rateta

Rateta, quan ens dirigim afectuosament a la nostra filla. Cuca, petita meva…

“Davant del mirall, quan et pentinava… saps? Rateta, ara aquells instants em semblen dels més bonics de la meva vida…” (pàg. 22)

 “I t’abraçaves al meu cos, que et protegia, i jo et sentia com una part de mi. Rateta, ara donaria la vida per tenir-te així…” (pàg. 24)

Maria Barbal – Emma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top