Homenatges

 Demà, homenatge a  
Montserrat Roig


Cadascú té els seus motius per a participar -o no- en els homenatges que es fan des de la xarxa. Jo hi participo des de fa poc, amb il·lusió i ganes, sempre. Si no ho fes així no hi participaria. Crec que són una valuosa manera de fer-nos endinsà –cadascú des del seu nivell, temps o ganes- en l’escriptor proposat. Des de la meva ignorància he arribat a descobrir qui era l’Enric Valor, poemes desconeguts de l’Estellés , la força de determinades dones durant la República o el que presentaré demà de la Montserrat Roig. 

A nivell personal, que de fet és el que m’importa, tret de la gratificant col·laboració en un acte col·lectiu organitzat per gent entusiasta,  m’ajuden doblement. Primer a fer l’esforç de llegir alguna cosa de l’escriptor proposat que no hagués llegit fins ara. En segon lloc, passejar-me,  gaudir i omplir-me de tots els punts de vista que ens ofereix aquest món blogaire, sempre, tant ric en matisos. I segurament, és aquesta gama de matisos el que m’ha fet més receptiva, més oberta i més rica.  I sense ser una escriptora, ni una filòloga, ni cap lletrada, llegeixo i gaudeixo com mai ho havia fet.
He de dir, també, com ja s’ha dit per la xarxa, que a vegades, en això dels homenatges s’és injust. Si, es queden molts escriptors sense cap tipus de ressò, però això no ens ha de frenar a seguir homenatjant als qui han proposat, al contrari, intentar que lluny de reduir actes tan oberts com aquests es vagin ampliant. 

No m’agrada participar en homenatges -ni en jocs col·lectius- que no he pogut preparar com voldria, prefereixo aleshores, participar exclusivament des de la lectura dels blogs que hi han participat.

Vull felicitar des d’aquest Quadern de mots a tots els qui d’una manera entusiasta engeguen actes d’homenatge que, serveixen en molts casos, no tant en aprofundir en l’escriptor o els seus llibres,  sinó en mostrar-nos aspectes nous, petits i curiosos, d’uns escriptors que, si no fos així, molta gent ens perdríem. Gràcies.

Vull donar les gràcies a tots els blogs que, participant lliurement en els homenatges, obren les portes a qui gustosament en fem una agradable passejada i lectura i em fan -si m’ho permeteu- una mica més rica. Gràcies.

Carme

http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

Comentaris

7 respostes a «Homenatges»

  1. Moltes gràcies per afegir-t’hi, Carme!

    I ja espero amb impaciència el teu post de demà!

  2. Subscric el que has escrit, Carme. Jo no sabria escriure-ho tan ben explicat i entenedor.
    És veritat, queden molts escriptors i escriptores a l’ombra. Aquest mateix mes també farà vint anys de la Maria Aurèlia Capmany. Però potser no podem arribar a tot, o hi ha hagut escriptors i escriptores que ens han arribat amb una intensitat diferent.
    Aquest petit espai, ens regala la relectura i la mirada genuïna i personal de cadascú i cadascuna de nosaltres: ja sigui amb ressenyes, dibuixos, contes, relats, fotografíes o poemes.
    Jo també espero el teu, com diu la Carme, amb impaciència. És un plaer llegir les teves ressenyes. Mira que m’agrada llegir, però me’n sento incapaç!
    Tinguis un bon dia!

  3. Al de la Montserrat Roig segur que no goso afegir-m’hi. Llegiré el que en publiqueu, per saber-ne més, perquè només la conec superficialment.

  4. Sento una especial estimació per la Montserrat Roig tot i que no recordo haver llegit res més que “L’agulla daurada”, llibre que em va semblar esplèndid, poderòs i carregar d’una melanconiosa poesia.
    Jo no em veig capaç de participar-hi i et felicito per l’empenta i el coratge. Segur que serà un plaer llegir-te demà. Com sempre.

  5. No podent-hi participar jo, em plau que tu hi participis. En gaudiré com a espectador. Gràcies.

  6. Completament d’a-COR-d amb el que dius, Carme!…

    Demà, fa vint anys, vaig plorar en saber la notícia!…Llavors, que era força més joveneta, comprava el diari Avui per llegir-la…

  7. Hola a tots i moltíssimes gràcies per passar-vos.

    Amb aquest apunt no volia obligar a ningú, ni fer-lo sentir culpable per participar o no en els homenatges, tan sols pretenia ser una reflexió en veu alta.

    Tots som importants, cadascú a la nostra manera i els granets de sorra omplen les platges i fan muntanyes, no s’ha de menysprea a ningú, encara que aquest algú no en sàpiga gaire.

    Gràcies.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *