La dolça Caterina – L’última de les Malastruga

El llibre abasta una saga familiar que neix a Les Guilleries per anar a raure a Torroella de Montgrí a començaments del segle passat. Després d’uns anys en aquesta població,  la família  ha de marxar del poble i acaba habitant una masia vora el cingle a la Punta dels Cinc Sous a l’Escala.
La malastrugança que regeix la vida de l’Antònia Martí, anomenada al poble La Malastruga, domina les passions i les ambicions que es contraposen amb passió a la vida de les dones de la família, tal com descobreix la Caterina, l’última de les malastruga, qui a través del retalls de la vida dels seus avantpassats i el retorn als paratges de la seva infantesa, l’Escala, descobreix aspectes inimaginables de la seva pròpia història.
Els fets, quotidians, permeten descriure els indrets meravellosos pels que transiten els personatges, detallen formes de vida i aspectes històrics de les poblacions que recorren i evidencien, entre d’altres, la vida als masos, la forma de vida dels pescadors, l’impacte de la guerra civil a les petites poblacions, la transformació dels pobles de costa amb l’arribada del turisme… En definitiva, plasmen una forma de vida que lentament es diluirà al llarg del segle XX.

quadern-de-mots-la-dolca-caterinaLa dolça Caterina és presenta com una saga familiar centrada en la vida de les seves dones que s’inicia a la boirosa Tona, passa per les Guilleries, Torroella de Montgrí, l’Escala, Barcelona per acabar i tancar el cercle a l’Escala contemporània. Una història que recorda els relats clàssics on les descripcions i les frases llargues omplen les pàgines d’un relat que pretén estar emmarcat en tot moment dins d’un paisatge. I uns personatges creïbles i ben perfilats que, malgrat els seus anhels i somnis, semblen estar marcats per un destí que sovint es presenta cruel, despietat i implacable com ho són, a vegades, les forces de la natura.

La novel·la està dividida en tres parts, o llibres, que corresponen bàsicament a tres de les dones de la família. La narració segueix dues línies temporals, la primera que comença a Tona l’any 1913 i que anirà avançant en el temps- en anys- a mesura que avanci el relat de l’Antònia, per acabar l’any 1962 a l’Escala. Un segon fil argumental, relatat des del present, arranca l’any 2008 i acaba a començaments del 2009, situat entre la Barcelona que s’abandona i l’arribada a l’Escala, just quan la Caterina, l’última dona de la saga, decideix divorciar-se i tornar al poble de l’avia. Així, en capítols alternatius anirem resseguint, en paral·lel, les dues històries, fins que, inevitablement acaben tocant-se en un present que el destí els ha reservat un temps fugisser, breu i dolorós que tancarà la història del passat familiar de la Caterina per enterrar, qui sap, si la malastrugança de les seves dones.

Encara que La dolça Caterina es presenta com una saga familiar és, bàsicament, la història de l’Antònia Martí, des que marxa de la seva Tona estimada fins que definitivament arrela a L’Escala. Una dona a qui la Montse Castaño li ha  carregat bona part del pes del relat en una evolució que, més que fruit de l’experiència, és dibuixa com la lluita interna que manté per esborrar l’etiqueta de malastruga que arrossega i que no vol deixar en herència a la Maria del Mar, la filla. I aquesta lluita mal encaminada, malgrat tot el que ha patit i viscut – aquest caure i aixecar-se davant les adversitats-, serà el que definitivament la perdrà, perquè  les etiquetes marquen, com marquen les decisions que un pren i, mentre unes poden fer molt mal quan no te’n saps deslliurar o simplement ignorar, les altres, les decisions, són les que ens defineixen com som, per bé o per mal.

Ara bé, més enllà de la història familiar, hi ha l’entorn: l‘entorn omnipresent, impetuós, que ho omple tot, que defineix l’escena, que afecta l’estat d’ànim de qui el viu, ens diu l’autora en les notes finals. La Montse Castaño ens dibuixa l’entorn en el que viuen els protagonistes, un paisatge que lluny de ser aliè al relat esdevé un personatge més, i canvia o s’adapta segons marquin els nous temps. De la quotidianitat de la vida a pagès o la d’un petit poble de pescadors de principis de segle XX, al canvis provocats per la incipient industrialització, l’empremta de la guerra civil i la postguerra o els inicis del turisme que l’autora ens dibuixa amb una prosa descriptiva on les frases tot sovint s’allarguen per mirar de no deixar-s’hi res. Detalls i retalls d’un paisatge natural de mar o muntanya i d’un paisatge humà variat i fàcilment reconeixible de gent molt propera i creïble que busca la felicitat al preu que sigui malgrat el camí que sembla tenir marcat.

Amb un llenguatge ric i amb una prosa treballada al servei dels detalls i les descripcions, les històries flueixen en una lectura agradable i ben estructurada. Una trama que, encara que previsible, manté al lector pendent per veure quin serà el moment del gir que canviarà el rumb de la vida de la seva protagonista per culpa d’aquesta anomenada malastrugança tot esperant si finalment la podrà superar. Una bona lectura.

 

El destí és un camí tortuós que ens allunya i ens apropa als nostres desitjos d’una manera capriciosa, com un riu turbulent que, de tant en tant, ens deixa a la riba, per recollir-nos més tard i abandonar-nos al meandre següent fins a la propera crescuda.

En aquest avançar, de vegades, tenim la creença il·lusòria que és la nostra voluntat qui ens condueix. Res més lluny de la realitat (pàg. 403)

 

El llibre: La dolça Caterina, 2016 pàg. 419
Autor: Montse Castaño
Editorial: Edicions Cal·lígraf, S.L.

×

 

 

One thought on “La dolça Caterina – L’última de les Malastruga

  1. JOMATEIXANo Gravatar

    Pobres dones, no guanyen per disgustos.
    Molt ben escrit, potser sí que l’amor per l’entorn i les costums fa que de vegades s’allargui una mica, però bé.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top