La noia de la biblioteca

En una Barcelona marcada per les convulsions socials i els moviments reivindicatius, Núria Solé, una noia de classe obrera destinada a treballar a les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis. Mentre la seva germana Conxa mantindrà un rol actiu en la lluita contra les injustícies laborals, ella aconseguirà una plaça per formar-se a l’Institut de Cultura de la dona per acabar treballant d’auxiliar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que obria les seves portes al públic l’any 1914.

La noia de la biblioteca és una novel•la històrica centrada en la Barcelona de principis del segle XX, una ciutat revoltada pels moviments socials i sindicals que viu immersa pels canvis que una ciutat moderna requereix. La novel•la arranca amb els aldarulls de la Setmana Tràgica del 1909, fets que marcaran la vida de les germanes Solé i, en certa manera, les de tota la ciutat. Unes germanes que lluitaran a la seva manera per aconseguir els seus respectius somnis; l’una, la Conxa, a través de la lluita sindicalista, i l’altra, la Núria, a través de la cultura i la incipient consciència feminista.

El títol ens pot fer pensar que el tema principal del relat és la Núria Solé, aquesta noia de la biblioteca, o la mateixa Biblioteca General de Catalunya, però la narració de seguida es dibuixa com una novel•la coral on, la Núria Pradas – l’autora- ens presenta uns personatges que formen un ampli ventall de la societat barcelonina de l’època; treballadors, sindicalistes, burgesos, aristocràcia o intel•lectuals que miren de trobar un espai nou per a les seves aspiracions i somnis. 

La noia de la biblioteca és un llibre agradable, de lectura fàcil, que trasllada al lector ràpidament a la Barcelona de principi del segle XX gràcies a una ambientació i uns escenaris molt ben descrits. Les vides de cadascun dels personatges estan destinats a lligar la història central en la que es basa la novel•la, l’evolució de la seva protagonista, la Núria Solé. Una noia reservada i tímida destinada a treballar d’obrera tèxtil, però que l’atzar i sobretot la dedicació i l’amor per les lletres li reservaran un paper molt més atractiu.

Com si es tractes d’un petit conte de fades, deixarà la fàbrica al obtenir una plaça, primer, a l’Institut de Cultura de la Dona. que després la durà a treballant d’auxiliar a la Biblioteca Nacional de Catalunya. I, enmig de tanta joia per la nova vida que se li presenta, l’amor i el desig que sent pel jove estudiant Eudald Cebrià la farà sentir encara més afortunada. Un conte de fades, això sí, que li té reservat, amb la mateixa força, tant els moments dolços com els més cruels i durs, d’una vida que mai podrà ser plena del tot. Les renuncies a les que s’haurà d’enfrontar al llarg de la vida contribuiran, encara que dolorosament, a enfortir-la com a persona i també com a dona, perquè per damunt de tot, estima la seva llibertat, i amb ella la capacitat de decidir el seu rumb. I un final obert que, qui sap si la pot fer tornar.

La barreja d’elements i personatges històrics amb els de ficció i, sobretot, el rerefons de la inauguració de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que just ara se’n celebra els cent anys, donen el caràcter singular a la novel•la. Si bé es cert que la novel•la dedica una part a explicar-nos en boca de la seva protagonista quins eren els precedents, el funcionament i els objectius de la Biblioteca, no formen el gruix del relat. I això, pot decebre als lectors que busquin un relat centrat en les interioritats i quefers de la feina, entre papers i llibres, d’una jove bibliotecària en un emblemàtic escenari. La noia de la biblioteca és més que la vida d’una bibliotecària jove. L’amor i el desamor, la presa de consciència feminista, la importància de la cultura, la revolta social i sindical, la transformació industrial i sobretot els nous aires que experimenta la ciutat de Barcelona en aquest principi de segle XX, són els eixos on pivota tot relat.

La nostra biblioteca va ser creada amb una naturalesa moral i instructiva. No volem alimentar només la fantasia de les lectores, sinó també la seva intel•ligència. (…) –El programa vol anar més enllà de se un simple guiatge lector. Volem formar grups de llegidores que s’intercanviaran les obres demanades en préstec i de diferents matèries per posar-les en comú i comentar-les.” (pàg. 124)

“Però vostès saben que a la resta d’Europa el costum de consultar les obres generals sense necessitat de papereta és un fet consumat i estès. Volem una biblioteca a escala europea, senyoretes. Volem una biblioteca moderna. (…)
-Naturalment. Una biblioteca de mà ha d’estar formada pels llibres de consulta més bàsics de cada disciplina”. (pàg. 298)

Vocabulari

Llepat-ada
adj. [LC] [AR] Excessivament adornat, falsament elegant, pretensiós, d’un perfeccionisme exagerat. Duia un vestit molt llepat.
“-Ditxosa Merceditas! És una llepada. Que no ho coneixes que és una llepada només mirar-la?” (pàg.36)

De tal buc tal eixam
Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares.
”Ai, renoi!, ja ho diuen que de tal buc, tal eixam” (pàg.245)

Enfellonia. Enfellonir
| 2. refl. i ant. intr. Prendre fellonia; irritar-se
“L’enfellonia que parlessin com si ell no hi fos; com si no els pogués sentir” (pàg. 265)

Cotxe de punt
Cotxe de lloguer, o de plaça, o de punt: el que està a disposició del públic per a llogar-se a qui el necessiti dins les poblacions.
“En sortir del cementiri de les Corts, l’Amèlia i l’Eudald havien agafat un cotxe de punt, un dels pocs que s’atrevien encara a circular aquells dies per la ciutat enfredolida, per tornar a casa.” (pàg.271)

[box style=”0″ close_btn=”true”]

El llibre: La noia de la biblioteca, 2014 pàg.
Autor: Núria Pradas
Editorial: Columna Edicions

[/box]