Amb quatre mots: aventures, llegendes, paisatge, Montseny (una història d’aventures en un entorn real i proper com és el Montseny en un temps on les llegendes i la màgia es viu).
Recomanada per: el títol i la portada em van seduir des del primer dia. Fins ara lo l’he trobat.
El llibre: El Gorg Negre, 2012 Grup Editorial 62 Estrella Polar. pàg. 569
Literatura juvenil: Editada per Estrella Polar està pensada pel jovent a partir de 14-15 anys. Té molts dels elements de la novel·la fantàstica i d’aventures que agraden als joves, el nou al·licient és que després poden trepitjar tots els llocs on ha transcorregut la història: el Montseny.
“L’Alba, turmentada pels malsons sobre el seu germà desaparegut, abandonarà la casa de Gualba per buscar-lo. S’endinsarà en un món desconegut i fantàstic que, tot i semblar-li sorprenentment familiar, aviat descobrirà que és molt perillós. Pel camí viurà grans aventures i trobarà amics, però també éssers amb qui l’enfrontament serà quasi inevitable. I haurà d’aprendre a reconèixer-los. “Llegir literatura juvenil quan una ja té certa edat, sembla que no sigui massa.. no sé. I una pensa, amb els llibres que hi ha per llegir he de triar una novel·la d’aventures adreçada als joves? Oh, sí!. Mai he tingut manies, quan el llibre es llegeix bé, té qualitats i et fa passar una bona estona, les etiquetes sobren. Estrenar-me amb l’autora amb aquest títol tan seductor ha estat tot un plaer, confessant, però, que en el meu punt de mira s’hi troba des que es va publicar El pou dels maquis, el seu darrer llibre.
Ja sabeu que per preparar les meves ressenyes sempre tafanejo per la xarxa per descobrir que n’han dit els altres lectors i així poder aportar, si s’hi escau, aspectes perquè qui em llegeixi pugui valorar si el llibre li fa el pes o no. Diu la mateixa Margarida Aritzeta en el blog del llibre:
“D’entrada puc dir que és un homenatge al gènere de cavalleries. I d’aquest, al Lancelot del cicle artúric, a la novel·la Tirant lo Blanc i al Quijote. És un homenatge a Tolkien (El Senyor dels anells, però també el Hòbbit) i a Jaume Fuster, que se’n reconeixia admirador. Té cites gairebé explícites que ens condueixen al Hamlet de Shakespeare. A El Inmortalde Borges. A Pinya de rosa de Ruyra. I en el fons de diverses històries hi planen les Metamorfosis d’Ovidi.”
Queda tot dir, oi? Si us agrada aquest món fantàstic, ple de màgia, de personatges boscans petits i eixerits, de personatges negres i malvats, de por, de misteri, de boires que tot s’ho empassen i tot ho amaguen, de verdor, de neu, del caliu a la caseta del forat de l’arbre, de camins perduts, de personatges adormits, de gegants i follets, d’amors i desamors, de criatures bones i de dolentes… segur que us sedueix. I tot això amb el tic-tac del temps que corre, cal anar per feina.
A tot això, que no és porc, hi afegeixo l’encant que suposa traslladar tot aquest món fantàstic a un escenari que molts hem trepitjat: el Montseny. La muntanya i el seu entorn, recorre els seus pobles, els seus rius, els seus boscos. Qui no ha vist follets mentre era al bosc? “Per tal d’escriure aquest relat he recorregut a un repertori de personatges, llegendes i mites localitzades a la zona del Montseny” i que l’autora ens ho explica al final del relat en les Notes de Lectura; el cavaller de Sant Celoni Soler de Vilardell, el follet d’Arbúcies, la mestressa de Can Prat com a goja d’aigua, la bruixa Guillema, el castell de Montsoriu, l’espasa Vilardella, els rellotges de sol…i el paisatge, agrest i acollidor del Montseny. Aquest aspecte l’he trobat molt interessant i li dóna una personalitat nova com a llibre d’aventures, el fa proper. Només ens toca viatjar en el temps, l’espai el coneixem i el podem anar a visitar sempre que ens vingui de gust.
És d’aquells llibres que em fa utilitzar contínuament la meva llibreta recol·lectora: mots nous per a mi, mots en desús, molts bonics i plens de gràcia, en definitiva un lèxic molt ric i acurat que sap vestir perfectament el text sense necessitat d’ornamentar-lo. Un estil perfeccionista i acurat, una prosa treballada que no enfarfega, car és llegeix molt bé. La novel·la està dividida en dos llibres que alhora estan dividits en cinc capítols cadascun.
No he parlat de l’aventura. L’Alba ha de viatjar al passat i mirar de fer tornar el seu germà que s’hi ha quedat atrapat. Per fer-ho haurà de traspassar una porta que es troba precisament en el Gorg Negre. I, com totes les novel·les d’aventures, el temps per fer-ho serà limitat, cal donar-se presa però fer-ho bé, el futur en depèn. L’únic lligam entre el passat i el present serà la cara de la seva àvia que anirà apareguen desdibuixada a l’aigua indicant-li, a la seva manera, el que cal fer. Per aconseguir trencar el temps i fer que el Poder Fosc reculi i perdi s’ajudarà bàsicament d’un grup de personatges singulars: un follet verd, un mig gegant, un cavaller, el seu germà que coneix els dos móns i algun secundari més. I mentre l’Alba viu l’aventura creixerà també com a persona, donant sentit al valor de l’amistat i el respecte, en una superació personal que la farà més gran, més forta i més persona.
Un ritme fluid i ràpid on sempre hi passen coses, ningú es pot aturar perquè el temps no juga a favor, cal avançar per tancar tots els cercles. Encara que el desenllaç sigui previsible, el relat conté tocs de suspens que, junt amb els elements màgics i fantàstics ens fan passar una bona estona. No seria sincera si no us digués que malgrat aquest ritme, a la segona part de llibre, en alguna ocasió se m’ha fet lent de passar via. I això en cap manera m’ha impedit gaudir d’una bona lectura, entretinguda, diferent i propera.
“El Gorg Negre és l’obra que m’hagués agradat llegir de jove. És una aventura èpica, on hi apareixen fets de la història del passat traslladat a un escenari nostre.” Fragment d’una entrevista feta al diari La notícia.
“El massís, marcat de rieres i puntejat de gorgs, clapejat d’aram brillant de fulla seca, estava empolsat als cims per la primera neu” pàg. 12
També n’han parlat a El cofre de Nebe i Isabel Canet
Tastets
>>Gorg1. Clot pregon en el llit d’un riu o torrent, on l’aigua s’entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, Val.), sia encalmant-s’hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.
>>Gorg Negre (Montseny)
>>La ressenya de l’Ona.Mentre buscava informació m’he trobat aquesta entrada de la Biblioteca d’Arbúcies. M’ha agradat moltíssim per això l’he afegit als meus tastets.“Tot i que el llibre està pensat per uns 14 o 15 anys, vam fer una prova amb una àvida lectora d’Arbúcies, que té 12 anys… El va anar llegint capítol rere capítol, i sabem que així l’anava explicant a família i amics.” Com podeu suposar, després alguns companys s’hi van animar a llegir-lo.
Aquestes són les iniciatives que creen lectors, aquests són el tipus de llibres que engresquen als joves lectors.
(no conec ni a la lectora ni he estat mai a la biblioteca d’Arbúcies)>> Recull de mots
>Ormeig|| 2. Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc. (Bal.)“-Ja hi vaig, ja hi vaig!- va remugar, mentre el temor desapareixia i els dits destriaven amb llestesa els ormeigs per anar a la pesquera, com si tot de cop s’haguessin alliberat de les tenalles de l’artrosi” pàg. 21>Buscallm. || 2. Tros de branquilló molt prim, que serveix per cremar (Sort, Gandesa, Morella, Mall.)“El foc s’havia apagat i l’Alba hi va posar un parell de tions d’alzina i un buscall per encendre’ls.” Pàg. 24>Escudellarv. tr. || 1. Distribuir la minestra o altre aliment passant-lo de l’olla o recipient gran als plats, escudelles o altres recipients individuals (or., occ., val., eiv.)“La dona li va escudellar un plat de sopes d’all, calentones i aromàtiques.” Pàg.97
>Pedrenyal|| 2. Arma de foc, a manera d’escopeta curta, que s’usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedrenyera;>Badall|| 2. Crull, escletxa produïda entre dues parts d’una cosa trencada (Gandesa, Val., Al.);“A la tercera, un vell molt vell va treure el cap pel badall de la porta” pàg. 102>Soll (dial. assoll i aixoll). f. (i dial. també m.):Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.)“I no era cosa de llençar el gra a la soll” pàg.190“Però estic segur que no et mereixes ser el seu cubell de les escopinades, el seu fregall de la soll dels porcs…” pàg.458>Malfardades.Malfardat v. tr. Vestir malament, de qualsevol manera; cast. malvestir.“…mai l’Alba no s’havia trobat al davant persones més miserables i malfardades.” pàg.323
>Badar || 2. Obrir una cosa sense separar completament les seves parts;“-Com badarem els ous? –en Montseny.-No els podem badar… Ningú no els pot trencar sinó les serps mateixes quan neixin…” pàg. 482>Tocaboires|| 2. Tarambana (Barc., ap. Aguiló Dicc.).“-Sí que tens raó, però és un tocaboires no el convenceràs amb arguments de seny i de raó –va protestar l’Aram-, li falta un bull, com tots els cavallers que roden pel món.” pàg.511
>>Més motsCornucòpies, bruells, escudellar, olifant, pedrenyal, piafar, fremir, magolats, xaragalls, nervi desguitarrat, esbucat, malfardades,…
Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 1953)
Escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili.El blog del llibre El Gorg Negre
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari