Muriel Barbery , ( Casablanca, Marroc, 1969 )
Després de llegir aquest llibre es fa inevitable anomenà els plats que a un li han marcat d’una manera o una altra el gust i el paladar, i no oblidar les olors o flaires que alimenten, tenint en compte, sempre, el on i amb qui s’ha degustat els plats i, comprovar ,que tant importants són els simples com els més sofisticats. La verdura acabada de fer, les croquetes de bacallà, el pollastre amb canyella, els entrepans de tonyina o els panellets. Tots són igual de bons.El llibre ens parla de menjar. De menjar i gustos d’arreu del món, i tots tenen aquell punt que agrada al paladar, que fan venir salivera, des del peix cru del Japó, a l’esmorzar llardós nord-americà, passant pels curris de Tunísia, els refrescants sorbets o la mantega salada francesa.
El que sorprèn del llibre és que 48 hores abans de morir, el crític culinari monsier Arthens, busca un sabor, aquell que per a ell esdevé únic, el que l’ha marcat com el més grans dels plaers. Entre tots els saborosos i gustosos plats que ha degustat i parlat, acaba triant les lioneses de supermercat, no les de pastisseria, les que menjava famolenc després de sortir de classe als quinze anys. És veritat que contra gustos no hi ha res escrit, o ara si, però el que és indiscutibles són els gustos de cadascú, i moltes vegades venen determinats no tant per la qualitat dels aliments com pel moment en que han estat degustats.