Durant la primera meitat del segle XIX, el conte es consolida com un nou gènere narratiu, diferent tant de la novel·la com del conte tradicional, i es constitueix en una de les principals formes d’expressió de la narrativa contemporània.
Una antologia del conte modern és el recull de contes que l’Enric Iborra ha elaborat i que té l’origen en les classes de literatura que imparteix a l’IES Lluís Vives de València, i en el blog que el mateix autor té La serp blanca, on aprofundeix algunes de les lectures tractades a l’aula. La selecció de contes ve marcada, principalment, perquè els joves lectors trobessin els contes atractius i accessibles, alhora que fossin una mostra prou representativa de l’evolució del conte de la primera meitat del S. XIX fins la segona del S. XX. Un altre criteri important en la selecció és la que tots els contes pugessin ésser llegits en veu alta a classe en una sola sessió, fet que ajuda a no perdre la visió del conjunt.
Es tracte d’una antologia molt acurada i atractiva de llegir que ve precedida per una mena d’introducció on l’autor ens parla del conte con a forma narrativa, analitzant de manera breu les diferències entre el conte tradicional i el modern o el conte i la novel·la.
El que resulta molt interessant de l’estructura del recull és el fet que cada autor disposa d’una petita nota introductòria, de 2-3 pàgines, en una mena de pinzellada ràpida però molt efectiva on el lector pot situar perfectament la vida i l’obra de cada autor, fet que resulta, en moltes ocasions, imprescindible, per descobrir o analitzar la temàtica o l’estil narratiu, tant de l’autor com a vegades del mateix conte seleccionat.
Edgar Allan Poe, Guy de Manpaussant, Anton Txékhov, O.Henry, Ambrose Bierce, W.W.Jacobs, Saki, Ernest Hemingway, Franz Kafka, Roald Dahl i Enreic Valor.
11 autors per a una antologia que desperta les ganes de continuar llegint i descobrint alguns dels seus escriptors. Com sol passar en aquest tipus de reculls de contes o relats curts, ja sigui d’un sol autor o en forma col·lectiva, les preferències d’un conte davant d’un altre varia sensiblement d’un lector a un altre, així els que a mi m’han agradat o sorprès no han de ser els mateixos dels d’un altre lector. Cal, però, no perdre de vista el sentit inicial de l’antologia que és la de donar una visió global de l’evolució del conte modern.
Personalment, l’antologia m’ha servit per conèixer autors que fins ara no havia llegit i que sincerament tardaria molt a descobrir. Les temàtiques són variades al igual que l’ambientació, els personatges o els estils narratius. La majoria de contes guarden un final entre inesperat i sorprenent que són el que determina la clau i en alguns casos “la cirereta” de la seva excel·lència.
De la majoria d’escriptors Enric Iborra n’ha seleccionat dos contes, aquí, però, us deixo un petit resum de les meves sensacions.
- Encara no havia llegit El gat negre de Poe, angoixa i sensació asfixiant per a un conte que he trobat molt bo.
- M’han fascinat els dos contes de Maupassant i segurament per haver-los llegit de manera seguida. La joia i Les joies ens parlen del tema de les aparences de manera brillant, sobretot quan es compara el punt de vista dels dos relats. Molt bons
- “tot és meravellós en aquest món: tot, tret del que pensem o fem quan oblidem la nostra dignitat humana i els designis elevats de la nostra existència” diu Txékvov a La dama del gosset.
- El regal de reis de O.Henry un conte que ens mostra l’amor sense egoisme, realista, tendre amb un punt de simpatia pels personatges i la situació.
- Un incident sobre el pont del riu Owl de d’Ambrose Bierce el lector queda en un primer moment descol·locat fins que se n’adona de que la realitat que veu està distorsionada per la mateixa mort del protagonista. Una certa angoixa que recorda a Poe.
- La pota de mico de W.W. Jacobs com diu l’Enric Iborra és un conte enganyosament simple que amaga entre altres coses un efecte d’enorme inquietud, misteri però també angoixa pel que creus que pot passar. Molt bo.
- El conte de Hemingway, els Assassins, no m’ha agradat gens i és precisament per l’estil tan despullat i els diàlegs tan eixuts. L’estil que ell anomenava iceberg, segons el qual cal ser objectiu i ometre tot el que no sigui necessari.
- Amb Corder al forn, el conte triat de Roald Dahl, els lectors quedaran sorpresos de com un dels escriptors més llegits del públic infantil pot haver escrit un conte tan negre com aquest. Molt bo.
- Enric Valor i el seu conte Viatge de Nadal, destaca en el conjunt de l’obra de l’autor perquè constitueix una síntesi del seu món narratiu.
Resumint m’ho he passat d’allò més bé llegint i descobrint escriptors.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Una antologia del conte modern, 2012 pàg. 252
Autor: Enric Iborra
Traductor: Enric Iborra, tret del conte Corder al forn de Roald Dahl que s’ha extret de Històries imprevistes de l’Editorial Empúries
Editorial: Tàndem edicions
[/box]
Deixa un comentari