La venganza de don Mendo

Llegeixo la Venganza de don Mendo. Ni per obligació, ni per devoció, ni per plaer. Estic fent un favor a la meva filla. És lectura obligatòria a batxillerat. Un cop ha acabat el llibre m’ha demandat que el llegeixi (com negar-m’hi). Compararem  “sensacions” . Els exàmens acostumen a posar preguntes de detalls per descobrir si l’alumne ha llegit el llibre o ha llegit el famós  rincón del vago. Cal llegir aquest llibre ?, cal obligar als alumnes a llegir un determinat llibre ?, cal “fomentar” així la lectura? , el que no caldrà és que espereu cap ressenya, no m’hi veig en cor.
Avui és don Mendo, demà…
MENDO
(Agonizando)
Sabed que menda… es don Mendo,
Y don Mendo… mató a menda.
(Muere.)
(Telón.)
FIN DE LA CARICATURA
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

12 respostes a «La venganza de don Mendo»

  1. Sempre que penso en les lectures obligatòries (és un tema que em fa molta ràbia) me’n recordo de la Montserrat Roig que deia que en comptes d’obligatòria, la literatura, als instituts, hauria d’estar mig prohibida, que seria l’única manera que els alumnes tinguessin ganes de llegir. Evidentment era una mica de broma, però jo que sempre he estat prou bona lectora i m’ha agradat des de petita, no puc evitar de pensar que em costaria una mica llegir un llibre “per obligació” en comptes de llegit el que et sedueix a cada moment.

    I si no és un… si és un rere l’altre, de català de castellà, aquest trimestre, l’altre… em sembla que no els ajuda gens a agafar el gust per la lectura.

    I la següent pregunta… cal posar exàmens de llibres?

    L’altre dia en un comentari al meu blog, l’Assumpta em deia que quan ella llegia un llibre, el llegia molt a poc a poc, detingudament i que podria passar un examen. Jo reconec que no, jo llegeixo per plaer, a poc a poc o ràpid depenent del llibre i de la impaciència que tinc de tirar endavant i no estic massa segura de si passaria examens de tots els llibres que llegeixo. Però llegeixo, força per no dir molt i gaudeixo de les paraules que els altres ha escrit.

    Llegir per obligació un llibre determinat em fa pena… amb la quantitat de llibres que hi ha, no podrien (com a mínim) donar-ne uns quants a triar?

  2. Hola Carme, això és una mica el què passa. La meva filla és bona lectora com ho són molts estudiants, però, llegir per obligació una cosa que no t’interessa és molt trist, amb la quantitat de llibres que un té pendents. Ja no et comento el tema dels exàmens, fa que les lectures siguin sempre detectivesques, l’estudiant busca les possibles preguntes d’examen, no en gaudeix. Tot plegat lamentable. Al meu fill que, li costa llegir, encara li han fet avorrir més els llibres.

  3. Completament d’acord.
    Les lectures obligatòries haurien d’estar prohibides (com vas comentar, Quadern de Mots, al meu blog). No fomenten la lectura, sinó el contrari. Per exemple, estic segur que si hagués llegit Pedra de Tartera per voluntat pròpia m’hauria agradat molt més. El fet de llegir per poder aprovar un examen és molt molest i innecessari. Amb les lectures obligatòries qui no llegeix mai no s’aficiona a la lectura i els que llegim ho detestem perquè s’ens imposa un tipus de llibre que no és del nostre “estil”.
    Felicitats pel blog! Espero seguir comentant.

  4. És curiós el que diu de la Montserrat Roig, si no recordo malament en Monzó i en Toni Sala diuen una cosa semblant en diferents articles.
    Curiosament escriptors!!!

  5. No et queixes, que a mi em feren llegir “Cien años de soledad” que, com tothom sap, als catorze anys resulta molt amé. Almenys eixe serà curtet.

  6. Ara m’has fet recordar que quan tenia uns 10 anys al col·legi van plantejar una cosa del tot inusual: el llibre de lectura l’haviem de triar entre les alumnes (en aquell temps el meu col·legi encara no era mixt). Cadascú proposava alguna lectura que li hagués resultat especialment agradable i després es va triar un títol per votació. Evidentment el llibre guanyador no tenia una qualitat literària excelsa (crec que era un de l’Enid Blyton), però tothom el va llegir molt de gust i si el que es pretenia era fomentar l’hàbit de la lectura, en aquella ocasió ho varen aconseguir.

  7. MBosch, com has pogut comprovar les lectures per obligació són poc profitoses (independentment de la qualitat del llibre). Ens llegim. Gràcies.

    Jpmerch, si aquest és molt més curt, maleït consol!!!.

    Montse Lladó, s’hauria de trobar un sistema que engresqués la lectura. Hi ha un Institut , crec que a Terrassa, on els alumnes participen de les lectures i dels llibres. L’augment en rendiment (en tots els àmbits) es veu que són espectaculars. Que en prenguin NOTA.

  8. Sí, a mi també m’ha passat, això de voler llegir un llibre per ajudar el meu fill.
    I alguna vegada, ho confesso, he estat incapaç d’acabar-me’l. Vull creure que ha estat per culpa meva i del meu estat d’ànim en aquell moment, però sempre et queda el dubte.

  9. En el batxillerat hi ha les lectures anomenades prescriptives que entren si o si a les proves de selectivitat….ara bé que jo sàpiga la venganza de Don Mendo no hi es ni a Lengua y literatura castellana ni a Literatura castellana ( modalitat) o sia que la deuen haver decidit a l’insti on va la teva filla…..no jo no la posaria pas…ara bé ja fa temps que les autoritats educatives van decidir que això de fomentar la lectura …..era cosa de primària …..valor i a Don Mendo!

  10. Déu n’hi do, la lectureta 🙂

  11. Jordi, ja et comentaré com quedarà el meu estat d’ànim després de la lectura.

    Efreelang, si, ara m’ho comentava la meva filla. Felicito a totes aquestes autoritats educatives que van decidir de quina manera s’havia de fomentar la lectura.

  12. Benvingut Sr. Tinc.
    Interessant, molt interessant.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *