La travessia

Un viatge en pastera protagonitzat per dues dones, Fàtima i Aisha, i un fet insòlit que va succeir durant la travessia seran el vincle d’unió dels diferents personatges d’aquesta novel·la.La Montse, una professora que ha fracassat en dues relacions de parella anteriors, busca la tercera oportunitat amb en Xevi, un periodista. L’ombra del passat dels protagonistes i una trobada inesperada amb Fàtima, una dona marroquina, canviaran el curs dels esdeveniments i portaran la Montse fins al Marroc.El relat, construït a la manera d’un trencaclosques, conduirà el lector per la intriga d’una història familiar.La travessia parla de l’amor i les relacions de parella, el sentiment d’exili i la generositat de dues dones que pertanyen a cultures diferents.Aquesta novel·la està inspirada en un cas real i transcorre entre Catalunya i el Marroc.

quadern-de-mots-la-travessia-nuria-esponella

La travessia és una novel·la realista i intimista alhora que intenta mostrar, amb ulls de dona, la duresa d’una travessia en pastera de Marroc a Europa, però també la travessia interior de les seves protagonistes. Veus de dones de mons molt diferents que l’atzar fa que coincideixin només per uns moments, el suficient per despertar en la Montse sentiments d’angoixa i fragilitat per acabar esdevenint d’enorme respecte.

Narrat en tercera persona, tret dels dos capítols inicials de cadascuna de les dues parts en la que està estructurat el llibre que, per fer-lo encara més tens i real és la mateixa Aisha (germana de la Fàtima) qui, en primera persona ens descriu el viatge que varen fer l’any 2002 en la pastera. Dos capítols durs, duríssims que testimonien, de primera mà, el trajecte entre Marroc i Europa.

La novel·la centra gairebé tot el relat en els sentiments més íntims de la Montse, les seves relacions de parella, la vida dels immigrants que coneix de les classes que imparteix o l’estreta amistat que va mantenir amb la Denisa, la seva sogre. Una dona especial, solitària, dolça i sensible, capaç d’animal-la en els pitjors moments i d’obrir-la al fabulós i terapèutic món de les herbes, plantes i flors. Un món vegetal que es convertirà en molts aspectes en teràpia, sensibilitat, bellesa i pau i que el lector percep a prop gràcies als detalls descriptius de gran plasticitat en olors, colors i bellesa que l’autora hàbilment ens dibuixat.

La Núria Esponellà, aconsegueix bastir un relat intimista on els sentiments de la Montse aniran teixint tot un món singular: la fragilitat de les relacions de parella, el sentiment de fracàs emocional, la presència constant de la Denisa o les ganes de ser feliç que es barregen amb la sensació de que hi ha alguna cosa fora de lloc, un secret de família que intueix però que no sap del cert. I la immigració, present en totes les seves facetes, fins i tot en les insospitades, plana al llarg de tot el relat convertint-se, en certa manera, en el fil conductor de la vida de dues protagonistes, la d’una que àmpliament coneixem i l’altra, la de la Fàtima, que en la distància a poc a poc veurem.

Amb la força d’una narrativa descriptiva, detallista i eficaç, uns personatges ben perfilats i amb l’argument d’aquest doble viatge, aquesta travessia física i emocional la Núria Esponellà aconsegueix que, més enllà del relat purament de ficció, no deixar-nos indiferents. Una molt bona lectura.

El secret dels supervivents és saber guanyar perdent (pàg. 71)

S’emporta l’experiència de la Fàtima i el convenciment que només qui reconeix un valor excepcional a l’existència és capaç d’arriscar-hi la vida. (pàg. 214)

Ho has vist? -va dir-li, cada llavor grilla, treu brot i creix fins que fa flors que granen de nou. Aquest és el procés vial per arribar fins dalt de tot i refondre’s. (pàg 245)

Ha estat després de la lectura, alhora de buscar informació del llibre que m’he assabentat que per poder narrar en primera persona quina és l’experiència d’aquestes infernals travessies en pastera, la Núria Esponellà amb el seu company, el juny del 2002 van enfilar-se a un bot des del Marroc. Una vivència tensa i enriquidora, segons afirma l’autora.

 

 

2 thoughts on “La travessia

  1. bruixetaNo Gravatar

    De l’autora només he llegit “Una dona d’aigua” que em va agradar força. Tinc pendent el darrer que ha tret i m’apunto aquest. El que dius que va fer per poder escriure en primera persona és impressionant.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top