La vida sense la Sara Amat

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. 

quadern-de-mots-la-vida-sense-la-sara-amat-pep-puig

La vida sense la Sara Amat podríem dir que és la continuació de Clara Bou, un dels contes de L’amor de la meva vida de moment editat per L’Altra Editorial. La Clara Bou d’aquell conte serà ara la Sara Amat de la novel·la i el narrador serà el mateix protagonista que, amb una veu infantil però amb molta força ens relatarà, de primera mà, on va anar la Sara Amat després de desaparèixer sobtadament mentre jugava amb la colla una nit de finals d’estiu.

Novament, però ara en format de novel·la i amb un únic fil argumental, en Pep Puig ens descriu amb una prosa d’aquelles que atrapen, l’experiència vital del seu protagonista. El pas de la infància a l’adolescència descrita a través de la particular relació que mantenen els joves protagonistes en els pocs dies  en que la Sara s’amaga a l’habitació del noi abans de marxar definitivament del poble. Una relació, reduïda en un espai tancat com és l’habitació de casa l’àvia, on les escenes que s’hi dibuixen, els silencis, la relació amb un llibre com Guerra i Pau i sobretot els diàlegs, en forma d’eixutes, però encoratjadores, lliçons de vida, intenten obrir els ulls i mostrar el camí al jove protagonista.

En Pep Puig ens escriu un relat on la veu del narrador sona real, tant, com una experiència viscuda de primera mà, però alhora genera la sensació de que part de la realitat que ens explica el protagonista es fruit d’un somni, de la imaginació o simplement una manera singular d’explicar-nos el sempre complicat procés de fer-se gran. La Sara Amat, aquella noia de la colla diferent, més intel·ligent i més adulta es convertirà, durant uns dies, en el focus dels dubtes, l’inici dels canvis i el final d’una etapa, alhora que l’ajudarà a descobrir que no és només ell qui amaga coses. 

La vida sense la Sara Amat és una novel·la amable, entranyable i en molts aspectes propera, escrita amb un estil net i molt efectiu, que destaca per la veu innocent del jove protagonista i per un món particular fàcilment reconeixible. Si no heu llegit res de l’autor recomano començar pels contes, relats curts on s’hi concentra tota la força narrativa de l’autor i que aquí, pel meu gust , a allargat una mica. Una bona lectura.

 

El llibre: La vida sense la Sara Amat, 2015 pàg. 295
L’autor: Pep Puig
Editorial: Proa

Premi: Premi Sant Jordi 2015

×

 

3 thoughts on “La vida sense la Sara Amat

  1. bruixetaNo Gravatar

    El tinc dins el llibre electrònic esperant les vacances. Encara que no sé si podré esperar tant ( a qui se li acut regalar-me un llibre per que el llegeixi dintre d’uns mesos!)

    Respon
  2. BotikaNo Gravatar

    La vaig veure per Sant Jordi però no em vaig decidir per por a trobar un relat trist sobre la pèrdua. Després de llegir la teva ressenya no la descarto però et faré cas i començaré pels relats curts, tot i que no n’acostumo a llegir.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top