Lluïsa Forrellat, ( Sabadell 1927 )
“… cada u ha de purgar els seus defectes. Aquests defectes són a la llarga el nostre infern …” . Dos dies de festa major li són suficients a l’autora per explicar les vides dels seus personatges. Uns personatges que sembla que els pots tocar, estan vius en la brillantor dels seus diàlegs i amb l’esplèndida caracterització del ambients i els moments en els que viuen. El destí els ha marcat i res ni ningú els pot canviar.
M’ha recordat molt les novel·les modernistes i de la renaixença, uns personatges predestinats des del moment del seu naixement. Gran coneixement del món rural i del parlar de finals del s.XIX.
Per mi, la millor novel·la de l’escriptora.
Deixa un comentari