La filla estrangera

La filla estrangera narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal, del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i del dur conflicte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la uneix amb la mare. La jove i brillant protagonista d’aquesta novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent.

quadern-de-mots-la-filla-estrangera-najat-elhacmi

La filla estrangera és una excel·lent novel·la, intimista, vital i plena de matisos que destaca per la força narrativa de la seva protagonista.  Una força basada en l’eficàcia d’aquesta veu narradora que inunda les pàgines de sentiments, tendresa, intel·ligència i reflexió. Una protagonista, de qui desconeixem el nom, sabem que és  una noia marroquina que ha vingut al nostre país de nena. Ara, quan tot just enceta l’edat adulta, ens narra, en un potent monòleg interior, l’estreta relació que manté amb la seva mare. Una relació on les diferències generacionals es barregen amb les mentalitats culturals de les dues i amb el  dilema que té la jove quan li toca decidir què fer amb la seva vida. Respecte, tradicions, família, sexe, dones, homes, cultura, llengua, feina, immigració, rebuig, adaptació, convivència… que la filla ens anirà mostrant en una magnífica reflexió personal que es converteix alhora en universal quan esdevé la recerca de la pròpia identitat.

Una novel·la que, tot i centrar gran part del pes del relat en mostrar les diferencies culturals de dos món molt diferents, ens mostra en tot moment la interioritat d’un personatge femení en lluita. Una lluita cultural i personal de qui viu una joventut com una noia més del país d’acollida però que quan torna a casa, per respecte, amor, admiració i deute, intenta ser, a la seva manera, fidel a la mare i a tot el que ella representa. L’escenari, una clara silueta de la ciutat de Vic que no es manté del tot al marge, es mostra integradora però alhora plena de matisos i dubtes respecte a la gent de fora. Ella, la protagonista, serà sempre la filla estrangera, tant a casa com a fora, i el seu gran dilema és l’encaix, el saber el lloc al qual realment pertany.  Els desitjos i anhels de futur es veuen condicionats pel deute que sent en tot moment amb la mare, i només quan la compensi podrà seguir la seva veu interior i encarar, lliurement, el seu futur.

La Najat El Hachmi ha escrit un magnífic relat, entre psicològic, autobiogràfic i intimista, carregat de tendresa,  subtileses i realisme, on les paraules i llurs significats prenen, al meu parer, un protagonisme delicat i genuí. Els mots són la part que uneixen als protagonistes a una terra, a una llengua i a una cultura i amb ella a una manera de veure, entendre i viure la vida La paraula com a tret distintiu, com a símbol cultural innegable però també com a element que ens defineix com som i com pensem. I ella, que viu completament normalitzada gràcies a l’escolarització i al seu gran interès per la lectura entra en un combat existencial quan li toca decidir. El conflicte generacional es mostra en molts aspectes a un nivell lingüístic, en les paraules i els seus matisos, i aquestes es convertiran, simbòlicament,  en un dels trets que la distancien de la mare, de la seva cultura i de la terra on l’ha vist nàixer. Una lectura molt recomanable.

 

De sobte aquest decalatge lèxic, tan insignificant, tan banal, m’ha fet recordar com n’estic de lluny d’ella, del seu món, de la seva manera de veure i entendre les coses. Per més que tradueix, per més que intenti vesar les paraules d’una llengua a l’altra, mai no ho aconseguiré, sempre hi haurà diferències. Tot i això la traducció segueix sent una distracció dolça, una manera almenys tangible de voler fer aquest acostament de les nostres realitats, que m’ha sigut útil des que vam venir aquí. (pàg. 15)

 

 

El llibre: La filla estrangera, 2015 pàg. 213
Autor: Najat El Hachmi
Premi: Premi BBVA Sant Joan 2015
Editorial: Edicions 62 – El balancí

×

3 thoughts on “La filla estrangera

  1. bruixetaNo Gravatar

    L’he tingut a les mans i m’ha cridat l’atenció, però no se perquè ( si ho sé… ja en duia dos i la butxaca deia prou) no m’he acabat de decidir i un altre l’hi ha passat al davant.

    Respon
  2. BotikaNo Gravatar

    N’he sentit a parlar molt bé, trobo el tema molt d’actualitat, aquest me l’apunto.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top