Amb quatre mots: llibres, pensaments, alegries, decepcions i viatges (“Certs escriptors trien com camp de creació la seva pròpia vida i la converteixen en tema interessant i bell per als altres” diu en Philippe Lejeune. Això és el que ha fet en l’Olga en aquest llibre).
Recomanada per: els llibres havien de ser destruïts per l’editorial. Finalment l’Olga en va salvar uns quants i me’n va enviar un. Gràcies Olga.
El llibre: El viatge Dietari 1986-1990 Editorial Comte d’Aure, pàg. 177
”És l’experiència de diversos viatges que responen a moments personals intensos, en l’incert viatge que és la vida mateixa. I, sobretot, la gran aventura que és la creació literària, amb els seus clarobscurs, les glòries i les ombres.”Quan em va arribar el llibre el vaig fullejar de seguida però vaig tardar una mica en llegir-lo, massa suposo. Creia que per la seva estructura l’hauria de llegir a poc a poc, que no es podria llegir seguit com quan llegeixes una novel·la. Però quan t’hi poses en passes via ja que es força agradable de seguir i manté, com no podria ser d’una altra manera, la qualitat i l’estil de l’escriptora. En ell hi trobem trossets importants de la seva vida, tan de seva trajectòria professional i més social com de la més personal, això si, ambdues van del bracet i en molts aspectes no n’hi ha una sense l’altre.
Així doncs, em capbusso en la lectura d’una manera agradable i distesa, aprenent detalls personals i professionals que desconeixia, i tot, amb el segell personal de l’Olga escriptora; una descripció senzilla i eficaç o una reflexió pausada, on hi tenen cabuda tant les decepcions, l’enuig i la temença com les alegries i les satisfaccions. Un dietari on és igual d’important o suggeridor el que ens descriu en quatre ratlles com el dia en que l’escriptura s’allarga una mica més. I el caràcter de l’Olga t’invita a fer aquest viatge, a descobrir, conèixer i comprendre una miqueta més qui és l’Olga Xirinacs, però també et mostra algunes intimitats -no les personals- sinó les del món social i cultural que va viure durant aquells anys. “Volgudament sobri, expressament profund, contemplatiu i crític.” Que confirmen l’Olga Xirinacs com una intel·lectual en el sentit més ampli de la paraula.
Farem, a través d’aquest dietari, els viatges que ha fet l’Olga durant aquest anys: el de la malaltia a França, el del plaer amb el Queen Elizabeth cap a Nova York, el de la feina recorrent Catalunya com a “Escriptora del mes”, però també el viatge a Venècia, Madrid, Mont-ral… I tots li han aportat experiències enriquidores malgrat la presència sempre constant d’un tel ombrívol en forma de decepció i resignació que sembla acompanyar-la fins i tot en els moments més feliços. Però el caràcter lluitador i vital no li impedeix, crec, gaudir dels plaers de cada dia, de les lectures, de les estones d’escriptura, de les converses amb els amics, de la família i gaudir, també, del paisatge, el temps i sobretot de les flors.
“Setembre és un mes de poemes llargs. Les iuques en flor destaquen sobre el paisatge aeri i marítim. Visc i espero” (1 de setembre 1986).“Acabo la traducció al castellà de “El meu cap una llosa” Pere Gimferrer n’escriu el pròleg. ( 28 d’abril 1987)“Faig anys. M’atrapen, com diu Simone de Beauvoir en la lúcida i terrible reflexió a les pàgines finals de “La força de les coses”. (11 de maig 1987)“Entrada d’estiu a Mont-ral. Sovint encapçalo els meus escrits amb referències al temps, que reconec que em condicionen. (21 de juny 1987).“Prudenci Bertran, càustic, fa notar que els escriptors haurien de viatjar en “tercera” per fer un bon aprenentatge. (…) Ara ningú sap que és tercera, però déu n’hi do el material que es pot obtenir d’un rodalies”. (22 d’abril 1988)“A vegades penso que escric per retornar a algú les belleses fugaces i gratuïtes, les que enforteixen la salut i la intel·ligència. Puc dir: jo les he trobades…” (2 d’agost 1988)
 |
|
1986. Batejant Zona marítima amb el capità del Queen Elizabeth 2.
|
1990, Els viatges de l’escriptora del mes. Dietari dins del dietari.
L’Olga Xirinacs va ser escollida per la Institució de les Lletres Catalanes, Escriptora del mes, això fou l’octubre del 1990. Es va traslladar a viure un mes a Barcelona amb en Vicenç, que sempre l’acompanya. I des de Barcelona va fer un petit i ràpid viatge pel nostre país, per parlar de llibres, literatura, música sense oblidar la seva estimada ciutat, Tarragona. Com diu l’Olga una bona manera per arribar a la gent i fer-se conèixer. I, aquest dietari dins el dietari està farcit, com la resta del llibre, de pensaments, reflexions i també inclou apunts d’altres grans escriptors que llegeix i admira. I durant tot aquest atapaït mes segueix llegint, segueix escrivint, segueix gaudint i patint. El 24 d’octubre de 1990 rep el Premi Sant Joan de novel·la a Sabadell per Enterraments lleugers.
“Van ser trenta-sis conferències, més entrevistes i rodes de premsa, dinars i sopars. Vam ser molt ben rebuts per públics molt distints, majoritàriament per estudiants de batxillerat i F.P., i grups variats de diferents centres socials, casals i biblioteques.”
Ha estat un plaer conèixer una miqueta més a aquesta gran escriptora, gràcies Olga per facilitar-me el llibre i per obrir-me una miqueta més el teu món.
També us pot interessar: Olga Xirinacs Diaz i La inundació
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari