Amb quatre mots: trama ben plantejada, correcte (una visió poc engrescadora però perfectament creïble i real del nostre futur immediat com a conseqüència de la crisi actual)
Recomanada per: l’autor, en Llorenç Barraca, m’ha demanat si m’interessava llegir la novel·la, amb molt de gust.
El llibre : L’alcalde incidental, 2012. Novum Publishing, pàg. 322
“La novel·la es situa a Catalunya l’any 2039 quan l’actual crisi financera es veu agreujada amb l‘aparició d‘un nou context marcat per l’augment de costos en l’extracció del petroli. L’atur augmenta de forma desmesurada i els governs dels països europeus, davant la falta de recursos, es veuen obligats a eliminar totalment l’estat del benestar i a privatitzar els serveis públics essencials. En aquest escenari en Jordi Li, jove advocat fill d’un immigrant xinès, comença la seva carrera política que culminarà amb la seva elecció com a alcalde d’un municipi del Maresme.“ Accidental || 4. Substitut, suplent en un càrrec.
Incidental adj. Accessori, propi de l’incident
Incident || 3. m. Esdeveniment secundari, que sobrevé interrompent més o menys el curs d’un altre; esdeveniment accessori en una obra dramàtica, narració, plet, etc.
El primer que m’ha sorprès del llibre és el títol, incidental o accidental. És més fàcil sentir parlar d’un alcalde accidental, un càrrec accidental… però no d’un alcalde incidental. Després de llegir la novel·la ens adonarem que, en Jordi Li, el principal protagonista, per una sèrie d’incidents no buscats en un principi i més o menys volguts després, esdevindrà l’alcalde incidental d’un poble del Maresme, convertit en ciutat, l’any del relat, el 2039.
Aquest futur gairebé immediat que suposa traslladar la novel·la al 2039, lluny de ser un futur esperançador, es converteix en un futur gris i poc engrescador on, els menys afavorits, continuen com fins ara patint la pitjor part. Si bé la tecnologia avança, ni que sigui pels aparells que poden fer servir els diferents cossos de policia, o el desenvolupament –més o menys reeixit- de les energies alternatives, socialment, lluny d’avançar, la novel·la ens mostra una societat en retrocés; índex d’atur elevadíssims (res a veure amb els actuals), pobresa, gana, indigència, privatització dels serveis públics i, tocs de queda a partir de les vuit del vespre. Depriment. Depriment si pensem que tot pot ser real. Un futur molt negre produït per l’enorme crisi que tan bé coneixem. La seva lectura xoca. Xoca quan veus les perspectives del nostre futur immediat, precisament perquè la trama i l’escenari són del tot creïbles.
El llibre es desenvolupa en dues línies molt diferents; l’ascens d’un personatge com en Jordi Li, fill d’un immigrant xinès que, gràcies a la visió de futur del seu pare aconseguirà posicionar-se entre la gent respectable i poderosa del país. Això li permetrà arribar a ser alcalde de la seva ciutat. Paral·lelament, en capítols a part, seguirem la trama d’una investigació policial: un assassinat comés trenta anys enrere i del qual se’ns explicarà, la tercera i última investigació. I com sol passar, de mica en mica, les dues línies argumentals aniran trobant punts de connexió, fins el final, on s’haurà de resoldre i tancar el cas.
Els capítols alternen les dues línies argumentals, creant una sensació de suspens i agilitat. La trama argumental i sobretot la línia d’investigació segueixen un bon ritme per al lector que, sense tractar-se d’una novel·la estrictament policíaca, va seguint les pistes de la investigació policial al mateix temps que veurem l’escalada en la posició social d’en Jordi Li. En ocasions, però, l’autor sembla deixar-se portar per la seva feina de tècnic de desenvolupament local i ens dóna descripcions detallades d’aspectes i problemàtiques que es plantegen a la ciutat que, malgrat ser pertinents, creïbles i documentades, alenteixen l’acció. La crítica a la política social i al món polític en general hi són presents en molts aspectes de la novel·la, fins i tot en petits detalls. Una societat que segueix dividida entre l’opulència i el poder d’uns quants amb la subsistència bàsica de la resta. Una redacció correcte i un llenguatge senzill i corrent, acompanyat d’una trama ben lligada, fan que la novel·la sigui una lectura entretinguda i agradable.
Independentment de les trames, veure’ns en un futur tan proper fa una mica de respecte perquè malauradament te n’adones que la societat com a tal, no ha aprés gaire dels seus errors i, sembla avocada a caminar com aquella marxa que fèiem de petits; dos passos endavant i un enrere que, et permet avançar però a un ritme molt lent, insostenible i poc eficaç. És la primera novel·la d’en Llorenç Barraca i crec que se n’ha sortit prou bé.
“Possiblement l’alcalde tingués tota la raó quan parafrasejava en Winston Churcill “No vivim en un sistema perfecte però és el menys dolent de tots els coneguts.” Pàg.322
Tastets
Estritllar-se v. refl. Asserenar-se el cel, netejar-se de núvols (Berguedà, Ripoll, Lluçanès, Plana de Vic);“Ja més estritllat, en Jordi va recordar el nom de l’empresa “Vadefarra S:L:” i es va posar a riure.” Pàg. 162Encavallada f. Bastida feta amb posts, pals o altres peces inclinades i combinades amb altres d’horitzontals o verticals;“…perquè tots els monuments de la ciutat imperial estaven recoberts per grans encavallades que impedien veure’ls en la seva integritat.” Pàg. 170Quitança f. Quitament, i escrit en què consta el quitament.Quitament m. Acció de quitar.Quitar v tr.|| 1. Pagar (allò que és degut);“Divendres l’amant va marxar. Dissabte es va presentar l’Alfredo amb el document de quitança.” Pàg.192Aquí l’autor utilitza quitança en un sentit figurat, el marit quan torna es comporta com l’amant apassionat que no ha estat mai, “pagant” el deute que tenia amb l’esposa. L’he posat en els tastets ja que no sabia què volia dir quitança.
Llorenç Barraca (Premià de Mar, 1964)
Diplomat en Relacions Laborals.
Aquesta és la seva primera novel·la.
Us deixo la pàgina web de la novel·la aquí.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari