Amb quatre mots: impacte d’emocions, força i intimisme (relat d’un amor sincer que omple però fa mal “El único drama, para ella, hubiera sido vivir a medias. “)
Recomanada per: la primera referència del llibre la vaig llegir a Miramelsmots i em va encuriosir la vida de l’Elizabeth Smart.
El llibre
Títol original: By Grand Central Station I Sat Down and Wept, 1932
Títol Traducció: A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar, 2011 Viena Edicions. Traducció Marta Pera Cucurell, pàg. 124
És d’aquells llibre que m’impacten o em descol·loquen per algun motiu i m’obliguen a buscar informació tot just començada la lectura. Tinc la necessitat d’ intentar esbrinar alguna cosa del seu contingut o de l’autora que m’ajudin i em facilitin entendre i ubicar el que estic llegint. Crec que en aquest cas, conèixer la vida de l’autora facilita la lectura i ajuda a comprendre el to de la narració. “Aquesta és la crònica d’una passió portada al límit: la que va viure la jove escriptora canadenca Elizabeth Smart pel poeta anglès George Barker, un home casat del qual ella es va enamorar a través dels seus versos, sense conèixer-lo personalment. Després de mantenir-hi una relació per carta, va convertir-se en la seva amant i mare de tres fills seus.”No és una història d’amor, és la història d’un amor ple de passió, desesperació, patiment, gelosia i també felicitat que brilla d’una forma especial, gràcies a la força i intel·ligència de la narració. Trossets de sentiments molt visuals i impactants, metàfores, referències literaries i passatges bíblics que fan que aquesta novel·la brilli, no per l’amor que ens descriu sinó per l’excel·lent manera d’escriure’l, en el que alguns han dit una prosa poètica carregada de vitalitat. És dur per la sinceritat que traspua, és dur pel dolor que l’autora transmet, és dur per la incomprensió social que va patir, és dur per no poder desprendre’s d’aquest amor a voltes irracional, a voltes dolorós, a voltes destructiu que va viure l’autora mentre va durar la seva relació amb en Barker. Fuig de tot romanticisme i sentimentalisme, fet que agraeixo i, segurament, per això no deixa indiferent. M’ha captivat.
El llibre fou publicat per primera vegada l’any 1945 i, encara que la família de l’autora va fer tot els possibles perquè no sortís a la llum per l’escàndol que suposava, es va convertir en els cercles literaris de Nova York i Londres en un llibre de culte. L’any 1966 es va tornar a editar i el seu èxit va permetre a l’autora poder reemprendre la seva carrera lideraria.
El llibre està dividit en capítols curts, on, a través de les imatges abstractes, reals i plenes de força ens descriu la seva vida enfocada en la relació a traves dels sentiments. És un llibre autobiogràfic on ens narra les diferents fases de la seva relació amb el poeta, retalls, trossets de vida carregats d’amor però sobretot de tensió interior que la porten cap un cantó mentre s’allunya de la resta del món. Tot per explicar-se o explicar-nos un amor que alguns van qualificar de patològic i malaltís. Cal que quedi constància, com en un dietari que, sense ser-ho, l’autora va escrivint a trossets per guardar en la memòria, retalls que l’ajudin a comprendre, o simplement records que vol preservar “Pocas veces una mujer ha plasmado por escrito de forma tan clara e intensa su pasión por un hombre.(…) y una de las crónicas de amor-pasión femenino más desgarradoras y lúcidas de la literatura de todos los tiempos.” diuen des de Ojos de papel. Suposo que això només es pot fer quan s’escriu des de dins, quan l’autor i el protagonista són la mateixa persona, quan s’escriu d’una manera autobiogràfica però sense engany, amb plena sinceritat.
No crec que sigui un llibre difícil de llegir, és d’aquells llibres on es fa necessari entrar dins el personatge, en aquest cas dins l’autora i intentar, des del seu punt de vista, llegir i veure tot els que ens explica. Crec que només així podem entendre, com d’important va ser per ella aquella relació, viure i sentir-se lliure, fent el que li dictava el cor, encara que fos dolorós i opressiu, l’únic que la permetia sobreviure lluitant pel que volia i desitjava. Malgrat que el tipus de vida que va triar li dugués dolor, insatisfacció, rebuig, “El único drama, para ella, hubiera sido vivir a medias.“ com diuen a libros y literatura. I, ja sabem que a vegades el que més costa és ser un mateix, no el que els altres volen de nosaltres.
“El meu cor s’autodestrueix. Batega amb el ritme metzinós de la veritat.” pàg. 31
“Ai, l’aigua de l’amor que ho inunda tot, de manera que els ulls no poden veure res que no s’estigui amarat. (…) Totes les coses flueixen com el Mississippí per una terra devastada, que beu sense sadollar-se mai, que augmenta el cabal amb cascades de gratitud. I que eleva un so de lloança que ensordeix per sempre més els que dubten, i els fa esclatar els timpans avergonyits amb el bramul de l’evidència, més fort que les bombes i els xiscles i el rau-rau intern del remordiment.” pàg. 35
“Estic posseïda per l’amor i no tinc alternativa” pàg. 36
“Em pensava que seria com tenir un ocell a la mà, i no un mar salvatge que em tractaria com despulles flotants.” pàg. 39
“Estampa’m com un segell sobre el teu cor, com un tatuatge al teu braç, perquè l’amor és tan fort com la mort” pàg.41
“Potser jo sóc la seva esperança. Però ella és el seu present. I si ella és el seu present, jo no sóc el seu present. Per tant, no sóc, i m’estranya que ningú no s’hagi adonat que estic morta i s’hagi pres la molèstia d’enterrar-me.” pàg.91
“Però tinc un ganivet clavat a la màquina que em bomba la sang, i la sang se m’atura, per molt que hi raoni. Se n’adonarà, que el meu cor ha deixat de bategar?” pàg. 93
“Estic sola. No puc ser una santa. Vull l’home que vull. És el que he escollit entre tots. El vaig escollir deliberadament, fredament. Però la passió no era freda. Em va encendre. Va encendre el món.” pàg. 106
També n’han parlat a el blog de Enrique Vila Matas, libros y literatura, Mis lecturas y más cositas, Ojos de papel, Un libro al día entre altres.
Elizabeth Smart (Otawa, 1913- Londres, 1986)
Poeta i novel·lista canadenca. Va començar a escriure de molt jove i va estudiar piano, teatre i pintura a Londres. Allà va descobrir i es va enamorar de l’obra i del mateix George Barlker.http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari