Sílvia Alcàntara, ( Puig-reig, 1944 )
Viure en una colònia tèxtil és molt pitjor que viure en un poble qualsevol. La colònia et té atrapat com en una teranyina i no et pots moure ni respirar sense permís, perquè t’hi va la feina, la família, la vida. Aquest ambient angoixant es respira durant tota la novel·la, uns personatges que, malgrat tot el mal que els hi cau a sobre, es mostren dòcils, vençuts, coneixedors que l’únic que els hi queda per poder viure és marxar, però no en saben. Els amos, com a déus, fan i desfan a la seva voluntat, desencadenant la tragèdia, i els treballadors, resignats, intenten sobreviure cadascun a la seva manera. I l’aranya va teixint, atrapant, dins l’escola, a l’església, a la fàbrica, fins hi tot a dins de cadascuna de les cases.
Deixa un comentari