Capsa sorpresa

Sergi Santjoan (L’Hospitalet de Llobregat 1967)                
 “No cal que amagui més que la meva vida va fer un tomb de manera imprevista en els nou minuts que van de les 15.49 a les 15.58 d’aquell 25 d’agost de l’any 2000 i que des d’aleshores res no ha tornat a ser igual ni per mi ni per la meva família.”  
Així comença aquesta trepidant i angoixant novel·la. Capítols curts, curtíssims però forts i carregats d’adrenalina, que si et descuides et fan aixecar del lloc on estiguis assegut llegint el llibre. De fet, jo en sóc testimoni. Portava poc més de mitja dotzena de capítols i corrents a buscar a Internet. “No puc, és massa per a mi, he de saber el final per a poder continuar llegint, pateixo, fa mal llegir això tan cru, …”, però a vegades Internet és molt savi i no et dóna totes les respostes. NO, dues ressenyes que vaig trobar i les dues et diuen el mateix, “un final sorprenen”. S’ha de llegir. Us aconsello llegir el llibre. Té, això si, un final sorprenen, que no te l’esperes. Bo. Brillant. I la novel·la et fa pensar, i això també és bo.
Una novel·la que transcorre en només els nous minuts de trajecte que tarda un tren de rodalies – sense retards – a fer el seu recorregut entre les estacions de Montmeló i la seva última parada a Granollers. La capacitat descriptiva – i no lenta – de l’autor per parlar-nos de la tragèdia que es cou dins el vagó, és genial. És un atracament violent amb sang, però també s’hi amaga un altre drama. El drama que suposa per la persona que,  paralitzada per la por i l’angoixa, es veu incapacitada per ajudar i socórrer a la víctima. 
Aquesta conducta, aquí literària, ha estat portada de diaris i notícies més d’una vegada en casos reals. Costa explicar, ”la immobilització que provoca la por en l’ésser humà” , les reaccions de paràlisi i aturament  que podem patir davant de fets molt greus que ens poden passar davant nostre. El més terrible de tot és que ningú pot saber com actuaria en el moment de trobar-s’hi. És dur i trists admetre-ho. Por, no ho sé, crec que ens paralitza alguna cosa més que la por.
Pàg. 62 “-¿Qui voldràs que et cregui que les cames no et responien a l’hora d’anar a ajudar una persona que et necessitava?”
Pàg. 109 “Acabava de descobrir que la mala consciència no existeix quan és un sentiment que només tens tu. Si hi és, es tracta de la por de ser enxampat, ni més ni menys.”
Tastets
>> alls
pàg. 34 “Tremolós, seriós com un all, vaig entrar a casa, i quan ma mare tot just acabava de tancar la porta, trencava a plorar als seus braços sense ser capaç d’explicar què m’havia passat.”
No havia sentit mai l’expressió “seriós com un all”, i l’he recollida. Al buscar en el DCVB d’on ve i quin és el significat no l’he trobat, això sí , he descobert un munt de locucions, algunes de les quals també deconeixia,  on l’all és el protagonista. 
 Loc.—a) Trempat com un all o més trempat que un all: molt trempat, xalest (Barc., Empordà).—b) Sà com un gra d’all o més sà que un gra d’all: molt sà, que té o manifesta tenir bona salut (Mall.).—c) Dret com un all o test com un all: (home) molt dret, que manifesta tenir molt de vigor (Manresa).—d) Fort com un all bruixat: iròn., dèbil (Labèrnia Dicc.).—e) Calent com un all: molt calent. «Tinc els peus calents com un all» (Borén).—f) Fer més calent que un all: encalentir a colps; tupar (Escrig-Ll. Dicc.).—g) Sucar els alls: insistir excessivament a demanar o repetir una cosa (Mall.).—h) Fer tornar coa d’all [qualcú]: molestar molt, fer passar molta pena d’esperit (Mall.).—i) Cama d’all: qui té les cames molt primes (Aladern Dicc.).—j) Encamar els alls [a qualcú]: enganar-lo. «No m’has d’encamar los alls» (Aladern Dicc.).—l) Tenir all o ceba: tenir ara una tribulació ara una altra, sense cessar d’estar malament o de gemegar.
La tria de les meves lectures va molt lligada a l’atzar, i com a lectora compulsiva que sóc, sovint, em deixo portar per detalls que no són estricaments literaris. És el que jo dic: els llibres em trien, no els trio jo. Així ha estat en aquest cas.
M’ha sorprès molt agradablement la novel·la i sobretot la capacitat que ha tingut en Sergi Santjoan de novel·lar uns fets tan indignes d’una manera tan magistral. Sense concessions, dur, directe.  Tan de bo sempre aquest casos tinguessin el mateix tipus de final.
El mot:             pessic
                        Pessic  petita porció d’alguna cosa que es pren amb els dits
                        Pag. 43 “ Però de seguida el meu goig es va fondre com un pessic de cera                         sota una flama…”
La fitxa             Santjoan, Sergi. 2007 Capsa sorpresa. 1 era ed. 2007 Barcelona. Proa. 126 pàg.
L’enllaç:
Premis:            XLII Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra
Valoració:        QQQQQ
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default

11 thoughts on “Capsa sorpresa

  1. montselladoNo Gravatar

    M’has fet venir ganes de llegir-lo; fa bona pinta. Precisament, l’altre dia comentava amb un blocaire si erem conscients de com reaccionaríem davant d’una situació límit… i vam decidir que ni ho sabíem ni ens agradaria saber-ho. A més a més, veig que té un cert component de ciència ficció: un tren de rodalia puntual! (hahaha 😀 )

    Això de seriós com un all, em sembla que sí que ho he sentit alguna vegada, però ho hauré de preguntar als de casa. Sempre m’han fet gràcia aquestes expressions, com aquella de ser eixerit com un pèsol o estar més content que un gíngol; em pregunto com deuen haver nascut.

    Respon
  2. Quadern de motsNo Gravatar

    Matiso, puntua, puntual no. Surt una mica miqueta amb retard, sense afectar als usuaris, que altres problemes tenen.
    Això de les locucions fa molta gràcia, tants llocs, tantes locucions.
    Fins aviat

    Respon
  3. PilarNo Gravatar

    No puc més que buscar aquest llibre. M’agradarà o no, però la teva ressenya el va brillar.
    M’has fet riure en llegir en tu una frase que acostumo a dir: “Són els llibres els que em trien a llegir-los”.
    M’agraden les teves ressenyes. Al mig hi sorgeix l’inesperat regal de la definició d’una frase feta.
    Ens llegim!

    Respon
  4. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Pilar, el tren de la Capsa sorpresa NO té res a veure amb el Trens de l’Olga Xirinacs, que llegia l’altre dia en el teu bloc. Aquest és un viatge angoixan que et fa pensar sobre la capacitat, o no, de reacció que podem tenir davant de determinades circumstàncies. Espero que t’agradi.
    Fins aviat

    Respon
  5. onatgeNo Gravatar

    Com ja t’han dit per ací també aniré a buscar el llibre. De tota manera des de que et llegeixo, ara quan vaig a comprar un llibre hi trobo a faltar el teu “Quadern de mots”, la teva entrada magistral…

    Des del far bona nit.
    onatge

    Respon
  6. Dani GómezNo Gravatar

    Ep, company! En referència al que em preguntaves al meu blog… i tant! Sempre que no modifiquis el dibuix i citis la font no hi ha cap mena d’inconvenient.
    Per cert, molt interessant el teu blog.
    Dani

    Respon
  7. MàgiaNo Gravatar

    La teva ressenya m’ha convençut, sembla que el llibre és original, enganxa i, en definitiva, promet. Me l’apunto a la llista de pendents!

    Respon
  8. Quadern de motsNo Gravatar

    Onatge, gràcies, m’has fet riure.

    Dani, gràcies, no tardaràs a veure el teu dibuix en el bloc.

    Màgia, a mi em va sorprendre, i et fa reflexionar sobre la capacitat que tenim els humans d’actuar i reaccionar per ximpleries i en canvi en casos extrems com ens acoquinem.

    Respon
  9. montselladoNo Gravatar

    Hola, l’acabo de llegir!!! També he tornat a llegir la teva ressenya i l’he gaudit novament; la trobo molt encertada. Realment planteja una situació que implica el lector en la història i el fa pensar en com reaccionaria davant un cas similar (si més no, a mi m’ho ha provocat).

    Hi ha moments en què el protagonista em fa molta ràbia per la manera en què busca justificar la seva actitud tot abocant la culpabilitat que sent per no fer res en la inacció dels altres. Molta molta ràbia alhora que he de reconèixer que aquesta manera d’actuar l’he vista -en altres circumstàncies- en altra gent. Per tant, un personatge molt creïble.

    Estic contenta d’haver seguit el teu consell. Ara li toca a El llop 😉

    Respon
  10. Quadern de motsNo Gravatar

    Hola Montse, t’agraeixo moltíssim aquest comentari. M’anima molt.
    Hi ha cops que em deixo portar per l’entusiasme de fer la ressenya i tinc por de perdre la perspectiva del llibre. M’explico, deformar, sense voler-ho, el llibre, fer-lo atractiu NOMËS per la presentació de la ressenya i perdre una mica quina ha estat la meva sensació davant la lectura. Intento ser objectiva però reconec que a vegades l’entusiasme per a bé em pot més. Hi ha cops que deixo coses a la llibreta perquè penso que no faria cap favor ni al llibre ni al lector.
    En definitiva tracto de fer un apunt que serveixi, una mica, al possible lector per triar o no la lectura. Els lectors som sempre els qui tenim la última paraula, en ha agradat o no.

    Gràcies, valoro molt els teus comentaris. ;D

    Espero que El llop també t’agradi. Només hi ha una part que es fa una mica pesada, però el llibre en general és bo.

    Respon

Respon a Pilar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top