Amb quatre mots: colors, sabors, sentiments, cultures (relats de qui viu entre dues cultures, a voltes enyorat, a voltes arrelat, amb els mateixos problemes aquí o allà. “un mirall al món contemporani ple de contrastos i paradoxes”).
Recomanada per: trobada de casualitat a la biblioteca
El llibre
Títol original:Interpreter of Maladies, 1999
Premi: Pulitzer 2000 i Pen/Hemingway Award
Títol Traducció:Intèrpret d’emocions, 2000 Columna Col·leccio Clàssica. Traducció Andreu Garriga i Joan, pàg. 227
Un llibre de relats que se’ns presenten d’una manera exòtica, enriquits amb els detalls de la cultura Índia, que busquen, al meu parer, que el lector capti que en realitat són un testimoni de com els problemes quotidians formen part de l’ésser humà i que van més enllà del fet cultural de cadascú. En tot cas, els problemes hi són, només els ulls o el filtre que utilitzem per analitzar-los i/o resoldre’ls ens diferencia.
En el seu conjunt han suposat una lectura plaent, com ho és sempre el fet de descobrir altres maneres de veure les coses, en aquest cas el punt de vista de la cultura hindú. Un conjunt de nou relats que ens duran a conèixer personaltges molt diferents, lligats entre ells pel fet de ser residents hindus a la Nova Anglaterra. De tots els relats em quedo amb els tres primers; “Una cosa temporal” com afrontar la pèrdua d’un fill, “Quan el senyor Pirzada venia a sopar” l’enyorament i, el que dóna nom al recull “Intèrpret d’emocions” l’adulteri per un costat (de la dona americana) i la insatisfacció per no assolir un somni (del guia que viu a l’Índia). Finalment, destaco l’últim relat “El tercer i últim continent”, on l’autora ens fa adonar de la proesa i força que significa el fet d’immigrar per tots els que han de marxar del seu país cercant un futur millor.
En el seu conjunt han suposat una lectura plaent, com ho és sempre el fet de descobrir altres maneres de veure les coses, en aquest cas el punt de vista de la cultura hindú. Un conjunt de nou relats que ens duran a conèixer personaltges molt diferents, lligats entre ells pel fet de ser residents hindus a la Nova Anglaterra. De tots els relats em quedo amb els tres primers; “Una cosa temporal” com afrontar la pèrdua d’un fill, “Quan el senyor Pirzada venia a sopar” l’enyorament i, el que dóna nom al recull “Intèrpret d’emocions” l’adulteri per un costat (de la dona americana) i la insatisfacció per no assolir un somni (del guia que viu a l’Índia). Finalment, destaco l’últim relat “El tercer i últim continent”, on l’autora ens fa adonar de la proesa i força que significa el fet d’immigrar per tots els que han de marxar del seu país cercant un futur millor.
“Mentre que els astronautes, uns herois eterns, només van passar unes quantes hores a la Lluna, jo he viscut en aquest nou món durant gairebé trenta anys. Sé que la meva proesa és molt corrent. No sóc l’únic que ha anat a buscar fortuna lluny de casa seva ni, naturalment, no he estat el primer a fer-ho. (…) Encara que sembli una cosa molt corrent, de vegades supera la meva imaginació”
Tots els personatges dels relats són d’origen hindú, i en la majoria dels casos immigrants. En un cas ens trobem amb nord americans descendents d’immigrants indis que van a passar les vacances a l’Índia, curiosament, és el relat que dóna títol al recull “Intèrpret d’emocions”. Gent que viu als Estats Units que ha sabut integrat-se perfectament bé, però que d’una manera lícita, no ha deixat de pensar en tot el que han deixat enrere. Per això, se’ns presenten uns relats on els personatges viuen entre dos móns; un peu aquí i l’altre allà, un peu en el present i un altre en el record del passat, una vida nova amb noves tradicions i matisos i una mirada a les tradicions del país d’origen. Un mirar constant al què fan aquí, com resolen els problemes i com ho farien allà, en situacions similars. En definitiva “un mirall al món contemporani ple de contrastos i paradoxes”, com diuen a la contraportada, i que es fa extensible arreu del món, on les onades de la gent han omplert els racons de sensibilitats diverses.
Tots els relats ens presenten personatges que han de lluitar amb els seus problemes personals. Problemes tan transversals com: l’amor, l’enyorament, l’adulteri, mort d’un fill, la llibertat, divorci, la separació, el tirar endavant… però la diferència és que aquí ho fan posant l’accent en dues cultures, la dels personatges i la dels escenari on aquests es troben. L’orient i l’occident. Encara que els personatges no en siguin conscients del tot, batallen constantment entre la modernitat de la cultura occidental i l’arrelament de la cultura del seu país d’origen. En una batalla on els sentiments, les emocions i les petites accions ens dibuixen i ens situen en un país llunyà i exòtic com és l’Índia, plena del colors, olors, sabors i gestos, dins el país que els ha acollit: Estats Units. Uns relats que, encara que ens puguin semblar exòtics ens serveixen per afirmar que els sentiments i els problemes de l’individu són universals.
Un llibre que com s’ha dit “ens fa còmplices dels viatges emocionals dels personatges” tot buscant un amor o un sentit als seus problemes, als seu dia a dia, i és aquesta complicitat la que sedueix al lector, fen que els relats siguin entranyables. Un total de nou relats que en els fons són nou situacions diferents, nou problemes quotidians i existencials que cal encarar per poder seguir endavant. No tots m’han agradat igual, no tots han sabut atrapar-me i apropar-me als personatges, però en conjunt els he trobat interessants.
Com diuen en algun apunt que he llegit, el llibre “s’adreça també a tots aquells que s’han sentit foraster a qualsevol banda” i com passa sempre, hi ha qui ho porta més bé que altres, tot és qüestió de trobar l’encaix adequat. En tot cas, un llibre senzill i prou seductor, per llegir de mica en mica, relat a relat, que ens serveix per afirmar que no tots veiem les coses igual, i que, la diversitat, enriqueix. Un llibre amb un títol prou captivador que invita a donar-li una ullada.
Jhumpa Lahiri (Londres, 1967)
Va créixer a Rhode Island i actualment viu a Nova York, viatge constantment a l’Índia d’on són els seus pares. És llicenciada en literatura anglesa i doctora en estudis renaixentistes.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari