Jocs de llit – Llorenç Puig

Llorenç Puig (Terrassa, 1940
 
“Les narracions que s’apleguen sota el títol suggeridor de Jocs de llit tenen la virtut de dibuixar un somriure als llavis del lector”.
quadern-de-mots-jocs-de-llitJo diria que sí, com a mínim en el meu cas. Cadascun dels 15 relats m’han dibuixat un bon somriure. No els he llegit d’una tirada, els he anat llegint a poc a poc un o dos cada dia, per no barrejar històries però sobretot per a gaudir d’una manera particular de cadascuna d’elles. I n’he gaudir perquè encara que totes parlin d’un mateix tema, les relacions sexuals o el sexe, aquestes,  són tractades d’una manera diferent en cadascun dels relats. Divertits, elegants i per damunt de tot molt ben escrits. Ha estat un agradable descobriment, tant de l’autor com el fantàstic llibre.

 

“Sap combinar exquisidament un humor fresc i saludable amb un erotisme fresc i juganer.”  L’humor i els girs en els esdeveniments de les narracions hi són presents en tots els relats i,  en la meva opinió, són, juntament amb aquesta escriptura neta, ben feta i amb gust, el que m’han atrapat des del principi. En cadascun dels relat ens dóna una visió del les relaciones sexuals des de diferents punts de vista, o millor dit, hi trobem diferents protagonistes i cadascun d’ells viu o enfoca les relacions sexuals amb òptiques molt diverses. Totes poden ser ben reals i estan dirigides amb gràcia i un toc d’humor.

 

Hi trobem situacions un pèl rocambolesques, que no vol dir que no puguin ser ben reals, i el tractament que els hi dóna en Llorenç Puig les fan tendres i entranyables. Segurament si els seus protagonistes es giressin a mirar-les i s’observessin, se’n riurien, perquè tenen gràcia. I aquest gràcia recau, en la majoria dels casos, en el gir final de les històries. Són relats que es fan molt propers ja que no busquen ni l’exageració ni l’excessiva fantasia fantasiosa.

 

Quinze relats que donen per fer un catàleg ben diferent de situacions i de personatges, on hi trobem un ventall de relacions sexuals i maneres d’estimar. L’egoisme amorós, la infidelitat, el desig de plaer, la complaença mútua, el respecte, la passió, la iniciació, els retrobaments… un joc deliciosos per a endinsar-se en una lectura plaent. Les edats de tots els seus protagonistes són també molt diverses, des del jove adolescent fins al jubilat que viu en una residència. Homes, dones, solters, casats, vidus, capellans, mestresses de casa, taxistes… una rua de personatges quotidians. 

 

Una de les frases que em va agradar de la contraportada va ser aquesta, “Un llibre per als qui consideren que riure’ns de nosaltres mateixos és un senyal de saviesa i bona salut”.  De sabia no en sóc gens, de salut, no em puc queixar, però el que sí he après amb el temps és a riure de mi i de les meves circumstàncies i, això, us asseguro que és molt saludable. Els personatges no se’n riuen d’ells perquè els seus actes no els hi fan gràcia, són reals i viscuts amb sinceritat. Són els lectors que riuen o somriuen davant de les situacions que viuen els personatges, amb una mena de complicitat, per més absurdes, rocambolesques i estranyes que puguin semblar. Aquí cada lector pot fer-ne la seva personal lectura.

 

El títol i la portada del llibre poden predisposar al lector a desitjar trobar relats picants i pujats de to. Qui busqui això en el llibre es decebrà, ja que l’erotisme que desprèn el llibre bé donat més pel tipus de relacions que s’hi plantegen en cada relat, que per les descripcions d’escenes eròtiques. D’escenes eròtiques, n’hi ha, però el llibre no es sustenta en elles.

 

Pàg. 17 “Vostè ja coneix el plaer inefable que produeix el tacte del tou d’uns dits en resseguir tots els racons de la pell, alentint-se en els indrets més sensibles, accelerant-se inesperadament: tot el seu ésser abandonat a la voluntat de l’altre.”
Cada capítol ve encapçalat per una cita; Kavafis, Ovidi, Calders, Michel de Montaigne, Virgili, Josep Pla… escaientment escollides, si llegiu el llibre, degusteu-les que no tenen pèrdua. Jo només en reproduiré dues. La primera és la que encapçala el llibre de relats i la segona triada, més o menys, a l’atzar..

 

“El sexe és una cosa tan seriosa, que el més seriós que podem fer és riure’ns-en.”
Michel de Montaigne

 

i
“De debò, no hi ha ningú que giri el cap si no és pels interessos lligats als principis de l’espècie.”
 Pere Calders

 

N’han parlat en Jordi Capdevila (article reproduït per l’editorial Albí) i n’ha fet una petita referència en Ramón Zaballos a  Talaia.  

Pàg. 69 “La vida camina sobre tantes rodetes que es fa molt difícil saber quina és la que grinyola per buscar-hi recanvi. De sobte falla i la sorpresa és estrident.”
Abans de publicar el post llegeixo la ressenya de Joan Garí a Ofici de lector (18/12)  titulat “Bussejant en la mar del sexe” on fa una excel·lent ressenya del llibre “Els conys saborosos” de Valerià Pujol. Dos enfocaments completament diferents per parlar d’un mateix tema.

 

Tastets
>> posella
Posella || 1. Lleixa, prestatge (Puigcerdà, Andorra, Organyà, Tarr.)
Pàg. 17 “… el cantell d’una posella…”
>> de bursada
de bursada | 4. De bursada: atropelladament, amb excessiva pressa.
Pàg. 33 “A mitja cançó es posà dreta davant meu i amb un petit cop de peu es tragué de bursada les sabates.”
>> macilenta
Macilent Molt dèbil, escàs de vitalitat;
Pàg. 34 “Tornant cap a casa, els fanals del carrer desprenien una llum tèrbola i macilenta.”
>> sirgat
Sirgar  || 3. intr. Treballar fort; obrar intensament, per obligació o per necessitat (Ribes, Ripoll, Empordà);
Pàg. 49 “Perquè, com hi ha món que he sirgat com una mula, jo, ho pot ben creure.”
>> antull
Antull Judici o desig vehement i no raonable (Eiv.)
Pàg. 126 “-Sí, Joan, tinc una mena de desig sobtat, urgent, de ben segur un antull d’embarassada. El llibre també en parla d’aquesta qüestió.”
>> atorrollat
Atorrollar Atordir o confondre algú, torbant-lo de manera que no sap què es fa;
Pàg. 136 “ … podem reposar una mica, que potser ja l’he atorrollat un xic massa amb les meves cabòries…”



 

És un llibre per llegir-lo a poc a poc, no crec pas que llegir-lo d’una tirada sigui aconsellable, ja que si es va molt de presa corres el risc de perdre el gust pel relat acabat de llegir. Això, és clar és una opinió molt personal. He de dir que jo m’he hagut de contenir i, obligar-me a llegir només un o dos capítols cada dia, perquè la seva lectura és àgil, engrescadora i molt divertida. Ja ho he comentat, destaco del llibre no només les seves particulars històries sinó la manera tan fluida i senzilla d’escriure-les.
Ho he dit algun cop, no sóc bona lectora de relats curts, prefereixo les novel·les, però els últims llibre de relats curts que he llegit m’estan fent canviar d’opinió.
El mot:
La fitxa:           Joc de llit .1ra ed. 2010 Edicions de l’Albí, 155 pàg.
Valoració:        QQQQQ

25 thoughts on “Jocs de llit – Llorenç Puig

  1. CarmeNo Gravatar

    En fas venir ganes…

    Riure’s de nosaltres mateixos, em sembla una necessitat…

    Amb els relars curts, a mi, això que dius, em va passar ja fa temps. Abans m’agradaven molt més les novel·les i mica en mica, he pres molt de plaer i de gust per llegir contes.

    Respon
  2. Quadern de motsNo Gravatar

    Fanal blau, llibre seductor, engrescador, divertit i molt ben escrit.

    Carme, rius de les circumstàncies dels personatges que no són més que les nostres circumstàncies. És un bon llibre.

    Relats curts, sí cada dia m’agraden més, o crec que cada dia els hi trec més suc i per això ara els valoro d’una manera diferent.

    Garbi24, crec que t’agradarà. No és gens groller, al contrari, és entranyable.

    Estonetes, gràcies per passar.

    Àngel, si no podem ser els primer en riure’ns de nosaltres vol dir que no anem bé. Crec que t’agradarà.

    Glòria, bona pensada demanar-lo per Reis, ara a escriure la carta 😀

    Respon
  3. Jordi DorcaNo Gravatar

    El llibre encara no l’he llegit, però la posella m’ha enamorat. És nova per a mi, però té una ressonànica lírica que em corprèn.
    Pel que fa a la preferència pels relats curts, crec, molt sincerament, que cal estar alerta. Convé no emperesir-se, suposo, i combinar-los amb lectures més extenses, de més perspectiva. No fos cas que acabéssim en un món de lectures breus com pindoletes.
    Una abraçada i gràcies per la feinada que fas.

    Respon
  4. Quadern de motsNo Gravatar

    Núria, des que vaig llegir “de bursada” ja me l’he trobat un parell de vegades, en qualsevol moment la cercaré llegint en Calders, que fa temps que no el llegeixo. Gràcies.

    Respon
  5. Quadern de motsNo Gravatar

    Jordi, i això que he retallat la frase… ja que fora de context no s’entendria. Aquesta posella, que desconeixia, és un mot preciós.

    No crec pas que acabi només llegint llibres curts o relats curtets, el què passa és que he descobert, gratament, que la bona literatura no té perquè contenir moltes pàgines. Aquests llibres són un bon complement i un bon acompanyament a les novel•les.

    Respon
  6. montselladoNo Gravatar

    Això que dius dels relats curts m’ha recordat una vegada que vaig assistir a una xerrada d’en Joan Pinyol: es lamentava que tot sovint es trobava amb gent que li preguntava quan començaria a escriure “de debò” 😀

    Fa temps vaig llegir “Deu pometes té el pomer” i aquest format de relat curt per a novel·la eròtica em va agradar molt. Me l’apunto!

    Respon
  7. AinetaNo Gravatar

    Hauré de deixar de llegir aquest blog. Cada entrada és una nova proposta molt seductora. D’aquesta ja he fet averiguacions d’on puc trobar el llibre. Gràcies!

    Respon
  8. PerkinsNo Gravatar

    A mi m’agraden molt el relats curts, ara bé, estic d’acord amb tu que s’han de dosificar per a poder assaborir-los.

    Respon
  9. ElfreelangNo Gravatar

    M’ha agradat la teva ressenya i els teus consells de lectura…no sé perquè se m’ha acudit que seria bo enviar uns exemplars al govern dels millors a veure si aprenen una mica a riure i deixen de riure’s de nosaltres….m’apunto el llibre! gràcies!

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Montse, cada cop que em fas un comentari i de passada em parles d’un llibre (recordo Aigua bruta), em fas venir ganes de llegir-lo. Buscaré aquest “Deu pometes té el pomer”.
    M’agraden els totxos de novel•les i aquest anar passant pàgines, però estic descobrint que les novel•les curtes i els relats també poden ser molt bona literatura. El que em passava és que em feia ràbia que s’acabessin les pàgines tan aviat, per això els tenia aparcats.
    La solució, compaginar. 😀

    Respon
  11. Quadern de motsNo Gravatar

    Aineta, NO, si us plau no deixis de passar.
    Gairebé tots els libres del blog són de la biblioteca, ja m’agradaria poder-los comprar. Aquest no crec que tinguis massa problemes per aconseguir-lo. Espero que t’agradi, ja m’ho diràs (si et ve de gust fer-ho). Gràcies.

    Respon
  12. Quadern de motsNo Gravatar

    Perkins, en aquest tipus de relats curts una lectura seguida no et deixa gaudir de les històries individualment. Dosificar i compaginar.

    Efreelang, riure és molt important, però també se n’ha de saber, el millor és començar per un mateix.

    Respon
  13. MontseNo Gravatar

    Ja l’he llegit! Celebro haver seguit el teu consell: certament, arrenca somriures i tot i tractar-se del gènere eròtic m’ha semblat molt tendre. Es veu que l’humor endolceix tot allò que toca :-) Gràcies per la recomanació.

    Respon
    • Quadern de motsNo Gravatar

      Aquest erotisme tendre, dolç i sobretot sincer, proper i divertit és el que em va agradar de la novel•la. I estructurat així, com a contes curts, crec que encara li donen més força.

      Moltíssimes gràcies per tornar i deixar-me el comentari, el valoro moltíssim i, satisfaccions com aquestes són les que m’animen a continuar amb el blog. De debò, gràcies.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Top