràbia alhora. Estic amb tu, és un llibre no només pels qui gaudim de les seves cançons, és un llibre per a tothom.

      Respon
  15. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    Com crec que ja t’he dit, és un absolut plaer llegir-te. No sé si veritablement la novela m’agradarà (perquè també sóc més del Serrat, jeje), però ara mateix amb la teva resenya penso que hauria d’encantar. Prenc nota per quan vagi a la biblio.

    Respon
  16. Olga XirinacsNo Gravatar

    És que quan veig tants escriptors, ¡tants!, a la banda dreta del teu blog em sento exiliada, oblidada, no sé què més. M’he deixat portar per una petita onada trista, perdona.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      T’he llegit abans de tenir el blog, ara, encara no n’he tingut ocasió.

      Olga, em pots enviar l’adreça d’un correu on et pugui fer un comentari personal? He mirat en el teu blog i no he sabut veure cap correu. Gràcies.

      Una abraçada.

      Respon
  17. L'Espolsada llibresNo Gravatar

    A mi em va agradar molt… i això que el vaig agafar amb molta precaució, no em va decebre gens ni mica i a tothom que li he recomanat a la llibreria li ha agradat.

    Respon
  18. AnonymousNo Gravatar

    al tros de la Escola del Mar i la Nausica i lo que que significar per aquelles familias obreres es de agrair…gràcies Lluis

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top