Amb quatre mots: visió del món rural des de dins (”…retrat panoràmic iniciat en Terres de lloguer, sobre les brutals transformacions econòmiques i socials que experimenta actualment la nostra pagesia” Tret de la contraportada)
Recomanada per: lectura pendent després de llegir Terres de lloguer i de llegir la ressenya de Racó per llegir
“…perquè un pagès que és pagès de veritat no s’avorreix mai de la vida i, si ho fa, mal senyal, vol dir que és una pagès que no va a l’hora i que té, segurament, els dies comptat com a tal.” (pàg. 40)
Diria que és un llibre que conté dues històries, les quals, podrien funcionar perfectament soles i desenvolupar-se com a novel·les diferents. El món de pagès i la seva reconversió en forma de turisme rural i, una història d’amor passional. El resultat, però, és una novel·la que es fa servir d’aquest dos elements per mostrar-nos un món que l’autor domina a la perfecció; la relació entre el món rural i la ciutat, entre la pagesia i la urbanitat, entre dues maneres de ser i de viure.
En un primer pla ens trobem amb la lluita d’una pagesia que no vol abandonar la terra perquè li agrada fer de pagès però que cada vegada es troba més ofegada i veu, com el seu ofici es mort, en una agonia lenta de qui any passa any empeny. Renovar-se o morir. I si en Terres de lloguer els pagesos –masovers- que ens descriu l’autor acaben marxen del mas, aquí, els pagesos –propietaris- es reconverteixen en hotelers. Sense deixar ni les terres ni la pagesia, inverteixen per atraure gent i diners, mitjançant el turisme rural, ara tan de moda.
I amb el turisme arriba la gent. Gent de ciutat que busca tranquil·litat, desconnexió i trepitjar terra, cansats de tant asfalt. I entre tots els hostes arriba la Martina, una estudiant jove, de bellesa seductora, enigmàtica i inquietant que enamorarà i s’enamorarà d’en Jordi, l’hereu.
El lector ja sap que aquest amor que crema, ple de rauxa i passió, no pot arribar gaire lluny. Un amor passional, amb una alta càrrega d’erotisme, d’anades i vingudes de l’hereu que, cec d’amor, desatén la seva feina, per satisfer una relació, que l’omple, com mai cap altra ho havia fet. I quan creus que la relació s’ha de trenca, fruit del caràcter i maneres de viure tan diferents, d’aquesta dicotomia que sembla unir-los al mateix temps que els separa, la relació de parella s’ensorra i es trenca per un problema de gelosia. Es a dir, una ruptura que no te res a veure amb viure a ciutat o viure a pagès, és un tema estrictament de parella. És lícit que sigui així, només faltaria, però m’ha sobtat. I quan la relació s’acaba, apareix l’obsessió, que crema encara més que la passió i, aquesta, només s’aturarà en forma de doble tragèdia, la mort de l’hereu i el futur incert del mas, que és com dir de la pagesia.
Aquí, com ja havia fet en Terres de lloguer,l’Antoni Pladevall ens mostra una llengua molt rica i viva, plena d’una sonoritat que cada vegada costa més d’escoltar. “…riquesa verbal que ni els millors diccionaris poden capturar. Em refereixo a una mena de lèxic i de girs i de registres lingüístics, malauradament poc explotats en literatura, que van des del cultisme vulgaritzat fins al col·loquialisme espontani i l’exabrupte més descordat”. reprodueixo el que ens diu Jordi Cervera en la seva ressenya. Llegir aquest tipus de llibres és recordar o descobrir, segons la procedència de cada lector, la riquesa cultural del nostre país. Un país carregat de matisos, de sonoritats i de paisatges que, cal cuidar i no deixar ni malmetre ni perdre.
L’autor, a vegades, despista al lector quan fa parlar als personatges de coses que només ells saben, fets que encara no han estat explicats al lector. I el lector, pacient, sap que tard o d’hora tot lligarà. Aquest recurs l’empra durant tota la novel·la, de fet, en el primer capítol, descobrim un fets que, només coneix en Quirze de primera mà i no serà fins el final que en descobrirem l’entrellat, de fet, el tràgic desenllaç. La novel·la està dividida en 12 capítol, tots tenen un títol significatiu i una llargada similar, tret del primer i l’últim que són curtíssims i que són els que marquen i emmarquen tota la novel·la.
En les dues novel·les l’Antoni Pladevall ens parla d’una pagesia que es perd o es reinventa, d’una pagesia que te ganes de continuar fent de pagès però que es veu massa vegades ofegada pels entrebancs. I si abans aquests eren passatgers, deguts principalment a les inclemències del temps, ara, són de caire administratiu; subvencions que no arriben, especulacions del terreny o preus que no surten rendibles.
És curiós, però, que en les dues novel·les l’autor no ens hagi plantejat obertament que són els propis pagesos els qui marxen, pleguen, o simplement no tenen continuïtat, malgrat que en tots els casos es tracte d’un fet traumàtic. En Terres de lloguer el pagès ha de plegar fruit de l’especulació, però, és que el masover tampoc tenia futur al mas, en els dos casos no hi ha hereu que pugui continuar, o perquè ha marxar a ciutat o perquè no té descendència. Aquí, en La papallona negra passa el mateix, després de sobreviure a la immobilitat de l’avi i mirar cap endavant obrint-se amb l’agroturisme, el mas es torna a quedar sense hereu. Sense futur.
Veure la vida de pagès, des de dins, amb tot un ventalls de personatges, compartir el dia a dia d’un mas, els petits i grans problemes quotidians, el bestiar, els camps, els racons de la casa pairal, els esmorzars… i explicat d’una manera brillant, de veritat que fa goig de llegir.
També n’ha parlat Els trencaclosques de la Dolo, el blog de Jordi Cervera i Racó per llegir, entre d’altres.
Tastets
>>Audi A3Quan l’hereu es desplaça per anar amb la Martina, a festejar, sempre agafa l’Audi A3 –ens recorda en totes les ocasions l’autor-. El primer cop que vaig llegir la marca i el model del cotxe em va sobtar, com si estès fora de lloc. Però suposo que és per emfatitzar el contrast del cotxe esportiu amb la vida que duen a pagès, on fan servir el Mitsubishi, vell i atrotinat. Es a dir, la modernitat ha arribat a pagès i aquesta, forma part també dels canvis, com ho seran més tard no només la construcció dels allotjaments sinó la utilització d’internet, les pàgines webs o els mòbils. Ser de pagès no vol dir no estar al dia tecnològicament.
>>Mots
FlingantFlingar v Esser flexible, vinclar-se“… i el davantal sempre posat, fos hivern o fos estiu, acompanyant el ramat dels ànecs fins a la bassa amb un flingant…” (pàg. 43)“ser del mateix rem”L’avi Josep, en canvi, no era pas del mateix rem.” (pàg. 44)CapbussonsCapbussó o cabussó|| 2. Acte de caure de cap i fer la volta (or., occ., val., eiv.);“… quan no es queixa d’una cosa es queixa d’una altra, des del dia que va baixa a capbussons tots els graons de la de casa seva.” (pàg. 46)NeulitNeulit adj. (part. pass. de neulir) Marcit, debilitat lentament; aflaquit;“Ni els camps de blat de moro neulits, mort de set, que s’estenien avall i que ja seguen amb la picadora i ensitgen amb la recança inesquivable d’una collita més pobra.” (pàg. 82)RossolarRossolar v. intr. Davallar lliscant per un rost“…al ritme cada vegada més alentit del seu braç cansat, comença a rossolar tobogan avall de la memòria passada de la que és, sens dubte, la seva millor amiga…” (pàg. 85)XarbotXarbot (i dial. xarabot). m. || 1. Esquitx violent (Empordà, Garrotxa, La Selva, Lluçanès)“…quina vergonya si li hagués endevinat una mica, tan sols una mica, el xarbot incontrolable de la gelosia que torna miserable qualsevol amistat.” (pàg.88)EmbostaEmbosta o ambosta || 1. Quantitat que cap dins les dues mans juntes;“·..des d’abocar una embosta més de pinso la menjadora d’un gabial…” (pàg.107)EnnovavaEnnovar || 2. Donar notícia; comunicar una nova“…i encara que no els volia espantar més del compte, els ennovava de l’últim i significatiu detall que havia descobert…”Te’n faràs l’aresta!Fer-se’n l’aresta Loc.—a) Fer-se’n l’aresta: morir-se (Gir., Olot).“Home:no menges,no dorms,no parles…Te’n faràs l’aresta!” (pàg. 194)
Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, 1961)
Doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. La poesia, la narrativa. La crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l’escriptura i la investigació.
Terres de lloguer Premi Pin i Soler 2005 i Premi Amat-Pinella 2007.
La papallona negra, Premi Carlemay 2008.
El llibre
Títol :La papallona negra, 2008, Columna edicions, Pàg. 239
Premi: Premi Carlemany de novel·la 2008
Deixa un comentari