Núria Mínguez , (Barcelona, 1936 )
Llibre senzill, ben escrit, de lectura amable i agradable. Però, darrera de les seves lletres sempre se’ns plantejarà un dubte – o més d’un sí són petits – . El dubte de si diem el que realment pensem, el dubte de si fem el que realment volem, el dubte de si som com realment ens presentem,…I és que la novel·la tracta d’això, d’aquest tel tènue que sempre ens embolcalla, d’aquest ambigüitat que tant ens protegeix, d’aquest mig fer que ens permet canviar quan ens interessa o d’aquest mig dir per preservar un interès,…
La gelosia i l’enveja hi són presents en tota la novel·la, de fet, són la font inesgotable de tots els dubtes de la condició humana. I entre tant dubte dos assassinats, el primer llunyà en el temps, no el descobrim fins el final, i el què presenciem també és en l’últim moment. I entre els dos, sempre ens quedarà un dubte.
Pàg 166 “Després de tot, allò no eren més que suposicions, proves circumstancials, indefinides, degudes a la intuïció de la senyora Graells, de natural desconfiada.
En casos així, ja se sap, sempre queda un dubte.
FI “
El mot:
La fitxa: Mínguez, Núria ( 2003 ). Sempre queda un dubte 1era ed. 2003 Lleida. Col·lecció Lo Marraco Pagès Editors, S.L. 166 pàg.
L’enllaç:
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari