Amb quatre mots: engrescadora, brillant, un bon descobriment (una trama molt ben lligada i àgil, amb una veu directe i fresca, amb tot l’encert d’apropar-nos a un país com Andorra, a la seva gent i als seus maldecaps.)
Recomanada per: trobada a les lleixes de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès.
El llibre: L’escala del dolor, 2012 Columna Edicions, pàg. 327
A vegades em deixo portar per l’apunt d’una ressenya que, em fa desdir de llegir el llibre o simplement em crea l’expectativa immediata de llegir-lo. Quan vaig llegir que el llibre parlava d’un viatge, -una petita inclusió -, al petit país dels Pirineus de Sarkozy i senyora, vaig arronsar el nas. Però, al trobar-me el llibre a la biblioteca, sense buscar-lo, el vaig agafar per donar-me una oportunitat. Va ser començar a llegir i gairebé no parar fins el magnífic i extraordinari final. I en Sarkozy i senyora, una excusa per confeccionar una excel·lent novel·la. Una novel·la plena dels tòpics del gènere negre; assassinats, investigació, policies, pistes, intriga i un oficial de policia, l’Andreu Boix, amb un bagatge personal trist, i que ara, després de tocar fons, intenta compaginar família, feina i vida personal, buscant l’equilibri necessari per continuar endavant. Però la vida, fins i tot en el petit país dels Pirineus, pot arribar ha ser complicada quan se’t gira feina i, més, quan aquesta, bé de tots cantons.
La ressenya que fa l’Anna Villalonga a A l’ombra del crim, reflecteix moltes de les sensacions que m’ha generat la lectura i, exposar-les ara seria repetir el que tan bé ha escrit ella, per això us recomano la seva lectura. “Perquè la novel·la, per damunt de tot, esdevé una reflexió profunda al voltant de la naturalesa humana. L’amor, l`odi, l’engany, la solitud, la família, la malaltia, la mentida, el poder, els convencionalismes socials, la violència, la incomprensió, la culpa. Villaró ens aboca a contemplar el nostre interior i, sobretot, a plantejar-nos la mort. La mort com a acte violent, però també la mort com a colofó natural d’un procés vital.” Un bon resum que defineix L’escala del dolor com una novel·la on no només hi ha cabuda les traces del gènere negre. Seguirem, tres casos alhora, la investigació, la visita dels coprínceps i la vida complicada i plena d’alts i baixos d’aquest oficial de policia andorrà que ja havia aparegut per primera vegada en el llibre Blau de Prússia –pendent de llegir-.
Villaró utilitza els elements de la novel·la negre, però el seu protagonisme el reparteix a parts iguals, o no, segons cada lector, entre la trama –preparatius de la visita i investigació de l’assassinat- amb el descobriment d’un país que és molt més que quatre botigues carregades de productes més o menys atractius. És el descobriment d’un país, “illa entre muntanyes” ple d’història, cultura i tradició que viu i conviu amb un fabulós paisatge, agresta, enigmàtic i seductor. Perquè l’autor, no ens fa una descripció detallada del país, ens el presenta pam a pam, amb els noms i cognoms de cada pic, carena o turó: ens l’apropa. I la seva gent viu de cara a les muntanyes, amb un caràcter que ha voltes els fa esquerps com els isards, però que tenen molt present que viuen en una comunitat on gairebé tothom es coneix. I això, ens molts aspecte és un avantatge, però també, un inconvenient.
Des del blog Les bicicletes no es mengen l’Alexandra Grebennikova ens parla de la novel·la com a ciutadana andorrana i ens explica què ens aporta i fins on en apropa la novel·la al país i a la seva gent “…També és una veritable enciclopèdia de la vida andorrana. (…) Potser l’Andorra on vivim és lleugerament distinta del seu bessó literari, però a mesura que anem llegint se’ns fa més i més difícil distingir-les. Topogràficament, són idèntiques…”. Cal tenir en compte la intencionalitat de l’autor com diu al Vilaweb “M’interessa molt explicar Andorra. És un subjecte literari molt poc explotat… Un univers on hi ha de tot, tret de marina mercant i exèrcit.”
L’humor i la ironia hi són presents, gràcies sobretot, a la utilització de la primera persona que, sens dubte, facilita que la comunicació entre els personatges sigui -o sembli- més real i propera. I per això, ens trobem amb expressions que, sense ser grolleres, formen part del parlar habitual en determinades situacions. Un somriure constant amb sortides i punts de vista que, d’entrada, semblen només divertits però que en el fons ens diuen moltes coses del país i de la seva gent.
Seguirem a l’oficial Boix que, en primera persona, ens explica tota la història i, ho farà, d’una manera molt senzilla i propera. Un personatge que sembla explicar-li la història al lector amb un a prosa oral, carregada de sortides divertides, pensaments explicats però no dits en veu alta que li donen un aire divertit i la fan molt engrescadora de llegir. I en Boix, ens explicarà amb el mateix grau d’aproximació, tant la vida familiar, la investigació com la realitat del seu estimat país. Amb una mirada de qui vol mirar les coses a distància però que inevitablement acaba fent-ho des de dins. Tot un encert.
Punt i a part mereix l’esplèndid final, en forma de decàleg/descripció dels deu punts en que hom pot classificar el dolor. “Deu graus a l’escala del dolor. Ens agraden els decàlegs perquè pots portar el compte amb els dits de les mans”. Pàg.319. Un dolor que el protagonista, l’entranyable Boix, haurà recorregut al llarg de la seva accidentada vida. Un decàleg que mèdicament s’analitza del 0 al 10, on 0 indica la no existència de dolor i 10 és el màxim que algú pot suportar. L’autor, per donar més força a la narració enumera el seu decàleg del 10 a 0, d’una manera totalment intencionada i magnífica.
Tastets
>MotsN’he trobat molts, d’aquells que m’agrada recollir: uns que desconeixia i altres amb significats una mica diferents als que conec o faig servir. Un petit país que comparteix una mateixa llengua, plena de particularitats i girs que, sens dubte, ajuden a enriquir-la i fer-la més gran.Cafarnaüm m. Confusió, barreja desordenada.“… en funció de les contingències i dels desajustaments en el desplegament del programa, podria convertir-se en un cafarnaüm.” Pàg.53Pamort fig. persona malfeinera o inútil per a tot (Conflent, Cerdanya)“Sí que érem una pallussos. I uns pamorts. Jugàvem a la lliga de campions de la pallusitat o de la pamortor. Estàvem perduts, a mercè que l’assassí deixés de jugar amb nosaltres.” Pàg.128
Consulteu l’entrada que en Jordi Dorca en va fer al seu blog Advervia.
Gorgona Nom de tres divinitats infernals de la mitologia grega, que occien amb l’ullada“Estava emprenyada, i en aquest estat era perillosa, una veritable gorgona. Pàg.134Posella f. || 1. Lleixa, prestatge (Puigcerdà, Andorra, Organyà, Tarr.)“Hi havia munteres de diaris i revistes per terra, i milers de llibres entaforats en poselles que omplien habitacions i passadissos…” pàg.140Relleus || 2. Deixalles del menjar (Ross., Cerdanya, Ribes, Plana de Vic, Pla de Bages, Cardó, Ribera del Sió)“Abans de sortir de casa vaig menjar alguna cosa, relleus que hi havia a la nevera, una mica de pa sec i formatge.” Pàg. 307>Andreu Boix. Diccionari portàtilTafanejant per la xarxa m’he trobat amb aquest exclusiu diccionari que va publicar El Periòdic d’Andorra el 2 de febrer del 2012. Feu-li una ullada, és curiós i interessant. Jo, a la meva llibreta havia recollit una de les definicions que hi surten. AquíVeritat I (la)“La veritat és com un llamp.Sempre segueix la trajectòria per on la resistència és més baixa.” Pàg.282
Albert Villaró (Andorra, 1964)
Andorrà nascut a la Seu d’Urgell. A Blau de Prússia, 2006, premi Carlemany, apareix per primera vegada l’oficial de policia Andreu Boix.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari