Jordi Puntí (Manlleu, 1967)
“La infantesa és una ficció. Aquest llibre en vol ser una prova concloent.”“Les històries d’aquest llibre han fet un viatge en tres etapes. Van sorgir de la pedrera dels records i eren material en brut, van continuar com a articles de premsa –exercicis més aviat fragmentaris publicats a l’Avenç- i acaben en la llibertat infinita de la ficció.”
Començo repassant l’epíleg del llibre. Em quedo amb moltes coses, però entre totes en destaco una “la principal conclusió que en vaig extreure és que no es pot generalitzar.” ens diu en Jordi Puntí. Aquest aspecte –que ja queda clar amb els exemples de gent coneguda que hi diu la seva- és potser amb un del què em vaig quedar. Repassant la meva infància, cosa que t’acompanya a fer la lectura del llibre, me n’adono de les coincidències d’una època, però també de les diferències en els matisos, en els espais i en les vivències personals. Jo vaig anar a cavall entre una ciutat com l’Hospitalet de Llobregat i un poble com Ribes de Freser i aquest ser i no ser al 100% d’un lloc, em va fer perdre vivències que, els meus companys de colla –del poble- varen compartir i, jo no. I alhora, vaig viure aspectes des de la ciutat que s’allunyaven molt de la vida de la colla del poble. Els castellans hi eren presents, al poble no eren ni rivals ni companys de colla i a ciutat, alguns varen esdevenir companys de classe.
Malgrat aquests diferències, l’essència, l’experiència i les vivències del llibre, crec que són les de tota una època i en concret les de tot un jovent que varem pujar envoltats de dues maneres de fer diferents, en definitiva de dues cultures, que estaven inevitablement obligades a entendre’s i a conviure.
El títol de llibre és provocador –ja ho diu l’autor-, perquè pot semblar despectiu, però no ho és en absolut, reflecteix la realitat d’una època. Independentment de les circumstàncies de les immigracions, totes, han esdevingut una realitat pels catalans i la mesura de la seva integració i, de la nostra envers dels nous vinguts, una realitat que, ha configurat i configura els colors del nostre país, ens agradi, o no. Tot depèn de les convivències i vivències personals.
 |
|
| El Ter creuant Manlleu |
El llibre però, ens relata aquest punt de la història d’una manera prou divertida. Ens acompanya a viure les experiències i jocs d’uns nens, d’una colla, al Manlleu dels anys 70, el mateix Manlleu que va viure en Jordi Puntí. I ja se sap que els records que tots tenim de la nostra infància poden ser tant reals, exagerats o esbiaixats com l’espurna que hem fet servir per tornar-los a evocar.
En Jordi Puntí ja ens explica que ha fet una mica de trampa, no tot és real, la ficció o la part novel·lada de la història serveix per lligar els articles publicats a l’Avenç i convertir-los en aquests records d’infància novel·lats. Com és normal, cada lector a través de l’experiència d’aquest nen de Manlleu hi trobarà els seus moments. Cosa que m’ha convidat a fer gustosament: les tardes de cinema al poble o les lectures de les “Joyas Literarias” per posar només dos exemple.
Ara, el llibre ens parla de la immigració, tema ja de per si polèmic i crec sincerament que en Jordi Puntí ho fa molt bé, en el fons, no diu res que ningú no hagi pogut viure i deixa el tema prou obert com perquè tothom s’hi senti identificat. Els catalans d’avui i d’ahir, els castellans d’ahir i d’avui i els nous castellans que serien els marroquins, paquistanesos, xinesos, colombians… d’avui.
Ja sabeu que després de llegir i, per preparar les ressenyes, em capbusso per la xarxa per resseguir què han dit del llibre que acabo de llegir, sempre hi trobo coses prou suggerents com per recollir-les. M’ha sorprès gratament trobar-hi el blog de “Els castellans” on en Jordi Puntí hi recull les opinions i entrevistes que s’han publicat del llibre.
Ja he dit que “Els castellans” tracta un tema delicat, o si més no, un tema que molta gent tracta amb pinces per a no “ferir sensibilitats” i això queda reflectit en alguns dels comentaris que es fan en determinats articles dedicats al llibre.
Des del El Singular digital li fan una interessant entrevista, jo només uns en reprodueixo una pregunta, la resta la podeu llegir a l’enllaç.
Per què un títol tant provocador com “Els castellans”?
Buscava un títol incorrecte i era la reacció a “Els altres catalans” de Francesc Candel, 40 anys després. Volia que la gent es quedés parada i s’hagués d’enfrontar al seu prejudici. Quan dic que he fet un llibre que es diu “Els castellans”, hi ha qui pensa: “Ui! serà un llibre contra els castellans”. I també veig qui pensa: “ui, què bé, serà un llibre sobre els xarnegos”…
Buscava un títol incorrecte i era la reacció a “Els altres catalans” de Francesc Candel, 40 anys després. Volia que la gent es quedés parada i s’hagués d’enfrontar al seu prejudici. Quan dic que he fet un llibre que es diu “Els castellans”, hi ha qui pensa: “Ui! serà un llibre contra els castellans”. I també veig qui pensa: “ui, què bé, serà un llibre sobre els xarnegos”…
El llibre està dividit en capítols i encapçalats per una foto que també forma part dels documents d’una època, un element més per a afegir al records de cadascú. Podeu veure totes les fotos en el blog Els castellans.
He hagut de refer la ressenya un munt de vegades, de fet, n’he eliminats una bona part, per centrar-me exclusivament en el llibre. La lectura, en el meu cas, m’ha portat a reflexionar sobre un munt de qüestions prou candents, com ara la integració, aspecte que no es planteja en el llibre, però que a mi, m’hi ha fet reflexionar.
“Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.”
Gabriel Ferrater, “Cançó del gosar poder”
(ens recorda en Puntí abans de començar el llibre)
(ens recorda en Puntí abans de començar el llibre)
Us deixo les dues ressenyes que vaig llegir abans de la lectura de la novel·la, de Joan Garí a Ofici de lector i de Llorenç Capdevila a Lletra de batalla. També podeu consultar el blog del llibre Els castellans.
Tastets
>> envescàvem
Envescar | 1. Untar de visc. Sinònims enviscar, enllefiscar, engreixar, enfigassar…
Visc o Vesc | 2. Matèria apegalosa que s’extreu de la dita planta i que s’usa per a untar vimens, joncs.
Pàg. 34 “Com ens hi envescàvem, en aquelles pel·lícules soporíferes!”
Aquí envescàvem amb el sentit de deixar-se atrapar, enganxar-se.
>> terrandossos
Terrandòs (tarrandòs) m. || 2. Beneitot, curt d’enteniment.
Pàg. 48 “Eren alts, grossos i terrandossos.”
>> tarquim
Tarquim m. Llot, solatge d’un dipòsit d’aigua o d’un lloc on ha passat una riuada.
Pàg. 107 “ O que no havien buidat mai la bassa i sabien que al fons, sota el fang i el tarquim, en un podrimener de cinc pams de gruix, s’hi ocultaven tresors de la guerra dels carlins.”
>> aixoll
Aixoll (assoll) m. Soll; cort dels porcs
Pàg. 114 “També n’hi havia que es llogaven de pagès, per fangar, netejar aixolls de porcs o el que calgués.”
>> anar a estudi
Aquesta és una de les expressions que recordo de quan era petita. Jo no vaig anar a estudi, jo, que vivia a la ciutat, anava a l’escola i més tard al col·le. Els meus companys de colla – del poble- anaven a estudi i per a ser més concrets als nacionals.
És un llibre d’aquells que crec que cal llegir des de la més absoluta subjectivitat, en el sentit que cadascú hi pot trobar amb més o menys mesura trossets del seu passat però també, elements del seu present, ja que no s’ha d’oblidar que les experiències sobre el complex tema de la immigració formen part de l’actualitat. Això si, qui com jo hagi nascut a la dècada dels seixanta, hi trobarà més d’una vivència que s’acostarà a la seva. realitat més personal. És una novel·la perquè té part novel·lada, però també és un document generacional. De fet, a la biblioteca on l’he agafat, no està classificada a la part de novel·les.
L’he puntuat amb quatre Q perquè m’ho he passat molt bé llegint-la i recordant. Encara que no sigueu de la generació de la novel·la us la recomano. Fa de molt bon llegir.
El mot:
La fitxa: Els castellans 1ra ed. 2001 L’Avenç132 pàg.
L’enllaç: http://elscastellans.blogspot.com/
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari