El libro narra la huida de un niño a través de un país castigado por la sequía y gobernado por la violencia. Un mundo cerrado, sin nombres ni fechas, en el que la moral ha escapado por el mismo sumidero por el que se ha ido el agua. En ese escenario, el niño, aún no del todo malogrado, tendrá la oportunidad de iniciarse en los dolores rudimentos del juicio o, por el contrario, de ejercer para siempre la violencia que ha mamado.
Intemperie és d’aquells llibres que d’entrada no vaig a buscar a la biblioteca. La duresa que es desprèn de les poques ressenyes que en vaig llegir m’allunya de la seva lectura, una vol llegir per passar-s’ho bé, no per patir, penso sempre. Trobar-me’l buscant altres lectures ha estat l’únic motiu per agafar-lo. Us puc dir que, malgrat la meva reticència, ha estat una bona lectura i una experiència dura i plaent alhora.
Es tracte d’un llibre dur, violent, polsos, fred, silenciós que es llegeix amb el cor encongit per l’ofec, per la sensació constant d’opressió d’algunes de les escenes, que aclapara per la simplicitat i fredor dels diàlegs i que meravella per la riquesa d’un lèxic exuberant, que contrasta amb la sordidesa i misèria d’un paisatge extremadament terrós, eixut i erm.
Un nen, sense nom ni edat definida fuig de casa, de la violència i la misèria a la que viu sotmès. Se’n va en una escapada premeditada, pensada si més no a curt termini, com si amb els dos dies que ha preparat de fugida es pogués fer fonedís. Però no, després d’aquest curtíssim temps la realitat pot ser més dura que el que ha deixat enrere. Calor, set, gana, soledat, por i la persecució sense treva de l’agutzil, el seu pitjor malson. La presencia d’un pastor de cabres, vell, callat i solitari esdevindrà el seu únic company i, com el mestre que no ha buscat però que tant a necessitat, amb més silencis que paraules, amb més fredor que caliu, li mostrarà l’art de la supervivència i de la vida. Un camí insegur on desprendre’s del passat és imprescindible per a sobreviure, però el preu per sortir-se’n és alt, és recórrer a la violència de la que es fuig. O el nen o ells.
I un final on la pluja simbolitza l’esperança, un renéixer, una possibilitat de sortir-se’n, sempre que l’implacable paisatge no xucli les gotes amb rapidesa, tot ofegant-ne la possibilitat de fer creixer un bri d’herba fresca, nova i viva. I un nen que, malgrat tot el que li ha tocar viure, encara ens permet creure que hi ha un bri d’esperança en la bondat de la condició humana.
Intemperie és el paisatge obert, terrós i erm però també la vida de cadascun dels qui hi transiten. Un paisatge escàs i salvatge que Jesús Carrasco ens descriu a la perfecció, un paisatge que també són les maneres de viure’l i de sobreviure; la soledat, parsimònia i autosuficiència del vell pastor, l’agressivitat, violència i poder de l’agutzil, la innocència, por i dur aprenentatge del nen, però també són el ramat de cabres, la vida al poble, els camins, les nits al ras, les parets oblidades, les herbes seques o el pou d’aigua. Uns personatges erms d’emocions i amb escassos sentiments, fruit de la duresa de la basta planúria que sembla haver-los pintat del seu color.
I tot el que té d’eixut el paisatge queda compensat amb el pletòric i exuberant lèxic que Jesús Carrasco comparteix amb nosaltres. Mots i descripcions d’una gran riquesa plàstica, descripcions que alenteixen encara més el ritme però que juguen a favor del lector que no té pressa. I per a una lectora com jo, acostumada a llegir la majoria de llibres en català, m’ha suposat una magnífica manera per descobrir i gaudir de tan singular vocabulari. Hi ha qui diu que el lèxic és massa pedant, mots poc usuals, descripcions en ocasions cultes, tot és questió de gustos, a mi m’han fet gaudir doblement.
Intemperie és una novel•la d’aquelles que es solen classificar com a no aptes per a tothom, de lectura dura, gens fàcil de pair, però que són capaces d’atrapar a un bon i variat grapat de lectors. Una lectura que us recomano.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Intemperie, 2013 pàg. 224
Autor: Jesús Carrasco
Editorial: Seix Barral
[/box]
Deixa un comentari