L’olor del mal

Lluisa Forrellad (Sabadell,1927)                       
Olor-del-malAquest és l’últim llibre de l’autora que em quedava per llegir. No cal dir que en tenia moltes ganes, però com acostuma a passar quan més ganes tens de fer una cosa més possibilitats hi ha d’entrebancar-te i de trobar elements que t’ho espatllin. No he pogut llegir el llibre a un ritme normal, es a dir, al meu ritme i m’he hagut de conformar amb una lectura feta sota la pressió d’haver de tornar-lo a la biblioteca, saben que no podia allarga el préstec ja que estava en espera. Això m’ha condicionat la lectura. M’ha agradat però no n’he gaudit.
Dit això, que no és poc i, davant les meves expectatives, dir-vos que és un bon llibre però pel meu gust queda molt lluny de la resta de llibres de l’autora. Aquest, segons sembla, estava guardat en un calaix – com la resta dels seus llibres –  després de rebre el Premi Nadal l’any 1953 per “Sempre en capella”.
“L’olor de mal” està classificada com a novel·la negra. Està ben estructurada i apareixen tots els elements del gènere però a mi se m’ha fet una mica estrany llegir-la amb aquest paràmetre. Espero poder-me explicar correctament. L’ambient, els personatges i aquest anar i venir en el temps els he trobat més que correctes, denoten sens dubte, les traces d’una bona escriptora, però quan li afegim l’element del gènere de novel·la negre no se’m fan creïbles del tot. Li manca un punt de fredor o un element diferent de suspens per a convertir-se en una bona novel·la negra, que no vol dir que sigui una mala novel·la. Sembla més una novel·la ambientada en una època i que ens parla d’una societat concreta, on hi ha un assassinat que, un cas d’assassinat ambientat en una època determinada. Espero haver-me explicat. La crítica, però, no ho veu així, per tant, només ho podreu comprovar si la llegiu (cosa que m’agradaria que féssiu per contrastar opinions).
 “Forrellad el condueix magistralment, sabent sempre quines pistes deixa, què ensenya i què oculta.” Això que diu la Maria Zaragoza des del Time Out, és del tot cert i sembla una mica contradictori amb el què he dit anteriorment. L’autora sap com portar el lector al terreny del dubte i no són poques les ocasions en les que creus, mentre llegeixes, que ja has descobert qui és l’autor de l’assassinat. Però l’assassinat i el descobriment de l’assassí és el pretext que fa servir l’autora per dibuixar-nos la Itàlia dels anys 50. Un país que intenta refer-se dels estralls que li han suposat viure una guerra. Una societat dividida, com sempre, en una classe alta, aristòcrata i rica, que viu la “dolce vita” i que intenta mantenir-se viva i triomfant. I una altra societat, dels baixos fons, que se’n surt després de la guerra com ho ha fet sempre, dins la misèria i la pobresa. Dues Italies definides esplèndidament al final de la novel·la sota la descripció acurada i precisa dels dos germans protagonistes.
Pag. 354
“Fausto va somriure i va mirar de reüll la seva germana. Suaument va dir:
           Tu ets realment aquesta meitat de Roma bella, monumental, catòlica, solemne, vanitosa, amb un cor humà amagat, amb fortalesa i amb ànima, que mai no tremola. La columna que es queda dreta.
Liliana va sospirar i va replicar:
           Tu ets l’altra meitat: tu ets aquest poble fatxenda, aventurer, voluble, simpàtic, atractiu, pecaminós, feixista, monàrquic, partisà, descarat, sense escrúpols ni ideal, amb instint de conservació i prou.”
Us en faig cinc cèntims del contingut de la novel·la.
“Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma.
La ciutat s’està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d’un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s’hi veuran involucrats”
Roma-El-Vaticano-Basilica-de-San-Pedro
Roma nocturna (El Tiber i al fons el Vaticà)
“Una novel·la amb personatges esplèndids” ens diuen des de l’editorial, doncs, sí. I el gran encert de la Lluisa Forellad és donar importància tant als personatges principals com als secundaris. La majoria tenen una història i a mesura que llegim anem descobrint-los i encaixant-los a l’acció o a l’escenari, dotant-los sempre d’elements creïbles. I la ciutat de Roma forma part de la història com un personatge més, els ponts del Tiber, els carrerons, el palau… un escenari perfecte. Segons sembla va escollir Roma perquè s’avenia al que volia explicar ja que ens diu “…primer trio l’argument i després l’escenari…” Explica l’autora que ella no ha estat mai a Roma, dons en un parell d’ocasions sembla talment transportar-t’hi.
“El català de l’autora és sorprenent, té la fredor exuberant de l’escola sabadellenca.” , ens diu L’Agustí Vilar en la seva estranya i particular ressenya del llibre fa tot just uns dies. No és d’estranyar que aquest aspecte em tingui meravellada i encisada. En tots els seus llibres la llengua hi té un paper molt important, reviscolant mots en desús d’una manera fresca i gens encotillada. On gracies a aquest aspecte, les descripcions, riques en detalls, esdevenen un dels grans valors de les seves obres.
 “…els primers apunts de L’olor del maldaten de l’any 1966, tot i que no la vaig reprendre fins els anys 80 i, finalment, la vaig acabar aparcant fins fa uns mesos, quan la vaig donar per acabada…”  ens expliquen des de La Independent. I ara amb una vitalitat envejable als seus 84 anys encara té noves propostes per presentar-nos. Una novel·la estranya, segons apunta en aquesta curta entrevista que se li va fer a Catalunya Ràdio, junt amb l’altra gran escriptora, Sílvia Alcantara.  http://youtu.be/kNpoq_hp5n0Queda clar, després de veure el vídeo que l’autora no sabia com classificar la novel·la, l’editorial li va donar la clau. Jo no sóc ningú, ni per etiquetar ni per deixar d’etiquetar res, només dir que a mi no m’ha semblat una novel·la negra, malgrat l’assassinat i la recerca de l’assassí. 
També n’han parlat Agustí Vilar, La Independent i Time Out
Tastets
>> enferritjat
Enferritjar-se v. refl. Deixar de funcionar bé una peça dins una altra per efecte del rovell (Barc., Tarr.)
Pàg. 19 “ Tenia ganes de dutxar-se i no venia aigua; l’aixeta ni es movia, tot estava enferritjat.”
>> xeflis
Xeflis m. Menjada abundant i festosa (Garrotxa, La Selva, Plana de Vic, Maresme, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.)
Pag.21 “Organitzo xeflis nocturs de força audacia, merders sense moral, però que mai es descontrolen que jo sóc mirat…”
>> rabiola
Rabiola f. || 1. Enrabiada; accés de ràbia; (Empordà, Lluçanès, Cardona, Solsona, Segarra).
Pàg. 130 “Bruno va enretirar rudement el braç de Fausto, retornanta la rabiola;”
>> plepa
Plepa || 2. m. i f. Mentida grossa (val.) || 2. m. i f. Mentida grossa (val.)
Pàg. 182 “Doncs gràcies a la notícia d’aquesta plepa del Trottolino hem fotut la pota.”
>> bullanga
Bullanga || 2. Diversió sorollosa i col·lectiva (Val., Bal.);
Pàg. 227 “Allà es podia parlar confidencialment gràcies a la bullanga del bar…”
>> fer forrolla (fer l’agost)
Fer forrolla || 3. Fer forrolla: a) Fer bon negoci, guanyar molt en poc temps (Vall d’Àneu, Ll., Plana de Vic, Solsona, Cardona, Camp de Tarr.)
Pàg. 233 “…només tenen clar que amb els escàndols s’hi fa forolla.”
>> plegar el ram
plegar el ram h) Plegar el ram: deixar d’exercir un ofici, d’ocupar-se en una cosa, de procurar dur avant un intent.
Pàg. 281 “Hi havia hagut un detall d’última hora que li havia deixat regust i l’havia decidit a plegar el ram fins un altre dia.”
>> nimbe
nimbe m. || 1. Cercle lluminós
pàg. 292 “…amb tantes dones boniques que ell havia conegut, cap d’elles havia reunit aquella mena de nimbe de dignitat.”
>> micarella
micarella f. Mica, porció petitíssima (Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages).
Pàg. 294 “-Una micarella amanit sí que ho noto.”
Ara puc dir que he llegit tot el que ha publicat la Lluïsa Forrellad. Aquesta novel·la no és la que més m’ha agradat de l’autora, segueixo preferint “Retorn amarg”. Si qui llegeix aquest “L’olor del mal” no ha llegir res de l’autora, la seva lectura li pot agradar, o no, però no crec que el sorprengui. En canvi, qui hagi llegit alguna cosa més de l’autora aquesta novel·la el sorprendrà, ja que és molt diferent al que ha publicat fins ara.
Tancar l’any de ressenyes amb una de les autores que més m’han agradat llegir durant aquests últims anys, és tot un plaer per a mi. Tan de bo puguem gaudir molt aviat de la seva nova i estranya novel·la.
Bona entrada d’any a tothom!!!
El mot:
La fitxa:           L’olor del mal 1ra ed. 2001 Angle Editorial pàg.355
Valoració:        QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

15 thoughts on “L’olor del mal

  1. ToniNo Gravatar

    Recorde que vas qualificar millor la novel·la de la seua germana fa un temps: li donaves quatre estrelles. La vaig anotar. M’apunte ara també Retorn amarg pel que dius.
    M’ha fet gràcia també veure que lliges La maleta, de Dovlàtov. Vaig llegir-ne alguns relats fa un mes. El tinc aparcat de moment per sobrecàrrega de treball, però m’agradarà llegir què en dius.

    Respon
  2. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Toni, aquesta novel•la l’esperava amb candeletes i suposo que al no tenir la força de les altres m’ha decebut una mica. “Retorn amarg” em va meravellar per la força dels personatges, pel la llengua acuradíssima i per la trama i psicologia que s’hi desprèn. Em va recordar als grans clàssics.
    De tota manera i, que la Lluïsa no se m’enfadi, em va impacta més “La vostra sang” de la seva germana Francesca.

    Reconec, però, que no són llibres fàcils de llegir, segurament per la temàtica, no per la seva vàlua.

    Respon
  3. ElfreelangNo Gravatar

    Molt bona entrada d’any i sortida d’aquest que encar cueja! els millors desitjos i les millors lectures! i que ens segueixin delectant amb les teves completíssimes ressenyes i els teus tasts de mots!

    Respon
  4. EL BLOC DE SAM ENFOTNo Gravatar

    Hola Carme: He d’admetre que no he llegit res de la Lluïsa Forrellad, per tant no en tinc cap opinió.
    Sí que la tinc de les teves ressenyes que em semblen esplèndides.
    Un cop més chapeau!!
    Bon any i que no sigui tan dur com el que deixem.

    Respon
  5. Glo.bos.blogNo Gravatar

    Confesso que de la Lluïsa Forrellad he llegit tan sols “Siempre en Capilla”.
    M’apunto “Retorn amarg” a la llista, perquè tu li dons més bona qualificació.
    Gracies per les teves excel·lents ressenyes i pel curiós tast de mots, que trobo molt enriquidor.

    Respon
  6. Quadern de motsNo Gravatar

    Efreelang, gràcies i bona entrada d’any.

    Àngel, gràcies i bona entrada d’any.

    Glòria, jo, que acostumo a anar al revés de tothom “Sempre en capella” no va ser el primer llibre que vaig llegir de la Forrellad.

    Espero que t’agradi “Retorn amarg”, per a mi la millor d’ella i tot un clàssic. Gràcies.

    Respon
  7. Jordi DorcaNo Gravatar

    Tot i que no he llegit aquesta novel·la, sí que he llegit les altres que té publicades. I et puc dir que hi he trobat, en tots els casos, un ús magnífic del llenguatge, variat i riquíssim, d’un nivell altíssim, diria jo. Però al mateix temps diria que no se’n surt gaire bé a l’hora d’estructurar les novel·les i de tancar les històries. No ho sé.
    Insisteixo, però, en el valor que tant jo, com tu, donaria al seu repertori lèxic.
    Trobo molt interessant i divertida, en aquest darrer sentit, l’aparició del substantiu PLEPA.
    Una abraçada, Carme.

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    Des de la primera pàgina que vaig llegir de la Lluïsa Forrellad vaig quedar enamorada d’aquesta manera tan rica i subtil que té d’utilitzar el llenguatge. Segurament de totes les novel•les, la de temàtica més clàssica és “Retorn amarg” i crec que de totes, és la més rodona. Segurament aquesta percepció que tens de no tancar històries, en aquesta, al meu entendre, queda perfectament resolt.

    La llista de tastets era llarguíssima, mots preciosos gairebé oblidats o molt poc usats. És una joia. No sé com es podria fer per no perdre’ls.

    Si tens temps t’aconsello “La vostra sang” de la seva germana Francesca, és segurament un dels llibres que més m’ha fet gaudir aquest any.

    Bon any!!!

    Respon
  9. bajoquetaNo Gravatar

    Com t’ho curres de veritat!

    A mi m’ha passat això de córrer per acabar un llibre i és un rotllo!

    Només he llegit un d’ella i em va agradar però sense acabar d’entusiasmar-me del tot. Però li vaig trobar una manera d’escriure diferent al d’altra gent i això em va captivar en molts moments del llibre.

    És bonic quan un autor descriu un lloc que no ha anat mai i ens ho creiem.

    Bon any!

    365 contes
    Terra de llibres

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    La veritat és que tens raó és una autora diferent, o millor dit, amb un perfil molt particular, clàssic però exquisit.

    Moltes gràcies bajoqueta i que tinguis un Bon Any.

    Respon
  11. FerranNo Gravatar

    Doncs queda apuntadíssim, malgrat que no l’hagis gaudit del tot. Me’n vaig llegir un de seu, ja fa temps (sap greu: és tard, tinc son i ara no en recordo el títol), i sí recordo que em va agradar molt.

    I sí, i tant: feliç any!

    Respon
  12. Quadern de motsNo Gravatar

    Gràcies Ferran, no en facis gaire cas de les meves valoracions, són molt subjectives i no sempre tenen uns paràmetres molt definits, o millor dit, depenen de paràmetres no sempre literaris.
    No conec els teus gustos literaris però crec que aquesta novel•la et pot agradar.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top