Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen… i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d’algú que és en aquest mateix vagó…
Tren a Puigcerdà és una novel·la de personatges, d’històries entranyables explicades amb ofici. Amb l’ofici d’una autora que domina l’escriptura dels perfils emotius, sincers i íntims de cadascun dels personatges que fa passejar per les seves pàgines.Viatjar en la Renfe sempre és començar un viatge agosarat i impredictible, no saps com ni quan acabarà. Avui, per sort dels lectors, el que havia de ser un viatge per anar a dinar el dia de Sant Esteve a casa, es converteix en un viatge per la interioritat d’onze personatges que es troben en un vagó aturat al mig de la Plana de Vic.
Onze personatges i onze vides descrites en els onze capítols que de mica en mica formen un relat conjunt. Onze personatges que viatgen separats -encara que alguns es coneixen- que d’entrada comparteixen vagó i trajecte però que a poc a poc el lector anirà descobrint que el vagó no és l’únic que els uneix. En un jo narratiu molt proper i eficaç, en un monòleg interior que emociona, un a un, ens aniran despullant l’ànima, sense concessions, fins permetre’ns arribar a tots els seus racons. Moments de felicitat, enyor o tristor pel què han viscut i pel que vindrà d’onze vides alienes a nosaltres però que d’una manera o altre tots sentim molt a prop.
“aquest vagó és la vida”, va destacar de les seves pàgines en Joan Triadú quan va fer-ne, l’any 2007, la presentació del llibre. I sí, la vida de cadascun d’ells i la manera que tenen de mostrar-nos com veuen als altres formen les peces d’un fràgil trencaclosques que al ajuntar-se ens dibuixen les diferents cares de l’ésser humà. Blanca Busquets ens mostra, amb delicadesa i sensibilitat però també de manera colpidora les diferents situacions vitals dels seus protagonistes mentre perfila els matisos de la mateixa condició humana: immigració, alzheimer, violència de gènere, prostitució, maternitat… amistat, innocència, bondat, tendresa, malícia, generositat. Una trama o onze, per ser més exactes, que l’autora lliga de manera subtil per configurar un engranatge molt ben treballat i versemblant. Segurament aquest és un del llibres que més m’ha agradat de l’autora. Una molt bona lectura.
[box style=”0″ close_btn=”true”]
El llibre: Tren a Puigcerdà, 2007 pàg.
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Random House – Editorial Rosa dels Vents
[/box]
Deixa un comentari