Uniformement desordenat

És un capvespre de maig. Un home, aturat a la porta de la casa unifamiliar, amb les claus a la mà, veu com una figura ha tombat la cantonada i s’acosta. La reconeix: és el seu fill, que també l’ha vist. Tots dos senten la mateixa angoixa, la mateixa fredor. Aquest primer capítol és el final de la història i la novel•la ens portarà a conèixer els fets precedents, els que els han conduït fins allà, a aquesta distància estranya i crispada.

Uniformement desordenat és un llibre intens, intel•ligent i ben construït. Un llibre que en molts aspectes recorda l’excel•lent Mapa mut, ple de reflexions filosòfiques i maneres d’encarar la vida. Personatges que viuen condicionats entre el que volen ser i el que realment són, adolescents atrapats en una lluita interna que els comprimeix mentre intenten sortir-se’n per portar dignament la soledat, el rebuig o la incomprensió que pateixen, éssers que difícilment encaixen en el grup però que les circumstàncies o les casualitats els acosten i, ni que sigui per moments, els transformen. Adults trencats pel dolor que necessiten un punt on aferrar-se mentre la vida continua i els passa inexorablement pel davant.

En definitiva, vides properes i distants alhora que l’autor ens mostra en una història que transcorre en un sol dia, el suficient per fer-hi confluir un punt de tensió argumental, una introspecció constant i reflexiva i una veu narrativa molt particular que intervé de manera directa entre el lector i el relat. Diu la veu narrativa ”Qui sóc jo? (…) Sóc la distància justa entre el que has llegit i el que va passar.” (pàg. 200). Un narrador que desconeixem i que no descobrirem fins el final, una veu que sorprèn i que esdevindrà l’artífex de mantenir-nos atrapats en el relat.

La novel•la, està dividida en capítols força curts i titulats que s’alimenten dels pensaments dels diferents protagonistes a través del que aquesta veu narrativa ens va mostrant, en un ritme que pot resultar lent però que atrapa, amb una estructura feta a trossets, uniformement desordenats però gens caòtics i perfectament conduits per la singularitat d’una veu que trena el relat sense tancar-lo. En una història on hi desfilen temes com l’homosexualitat, la violència, la mort, la fe o la complexitat de les relacions humanes, on s’hi barregen elements com l’atzar i les casualitats, descrits amb el rigor i l’objectivitat d’un discurs filosòfic ben conduit. Cal recordar que l’autor és professor de filosofia, empremta que es deixa veure, àmpliament, en les dues novel•les.

Uniformement desordenat és un llibre singular, d’aquells que desperten opinions molt diferents o contradictòries entre els lectors, agrada molt o no convenç. Diuen que un és llibre dens, no massa fàcil de llegir, a mi no m’ho ha semblat. Tots, però coincidim a dir que és original en l’estructura i està molt ben escrit. Mapa mut em va sorprendre i atrapar moltíssim i, aquesta nova aposta narrativa de Rubèn Intente m’ha seguit seduint. Una molt bona lectura.

[box style=”0″ close_btn=”true”]

 El llibre: Uniformement desordenat, 2012 pàg. 203
Autor: Rubèn Intente
Editorial: Angle Editorial

[/box]