Bones intencions

Amb quatre mots:  optimisme i confiança, lectura plàcida (una història on les segones oportunitats existeixen i et poden tornar a fer sentir viu)
Recomanada per:  n’havia llegit alguna ressenya però la Montse ha insistit en que llegís el llibre. T’agradarà, m’ha dit.
El llibre: Bones intencions, 2011. Columna Edicions, S.A. Col·lecció clàssica, pàg. 222
bones-intencions-definitiva350Els sotracs que et dóna la vida serveixes, a vegades, per aixecar-te amb més força, amb força renovada o simplement per fer un canvi de rumb. La Valèria, que duu un avida tranquil·la, estable i feliç rep un d’aquests inesperats sotracs quan ja feia temps que havia superat el càncer que li havien diagnosticat. En Joan, el seu marit, l’enganya amb una noia jove, molt jove, de l’edat de la seva filla. Què fer? Cap on tirar? I sense estar-ne convençuda del tot fa cas a l’amiga que l’engresca a arrencar un negoci de turisme rural selecte a l’antic mas dels seus pares. Així s’allunya de la ciutat i del marit, per intentar alhora, salvar-se, salvant el pare que s’està morint de pena tancat en un pis a Girona.
Però aquest que, podria ser l’argument a grans trets de la novel·la es queda curt en les mans hàbils de la Maria Mercè Roca, on hi fa aparèixer tot de personatges marginals, de vides colpides pel dolor, el desengany i la misèria per ajudar a qui en aquest moments necessita un cop de mà. Per arrencar el negoci contactarà amb ex companys d’estudi; un exalcohòlic, un aturat de llarga durada i una dona maltractada. I se’ls emportarà al mas, junt amb el pare i la dona sense papers que el cuida. “Però qui ajuda a qui? Qui és el salvador i qui els salvats? “ i quan algú ha perdut tot el que té, ja sigui els diners, la feina o la dignitat, s’aferra al que sigui, quimera o no, per intentar sortir del pou. I això ho faran tots i, per això, tots se’n sortiran.
Segons diu l’autora, al diari AraGirona, “Aquesta novel·la no fa res més que retratar una sèrie de personatges que són molt senzills, els que tenen menys problemes psicològics de tots els que he creat, i als quals els passen coses molt simples”, però no per això deixen de ser coses importants ja que la vida els hi ha quedat marcada. Tots volen el mateix, deixar de sobreviure per viure i, la millor manera per fer-ho és amb el recolzament dels altres. És una novel·la optimista perquè partint d’uns personatges molt tocats per les circumstàncies de la vida ens fa veure que la bondat humana existeix i que la millor recepta per tirar endavant és confiar amb qui tens al costat. I la necessitat fa la unió, tots iguals deixant el passat per encarar amb renovació el futur.
L’autora lliga tots els personatges de tal manera que tots depenen en un moment o l’altre dels altres, per això, la pregunta de qui és el salvat i qui el salvador. Fins i tot en el cas de qui ha causat el daltabaix, la Lídia –l’amant del marit de la Valèria- necessita en un moment donat a la Valèria de la mateixa manera que la Valèria necessita a la Lídia. Tots es necessiten, es recolzen i s’ajuden,  tots necessiten segones oportunitats per tirar endavant. El mas, el gat i el gos, no en queden exclosos,  sense l’ajut de la Valèria haurien mort i ells, sense voler-ho, salven de la soledat a la Valèria o defensen als qui ara viuen al mas. I la Valèria, necessita de tots per tirar endavant.
Aquest sortir-se’n relativament fàcil de la Valèria, gràcies a l’ajut gairebé imperatiu i efectiu de la seva amiga Farners, contrasta amb els anys que han tardat els altres personatges marginals a trobar la sortida; la dona maltractada, l’exalchòlic o l’aturat els hi cal més temps, el mateix li passa a la Doris –la dona que cuida al Valeri-. I han tardat a sortir-se’n perquè no han trobat a ningú que confiés en ells o no han estat prou valents per dir en veu alta quin és el seu problema. Encara que tots els personatges són reals, trets d’estereotips de la societat, la novel·la no deixa de tenir un punt massa dolç per poder dir que la realitat és aquesta, o dir que al final, en la vida, sempre acaba tot bé. I aquí és on l’autora ha intervingut per donar aquest punt d’optimisme als drames particulars, que són, els petits grans drames de la societat.
És d’aquelles novel·les plàcides de llegir, ben escrita, sense complicacions,  que ens explica una història que en són moltes alhora i que el lector es sent atrapat en un desenllaç que sap d’entrada que ha d’acabar bé. Un aire de sentiments optimistes, de descobrir noves vibracions i noves maneres d’encaixar en aquesta vida. Sense canvis de rumb un cop tots els personatges s’han trobat i saben, ara sí, que només unint la seva força de voluntat poden aconseguir tirar endavant i canviar, a millor, les seves vides.  Perquè tothom necessita i té dret a tenir una segona oportunitat.
Tastets
>Ansat m. Olla de terra o de metall amb una sola ansa.
“Entra a la cuina, clava el paper a la nevera amb un imant i posa un ansat amb aigua al foc.” Pàg. 82
>Estantís adj. Que no és fresc; que comença a corrompre’s, a passar-se, a tornar dolent.
“La casa és fosca, l’ambient és gelat, fa pudor d’aire estantís.” Pàg. 97
>Patoll m. Conjunt de gent que va desordenadament. Acabada l’oració | se començà un gran soroll; | la gent anava a patoll | per veure la funció, canonge Tagell, a. 1740 (ap. Aguiló Dicc.).  
A patolls: a grups confusos, desordenats, amb moviment accelerat i violent.
“I aquí el celler –la segueixen tots a patolls- el que jo faria…” pàg. 154
>Paltruc || 2. fig. Persona i principalment infant de ventre voluminós (Olot).
“… la trinxa dels pantalons se li doblega, s’ha posat la camisa per dintre i sembla un paltruc.” Pàg. 166
>>Algú sap què vol dir? “Forn d’alls”

“Llavors comença a enfilar preguntes com un forn d’alls; faig ben fet; vols dir que no m’he embolicat; me’n sortiré?” pàg. 126

Maria Mercè Roca (Portbou, 1958)

 

Escriptora i política.

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

32 thoughts on “Bones intencions

  1. SílviaNo Gravatar

    M’agrada molt l’argument, potser perquè amb aquesta ressenya ja m’he identificat amb aquests personatges marginals i en aparença “simples”. Els teus comentaris sempre m’engresquen a llegir obres que si no em passarien per alt!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Es un llibre d’aparença senzilla que ens explica una història que, en realitat són moltes -tantes com personatges- de com es pot tirar endavant donant un vot de confiança a la gent que necessita una segona oportunitat. És un llibre agradable de llegir.

      Respon
  2. Mónica-serendipiaNo Gravatar

    M’agrada molt com escriu Mª Mercè Roca, així que m’apunto aquest títol. M’ha enganxat això que comentes del personatges inter-depenents, que no se sap qui és el salvador i qui el salvat. Just com a la vida real!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Un del últims llibres que he llegit de l’autora és “L’últim tren” el vaig trobar magnífic.

      Aquesta visió de qui és el salvat i qui el salvador és un dels aspectes més importants de la novel•la, tots necessiten d’algú i alhora són el suport d’algú altre. I l’equilibri entre ells fa que puguin sortir endavant. Sí, just com la vida real quan ens sabem comportar.

      Respon
  3. Jordi DorcaNo Gravatar

    Aquest FORN D’ALLS… No l’entenc. Jo diria que ha de ser un error.
    Suposo que deu voler dir FORC D’ALLS.
    Em quedo, doncs, amb el PALTRUC i A PATOLLS, que això sí que ho veig clar.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Gràcies Jordi, crec que tens raó.

      Segurament és un error tipogràfic, he mirat una altra vegada la pàgina i jo ho tinc bé.

      DCVB diu a l’entrada de Forc: Esser més cabeçut que un forc d’alls: esser molt caparrut (Mall.).

      Respon
  4. Aprendiz de muchoNo Gravatar

    A mi també m’han entrat ganes de llegir-la. M’ha agradat la teva manera de descriure-la, això de que tots els personatges són importants i amb vides senzilles i reals.
    Salutacions

    Respon
  5. BotikaNo Gravatar

    Fa temps vaig llegir Temps de perdre i em va agradar molt. Pel que expliques crec que l’autora segueix en mateixa línia. Me l’apunto.
    Salutacions!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Fa molt que vaig llegir “Temps de perdre” i també em va agradar molt. Mira’t “Els arbres vençuts” o “L’últim tren”, són més profunts, més psicològics. Aquest que ressenyo ara té una linia més senzilla, com ja apunta la mateixa autora.

      Espero que t’agradi.

      Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Jo n’he llegit uns quants, i tots m’han agradat força. El que més recordo dels últims que he llegit és “L’últim tren” , les dues cares de la moneda en una separació; la versió d’ell i la versió d’ella. Qui té raó? Em va agradar molt.

      Aquest és molt suau, per passar una bona estona llegint, amb un petit punt de reflexió sobre les segones oportunitats. Jo de tu començaria per un altre més significatiu de l’autora.

      Respon
  6. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Un llibre agradable de llegir és el que em convé. L’afegeixo a la llista, ja molt llarga. Veiam si al estiu em poso al dia.
    De la Roca he llegit “Cames de seda”, que no em va entusiasmar.
    Gràcies per la ressenya, Quadern!

    Respon
  7. Pilar GonzálezNo Gravatar

    Pues parece un libro de los que me gustarían, pero he estado mirando y creo que no está publicado en castellano, aunque hay algún otro de sus libros que si lo está, así que miraré en la biblioteca. Gracias por descubrirme autores y libros interesantes que no conozco. Besos

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Descubrir nuevos autores y nuevos libros es una de las cosas que más me atrae de seguir determinados blogs. Aprender de los gustos de los demás para así ampliar el mío.

      Este libro es agradable y sencillo de leer. Los otros libros de la autora son más introspectivos y da mucho valor a la psicología de determinados personajes, sobretodo femeninos. Este, quizá es como un punto y aparte después del parón que le ha supuesto ser diputada en el Parlament y quizá no es el más representativo de su obra.

      Respon
  8. M. RoserNo Gravatar

    Aquest títol m’ha recordat la dita: el món n’és ple de bones intencions…
    Per la ressenya que tu en fas, dedueixo que és un llibre interessant, d’aquells que els comences i ja no els deixes…

    Respon
  9. Quadern de motsNo Gravatar

    És un llibre agradable de llegir, i sí, un cop el comences costa deixar-lo.

    Bones intencions i segones oportunitats, però, es clar, en literatura si volem podem fer que tot surti bé, encara que en la vida real no semopre sigui així. La bona intenció, que tot acabi bé i no només en els llibres. 🙂

    Respon
  10. Gregori SamsaNo Gravatar

    Una història que també es podria titular. “crisi en temps de crisi”
    Tothom necessita tothom, però uns més que altres. I, sovint, les coses més simples són les quen tenen la solució més dificil, per ser les més bàsiques.
    Pel què expliques, l’autora sembla tocar el tema amb cert criteri, però aquest sempre serà un terreny pantanós.
    Només es pot surtir de dubtes llegint el llibre.
    No hi ha més.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Si, crisi en temps de crisi, una barreja de crisi econòmica per un cantó i crisi de valors per un altre, un poti-poti on, tothom necessita un cop de mà.
      És una novel•la senzilla i agradable de llegir. L’autora li ha afegit un plus en la història de la Valèria, incloent-t’hi els personatges salvadors que també són els qui necessiten ser salvats. Aquí està l’encert.

      Respon
  11. ElfreelangNo Gravatar

    arribo tard i ha pagat la pena….fas unes ressenyes que ens transporten a dins del llibre no pas a patolls sinó ratlla a ratlla com a forn d’alls enfilats ….

    Respon
  12. CarmeNo Gravatar

    Jo també arribo tard, no sé com vaig badar i m’estava perdent aquesta ressenya. Aquest llibre me’l compraria ni que fos per la portada… 🙂 però portada a part m’has fet venir ganes de llegir-lo.

    Respon
  13. rodoredaNo Gravatar

    També me’l vaig llegir aquest 2012 i em va agradar per la manera en què està escrit i perquè et deixa un bon gust un cop l’acabes. Ja saps per anticipat que acabarà bé, no és una novel·la amb ensurts però l’autora és molt bona. Salutacions i ens veiem per la xarxa!

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Benvinguda rodoreda!

      Tot el que he llegit de l’autora m’ha agradat, i aquesta, és una lectura d’aquelles que passa molt bé, agradable.

      Ens llegim!

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top