 |
Lluïsa Forrellad, ( Sabadell, 1927 )
Finalment he llegit el premi Nadal. M’ha sorprès una mica, jo m’esperava una novel·la més pausada, on l’acció fos secundària i hi predominessin les reflexions i els diàlegs d’uns personatges molt marcats psicològicament ( segurament pensant en Retorn amarg ). Però m’he trobat amb una novel·la ràpida, amb diàlegs curts i marcadament orals, una acció que es desencadena amb força i rapidesa, com la diftèria, malaltia mortal que s’estén ràpidament com una epidèmia en la Londres de finals del XIX. I una singularitat, l’aparició de l’autora que es dirigeix personalment al lector, fent-li l’ullet, i recordant-li coses que possiblement el lector ja havia oblidat.
Tres joves metges posaran tots els mitjans que tenen per intentar aturar una malaltia com la diftèria , encara que un d’aquests mitjans vulneri el codi ètic mèdic, l’experimentació d’un fàrmac en humans. Tres amics que formen un únic puntal, i que saben que on no pot arribar un ha d’arribar l’altre, i en aquest cas, com diu la dita, la unió fa la força, i l’avenç en medicina a vegades s’ho val.
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari