Cardona (1711-1714)“Cardona es va buidar durant el setge. “És un èxode de refugiats, de les 2.500 persones que hi vivien no va quedar absolutament ningú. Les cases van ser saquejades per un exèrcit de 12.000 soldats borbònics”, La victòria catalana a Cardona va allargar la guerra tres anys més, fins el setembre de 1714. El 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que Barcelona, i quan tot el país ja estava controlat per l’exèrcit borbònic, el castell de Cardona va capitular a mans de Felip V i es va posar el punt final a la Guerra de Successió.”Bandera Negra“És la bandera que s’hissa per informar l’enemic que no esperi rebre quarter; és a dir, que no hi haurà clemència, que es lluitarà fins a la mort. De fet, Santasusagna explica que de Cardona surt la famosa proclama ‘viurem lliures o morirem’ amb la bandera negra hissada per Manuel Desvalls, el governador del castell. “
Bandera negra – Jordi Santasusagna
Comentaris
11 respostes a «Bandera negra – Jordi Santasusagna»
-
La novel•la històrica es de les meves preferides. Encara en tinc un parell a la prestatgeria de pendents, però en sembla que aquest els acompanyarà aviat
-
Estic a punt de començar-la. És a la tauleta. Hissem-la, Carme.
-
M’agrada que escriptors de novel.la històrica apropin temes tan nostres com la Guerra de Successió (el principi de la fi). I m’agrada especialment que Santasusagna ho faci des de la perspectiva del poble perquè tots els pobles perden les guerres, sempre. Els únics que guanyen són el governants. Ptns
-
Fixa’t, jo en vaig parlar en un post i el vaig encarregar a la llibreria…Fins ahir no me’l van portar i tu ja l’has llegit…A l’última visita que vaig fer al castell de Cardona, vaig conèixer l’autor. Em la seva dona feien una explicació escenificada del setge..Si fas una ullada al blog, veuràs les fotos. A mi em fa il·lusió perquè conec molt bé aquelles terres.
Petonets, Carme. -
si em va agradar Victus em fa l’efecte que aquest també m’agradaria , moltes gràcies! el que passa és que en tinc una bona pila de llibres esperant que tingui temps de devorar-los
-
Encara tinc “Victus” per llegir. Se m’està acumulant la feina…
Així i tot me l’apunto, em sembla interessant.
Gràcies per la ressenya! -
La verdad es que ahora mismo me cuesta un montón animarme con el género histórico. Tengo apuntados muchos títulos pero luego no me decido a leerlos, así que momento no me lo llevo a la lista. Besos
-
Aquesta sí que me l’apunto, no he llegit cap novel·la sobre la guerra de successió i Victus no la llegiré (no m’agrada l’autor…)
-
He nodrit el meu Kindle amb un munt de novel·les per passar l’estiu. Cap de guerra.
Cal lloar les teves ressenyes, sempre intel·ligents i ben treballades, i que els autors agraïm tant quan som objecte de lectura, anàlisi i recomanació.
Et desitjo bones lectures. -
Lo que más me llama la atención es el formato elegido para contar la historia, dietario.
La novela en sí, no sabría qué decirte, me suelen dar miedo este tipo de historias así que miraré un poco primero con más calma
Besos -
Benvolguda Carme, Et trobarem a faltar, les teves resenyes són plenes de sentit i reflexen amor pels llibres, no tardis gaire a tornar que els teus lectors t’esperen.
Que siguis feliç en la teva pausa.
Carles Salvador
Deixa un comentari