Taula reservada

Dolors Borau  , ( Barcelona, 1963 )  
quadern-de-mots-taula-reservadaVaig agafar el llibre de la biblioteca sense adonar-me que es tractava d’històries curtes, aquelles que d’entrada em fan ràbia llegir – sobretot si són bones i s’acaben aviat -. Sort que me’l vaig endur.
Cada història t’endinsa en les profunditats d’uns personatges adolorits i afligits, carregats de soledat o angoixes, que pateixen per ells o pels que tenen al seu costat, i cadascun d’ells busquen, a la seva manera, la millor sortida. Tot i així, les històries estan plenes de tendresa i subtilesa, perquè els personatges acaben esdevenint dolços, fràgils i vulnerables, fins i tot en els que el relat es fa més dur de pair. El menjar en un sentit molt ampli ens acompanya en totes les històries; arròs cremat, sugus, un glop de cervesa, un grapat de cireres, l’olor que fa la casa quan es cuina, l’escalfor d’una bona sopa o fins i tot quan és el fet de no menjar el que lliga la història.  
Cada lector escollirà la seva història, i la seva tria serà la bona, perquè els gustos i les sensibilitats són infinites, com infinites són les taules que cadascun tenim reservades.
 
Pàg. 44 “– És que jo volia…- i mentre ho diu aixeca un sugus a cada mà, agafats amb la pinça del polze i de l’índex, un de blau i un de vermell, quadrats, perfectament embolicats -, és que jo volia que fossin rodons! (…)  Jo he volgut tantes vegades, també, que el que és quadrat fos rodó !
Pàg. 63  “He negat tota la vida que la cuina fos un art. I ho deia convençut. Aquí sí que t’haig de dir que no hi havia malícia, només estupidesa. “
Pàg.69 “ –  … ¿ Quant temps fa que no busquem plaers nous ?
              –  Jo n’estic gaudint d’un que no és nou però que és escàs. Un àpat així no es fa sovint.
  –  ¿ T’interessa alguna cosa més que el menjar ?
  –  Potser una dona a qui li interessi menjar amb mi.”
Pàg. 108 “La van trobar morta sota un cirerer ufanós de cireres. (…) Encara tenia a la mà un grapat de cireres, vermelles i rodones. Tan bones i tan atractives com eren. Sens dubte, havia triat un bon lloc i una bona manera per morir..”
Pàg.134 “… ¿ Estàs segura de no haver donat o rebut alguna vegada gat per llebre?

             I no vaig saber que contestar.”

 

El mot:      talòs
                Talòs. Dit d’una persona obtusa, espessa, mancada de vivor.
                        Incomprensiu, obtús, espès, toix, estúpid, lluç, babau.
Pàg.104 “Ell hi entenia molt, i jo, que sóc un talòs, dec gran part del que sé a totes aquelles sessions de videofòrum dialitzatat  dialític, per dir-ho d’alguna manera.
La fitxa:     Borau, Dolors. Taula reservada 1ra ed. 2006 Barcelona. Angle Editorial. 141 pàg.
L’enllaç:
Valoració: QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Top