Amor meva – Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó (Alcoi,1943)                      
Feia temps que volia llegir aquest llibre, l’últim que vaig llegir de l’autora El caníbal, em va agradar força i aquest el vaig agafar amb moltes ganes. M’ha decebut una mica, m’esperava una història més lligada i m’ha donat la sensació de llegir quatre històries diferents, amb alts i baixos força pronunciats.
“A través de quatre generacions de mars i filles d’una mateixa família, Isabel-Clara Simó narra la història d’una nissaga de dones liberals i coratjoses amb arrels jueves.”
“He volgut descriure un món sense homes.” Diu l’autora en un article que es publicà en el Vilaweb i sí, és una novel·la de dones i els homes que hi surten queden tots força mal parat, tret d’en Vicens, però en algun moment se’ns fa dubtar sobre si realment hi és o forma part de la imaginació de la Pat.
La novel·la està dividida en dues parts; Ella i Jo. Com diu Anna Carreras a la seva ressenya “dues parts amb nom de teatre rupturista.”, que de fet corresponen a la irrupció de la Patricia, el seu passat i el seu present. Cada part, alhora, està dividida en capítols més curts. A part d’aquesta fragmentació hi trobem una altra divisió en la novel·la que, passa per la narració de les històries d’aquestes quatre dones, escrita pràcticament d’una manera lineal, tret potser de la Dèbora i la seva mare, la Patrícia, on una part de les històries de les dues dones s’explica en un mateix espai i temps. 
Relació mare-filles. Aquest és un aspecte que vol destacar la novel·la i crec que no ho acaba d’aconseguir. Segons el llibre les mares i les filles estan destinades a no entendres mai, gairebé diria que es molesten. Com a mare d’una filla he de dir que hi ha moments de tot i per a tot. L’autora dota als seus personatges d’una força o d’uns trets de caràcters que, més que problemes generacionals són problemes de comunicació entre dues persones pràcticament antagòniques. I crec que així no poden funcional les relacions, no ja com a relacions de mares i filles, sinó entre persones. Totes són dones de caràcters forts que necessiten fugir, unes de la mare, les altres de la filla, per intentar així, sobreviure i aconseguir ser elles mateixes.
Dones jueves. Les dones són jueves per dotar-les de més marginalitat, segons ha dit l’autora. Al meu parer, tret de la Rut, la primera dona que l’autora ha fet néixer jueva, les altres, tot i tenir descendència jueva, és un aspecte que no les marca en res, els hi és absolutament sobrer o insignificant en les seves vides. Per això sobta, quan al final, la Dèbora, l’última de les dones, abraça el judaisme des d’un fanatisme sense volta ni solta per acabar deixant la mare i marxant a Israel. La veritat aquest aspecte no l’he acabat d’entendre, si que s’entén en el cas de la Rut.
Lesbianisme i feminisme. Dos conceptes que al meu entendre no han d’anar sempre lligats. Crec que quan s’abanderen aquest don conceptes, com quan s’abanderen tants d’altres, i s’exposen com a pensaments absoluts, -bons i únics enfront d’altres opcions- , es perd l’objectivitat i es falceja la realitat. Ni tots els homes són dolents, dèspotes, autoritaris, masclistes i en conseqüència els dolents de les relacions, ni totes les dones en són les víctimes. Les dones d’aquesta novel·la són lesbianes perquè han fracassat amb les seves relacions amb els homes o no han tingut relacions satisfactòries. Són lesbianes perquè necessiten estar acompanyades d’algú, necessiten el caliu humà i qui troben en aquell moment és una dona al costat. Això és humà. En el llibre trobem forces exemples de relacions sexistes d’autoritat i/o submissió, la majoria exposades com a trets masclistes de la societat. 
Repassant les ressenyes me n’adono que, aquests, és un d’aquells llibres on les reaccions que desperta en els lectors són ben diferents. Hi ha qui diu que és excel·lent, hi ha qui diu que és molt bo, bo, o fins i tot hi ha qui es queda amb un està bé. Però també hi ha qui pensa que l’autora no se n’ha acabat de sortir, què ha rebaixat el llistó respecte de llibres anteriors. Com sempre dic, els llibres els escriu l’autor però són els lectors qui se’l fan seu, o no i, on entra la subjectivitat poca cosa es pot dir. A mi no m’ha entusiasmat, segurament perquè l’he comparat amb altres llibres de l’autora que he llegit i que m’han agradat molt.  En aquest Amor meva hi ha trossets que demostren la vàlua de la Simó com a escriptora –fet que no poso en dubte, només faltaria- i m’han agradat moltíssim, sobretot la vida de la Rut. D’altres que els he trobat d’afegitó o entrats amb calçador. Ara bé, qui sigui amant de tenir en compte els llibres segons els seus premis, aquest, va rebre el Premi Joanot Martorell de Narrativa 2010, i això dels premis ja se sap que vol dir molt o molt poc i, en definitiva, la valoració d’un llibre sempre acaba depenen del gust del lector.
També n’han parlat a les revistes  Benzina, Time Out, al Vilaweb,  i als blogs Nosaltres llegim, Olor a la pluja, entre altres.
Pàg. 28 “I això li donava un doble sentiment: el de ser insignificant i prescindible per una banda, i el ser meravellosament lliure per l’altre. Solen anar juntes, totes dues coses. I ens entestem a ser imprescindibles i lliures, i per això patim tantes migranyes.”
Pàg. 66 “-L’astúcia és un vici. El pitjor vici, no? –deia la vella.
-No, l’astúcia està bé. Fa falta, molt sovint. El vici dels vicis és l’enveja.
-No: l’enveja també està bé, perquè és el ressort que et mou a aixecar-te i fer coses. Sense enveja ningú no posaríem flors als balcons. El vici dels vicis és la vanitat.
-És un vici de dones, no?
-De dones? Què t’empatolles, noia? La vanitat és el vici que forma l’essència dels homes. Es miren a ells mateixos com si fessin falta i com si el que diuen fos important.
-De vegades bé deu ser important.
-de vegades. Però aleshores els qui ho diuen no són com els homes corrents. Com més savis, menys vanitosos.
Pàg. 99 “Quan els problemes són tan reals que és com si et passessin paper de vidre per l’ànima se’t fa un cervell nou. Fora sentiments, fora romanços i, nena, arromanga’t les mànigues que ara toca pensar.”
Tastets
>> casalici
Casalici  m. || 1. Casa molt gran
Pàg.  20 “Quan va arribar al casalici era una noia menuda, no gaire bonica…”
>> estultícia
Estultícia  f. Qualitat d’estult; acció o dita estulta
Estult adj. Nici; mancat de discerniment
Pàg. 124 “L’operació d’esmorzar era molesta perquè era el moment en què la meva mare, i pel que he pogut saber  totes les altres mares del món, aprofitava per ficar-te al cap tota la seva saviesa secular i fer-te encara més avorrides la teva pròpia estultícia i deixadesa.”
>> bovà / bova, sopa bova / coca bova
Bovà, -ana  adj. Tou, esponjós, sense duresa (Binissalem). Ho diuen especialment del pa.
Bova  || 1. Planta de la família de les tifàcies  Sinònim balca.
Sopa bova  e) Menjar la sopa bova: menjar sense treballar per a guanyar-se l’aliment.
Coca bova i com afegeix la Simó posada en remull.
Pàg. 21 “… aquest home, ni que fos l’advocat del pobres, tan mal caràcter que té, i amb els desgraciats es reblaneix com la coca bova posada en remull…”
Al llegir em va cridar molt l’atenció aquesta expressió que jo no havia sentit, “coca bova”, jo si que utilitzo la que feia servir el meu pare “sopa bova”. A casa diem “aquest és com la sopa bova” per referir-nos a algú que és un penques, un que no treballa però sempre té el plat a taula i la vida resolta. L’he recollir perquè és d’aquelles expressions que una fa servir però en desconeix els orígens.
No en sé, però suposo que bovà ve de bova, tou, flexible com ho és la planta.
  

>> gibrell, gibrelleta, orinal i servidora.

Gibrell  m.: V.llibrell
Llibrell (i ses var. gibrell i ribell). m.
Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.
Pàg. 191 “…l’Esperança deixava les clares d’ou en un enorme gibrell de fang, de forma cònica.”
Si us bé de gust, podeu passar per Adverbia, entre el Jordi Dorca i tots els qui han comentat podem adonar-nos de com de rica és la nostre llengua, i quantes similituds o diferències es poden trobar amb aquests utensilis tan comuns.
>> Jo també he fet un brinc com un cruixidell
El cruixidell a Adverbia

Cruixidell  (i les var. cluixidell, cruixinell, cruixider, crossider). m.
Ocell de la família dels fringíl·lids: El seu plomatge és de color gris per damunt i blanc pel ventre, i el bec groc, amb el qual produeix un soroll semblant al de les agulles de fer mitja. Habita amb predilecció els camps de cereals.

Pàg. 14 “He vist un cruixidell femella , cosa admirable en aquesta època de l’any…”
Ja acostuma a ser normal, llegeixo un blog, aprenc un mot i, després, aquest es multiplica o es fa visible en les meves lectures –com si fos màgia- . Es agradable i molt engrescador.
cruixidell
El cruixidell a Col·lecció de moments
>> Mirant més mots
Vocabulari de la Núria Pujolàs a Miramelsmots
Repassant, ara si, la meva ressenya, me n’adono que és potser una de les ressenyes més crítiques que he fet. Em sap una mica de greu, sobretot sabent que a vegades agafo llibres de la biblioteca i un cop oberts a casa no puc passar de les deu primeres pàgines i els acabo deixant. No els comento, ni en dic res i, alguns d’aquests llibres han estat elogiats en més d’un blog. No voldria ser injusta amb aquest Amor meva, he de dir al seu favor que en aquest cas no és dels llibres que em costés llegir ni molt menys em planteges tornar-lo sense acabar. No és un llibre per no aconsellar, suposo que és un llibre imprescindible pels incondicionals de l’autora, en tot cas, malgrat el que es pugui despendre de la meva ressenya, és deixa llegir bé.
El mot:
La fitxa:           Amor meva 1ra ed. 2010 Edicions 62, 277 pàg.
Premi:            Premi Joanot Martorell de Narrativa 2011
L’enllaç:
Valoració:        QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

26 thoughts on “Amor meva – Isabel-Clara Simó

  1. Jordi DorcaNo Gravatar

    Tornaré a entrar durant aquest cap de setmana. Però ja t’avanço que em complau l’aparició de l’amic cruixidell en l’apartat de mots triats.
    Aprofito per recomanar, també, l’apartat de desfingicions que trobareu al blog Miramelsmots.

    Respon
  2. CarmeNo Gravatar

    Durant una època vaig llegir molt Isabel Clara Simó. La veritat és que tots el llibres em van agradar força i me’ls vaig llegir amb molt de gust. N’he llegit (entre novel·les i recull de narracions) que jo recordi ara mateix 7. Però ara fa força temps que no en llegeixo cap. Si reprenc la seva lectura, però potser no serà pas amb aquest.

    El meu preferit d’ella: Els ulls de Clídice.

    Respon
  3. carinaNo Gravatar

    Com sempre he llegit molt atentament cada línia de la teva ressenya i com sempre l’he trobat impecable. No et facis mala sang amb la teva lectura, de vegades, amb els llibres ja passa això, i si has decidit ressenyar-lo per alguna cosa serà. La teva crítica és constructiva i no gens feridora i a més, que carai, per què ens ha d’agradar tot el que llegim d’un autor? Personalment no consumeixo massa novel·la catalana (tret de Cabré) per prejudicis subjectius i molt personals. A mi els llibres de la Isabel Clara-Simó no m’acaben de fer el pes perquè els trobo tòpics i facilons, però amb tot crec que té un bon domini de la narració, fet molt valorable, encara que les seves temàtiques i històries no entrin dins dels meus gustos literaris. Una ressenya excel·lent i molt valuosa per aquells que no llegim la Clara Simó, ens dones una informació que d’una altra manera no tindríem. Molt bon cap de setmana

    Respon
  4. PerkinsNo Gravatar

    M’ha agradat molt la ressenya. Jo t’entenc. Potser els llibres més dolents que he llegit tampoc els he ressenyat però quan d’un llibre o autor t’esperes més del que et trobes apareix l’esperit crític en el seu nivell més alt. Salutacions!!

    Respon
  5. fanal blauNo Gravatar

    Fas un bon treball de ressenya. A mi em costaria molt, després d’una lectura, fer-ho tan bé.
    És interessant llegir-te, perquè sempre són apunts treballats i a consciència. I el que més m’agrada és que els percebo ben honestos.
    Jo, el que he llegit d’ella també m’ha agradat força, però aquest no l’he llegit.
    Tot i així, també tinc clar, que si un dia m’arriba a les mans, el llegiré.
    Una abraçada!

    Respon
  6. Quadern de motsNo Gravatar

    Jordi, sóc una mica com un cruixidell, brinco de branca en branca fàcilment. ;D

    Respecte a les desfingicions, amb això sóc una mica rarota –sé que en més d’un blog en tenen d’una o altra manera- i no m’acaben de fer el pes, encara que reconec que n’hi ha de prou encertades. 🙁

    Respon
  7. Quadern de motsNo Gravatar

    Carme, fantàstic, he tafanejat –cosa que faig sovint- i ja he localitzat aquests ulls de Clídice, sembla interessantíssim, ja el tinc a la meva llista.

    Jo he llegit un munt de llibres de la Simó i la veritat és que tots m’havien agradat, fins i tot aquest “El caníbal” –amb les escenes brillants i fastigoses- però aquest Amor meva… se m’ha entravessat una mica.

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    Carina, si escric una cosa és des de la sinceritat i si hi ha quelcom que no m’agrada prefereixo callar a ser mal interpretada –cosa que em passa a vegades- . No m’agraden les crítiques destructives, no aporten res, en canvi, crec que és molt útil fer una crítica no positiva. Tens raó quan parles dels temes fàcils fins i tot repetitius de la Simó però en general té una bona narració.

    Em sap una mica de greu aquesta no tirada pels escriptor de casa , els teus motius tindràs i molt respectables, però tenim una pila de bons escriptors. No només parlo dels ja consagrats amb llibres i crítiques, parlo d’escriptors joves i no tan joves, als qui els hi costa un munt fer-se un lloc a les lleixes de les nostres cases. I amb això reconec que sóc una mica selectiva, m’agrada descobrir (jo, es clar) escriptor “nous i de casa” d’aquells que només se’n parla i molt poc quan treuen el llibre i després, encara que el llibre sigui bo, s’obliden. Només funciona el bon màrqueting i, es clar, si ja ets consagrat gairebé tot va rodat.

    Respon
  9. Quadern de motsNo Gravatar

    Núria, me n’alegro, el fet de coincidir, vull dir, així em dóna la sensació de no anar tan desencaminada en la meva percepció de la lectura.

    Tot un plaer la lectura dels teus vocabularis, coincidim moltíssim.

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Fanal blau, em costa, no és feina fàcil però té l’avantatge que gaudeixo fent-la. També m’aporta punts de vista nous i això m’és molt gratificant. Intento ser molt sincera, i si no ho puc ser –que també m’ha passat-, per educació, callo.

    Espero que si t’arriba a les mans la llegeixis i després ,si et bé de gust, m’ho facis saber.

    Respon
  11. ElfreelangNo Gravatar

    A mi amb la Isabel Clarà Simó em passa que m’agrada més quan escriu la seva opinió als diaris que com a novel.lista o autora de relats…encara que m’he llegit uns quants llibres d’ella i tampoc m’ha deixat indiferent…el teu escrit , com ja ens tens acostumades, excel.lent, i em quedo amb la sopa bova…i el casalici com a mots estrella del cel dels lèxics…bon cap de 7mana!

    Respon
  12. Quadern de motsNo Gravatar

    Elfreelang, excel•lent tria de mots.

    D’articles de la Simó n’he llegit i alguns m’han agradat més que els altres. En quan a narradora sempre m’ha agradat, sobretot els primers llibres que són potser, els que he llegit amb més passió. Aquest “Amor meva”, pel meu gust, l’he trobat el més fluix de tots els que he llegit.

    Ja m’avanço, bona 7mana!!!

    Respon
  13. Jordi DorcaNo Gravatar

    La crítica no és pas dura, Carme. És educadíssima, com ha de ser.
    I reconec que a mi (com a alguns de vosaltres) també m’ha passat això que dieu. N’he llegit una bona colla, dels seus llibres. Però ara -des dels “Contes d’Isabel”, crec- ja fa temps que no en llegeixo cap.
    Raons econòmiques a banda -que també hi són- hi ha alguna cosa que fa que no la llegeixi com potser caldria.
    No sabria dir ben bé per què em passa, això. Però potser té a veure amb una manera de fer en què les seves històries -tal com les veig jo- tendeixen a una mena fragmentació i de deslligament (que tu ja has fet notar) que jo no acabo de pair prou bé. No ho sé. Va per aquí la cosa. Suposo que, en això, hi entren també les meves mancances, els meus gustos particulars, és clar.
    Però sempre sap greu. I demano: per què m’ha deixat d’interessar?
    Suposo, a més, que una història, per més literària que sigui, no s’acaba fins que el lector no decideix acabar-la.
    Continuaré entrant.
    Bon dimenge.

    Respon
  14. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Jo només he llegit de la Simó dos llibres que recordi “Dones” i “Homes”, probablement els menys significatius de la seva obra, però no m’han agradat gaire. M’han semblat plens de tòpics i sense gaire fondària.
    Probablement no el posaré a la llista, tot i la teva excel·lent ressenya.

    Respon
  15. MàgiaNo Gravatar

    La poca puntuació que li poses em fa tirsr enrere, tot i que el tema sembla interessant… Ptser la llegeixo més endavant.

    Respon
  16. Quadern de motsNo Gravatar

    Jordi, jo fins ara tots els llibres que havia llegit de la Simó m’havien agradat, per això m’ha sorprès aquest.
    No he pretès fer cap crítica destructiva, ja me’n guardaré prou, ni en sé, com per fer-ho ni tampoc m’agrada fer-ho, només he volgut expressar el què m’ha semblat la novel•la.
    Gràcies per tornar-hi, ens llegim.

    Respon
  17. Quadern de motsNo Gravatar

    Àngel, no he llegit cap dels dos llibres que has llegit, els títols ja no m’atreien, però ara pel que comentes tampoc els llegiré.

    Fa molt –uf, quan es va publicar- vaig llegir “El gust amarg de la cervesa”, fa poc el vaig deixar a una bona lectora i li va agradar moltíssim. Fins ara, tots els que havia llegit de la Simó –uns quants- m’havien agradat, però.

    Respon
  18. Quadern de motsNo Gravatar

    Màgia, jo el volia llegir precisament pel tema, m’atreia moltíssim, potser per això la decepció ha estat més gran, no ho sé. De tota manera les ressenyes –en general- de la majoria de blogs són bastant més positives que la meva, qüestió de gustos, suposo. Ens llegim.

    Respon
  19. ToniNo Gravatar

    M’ha alegrat assabentar-me que El caníbal és una bona novel·la. La tenia a mà a la biblioteca però pensava que amb aquest tema seria massa comercial. En canvi, pensava que aquesta seria millor. De vegades els títols enganyen.

    Em va agradar molt fa anys T’imagines la vida sense ell? Supose que la coneixeu, però si no és així, he de dir-vos que és un thriller basat en un cas de maltractament psicològic a una dona. Una dona molt lluitadora que decideix no suportar més la situació.

    Respon
  20. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Toni, primer pots parlar-me de tu, sempre que et vingui de gust , es clar (no em facis gran!!) 😀

    “T’imagines la vida sense ell?” és un llibre magnífic, en tinc un bon record de la seva lectura. És dur pel tema però és uns dels llibres de la Simó que més m’ha agrada.

    “El caníbal” és un llibre també dur , però d’una duresa diferent a l’anterior. Hi ha una part que no explico ara, però que et pots imaginar o intuir, en la que vaig sentir una mica de fàstic o repulsió però forma part de la novel•la i sinó, no s’entendria. Aquesta està escrita amb finor i certa perfecció. El que em va agradar d’aquest llibre és la trajectòria del protagonista i crec que aquesta és la que justifica les seves accions sempre, sempre “d’amor”. Si vols mira’t la ressenya.

    De tota manera amb això dels gustos cal anar una mica en compte i , jo sóc una mica rarota amb certes lectures.

    “Amor meva” es llegeix bé però m’esperava més del que em vaig trobar, suposo que per això em va decebre i la vaig acabar trobant fluixa.

    Gràcies per passar-te i comentar.

    Respon
  21. ToniNo Gravatar

    Disculpa, no volia tractar-te de vós. T’he confós. És que hi havia tants comentaris en la pàgina que m’he deixat endur i he usat el “vosaltres”, per si algú més ho llegia. També jo preferisc el “tu”. I tant!

    No m’havia fixat fins ara que hagueres comentat El caníbal. Ja he llegit la ressenya. Conclusió: et regira l’estómac només en una escena; la resta és brillant. El llegiré. Pensava que es recreava tota la novel·la en aquestos detalls. Gràcies.

    Respon
  22. Quadern de motsNo Gravatar

    Toni, no t’has de disculpar. T’ho he dit perquè m’ha fet gràcia, el meu comentari l’he fet en broma.

    Espero que t’agradi “El caníbal” ja em diràs. Ens llegim.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top