El barri del sorral / El barrio de la playa

Amb quatre mots: un barri, una ciutat, una època, amb clau femenina. (una novel·la històrica que ens explica el naixement de la Barceloneta. El Barri del Sorral vist des de la força, l’empenta, la vitalitat, la tossuderia de tres generacions de les seves dones)

Recomanada per: La Begoña m’ha demanat si el volia llegir. Sí. Gràcies Begoña, has escrit una bona novel·la.

El llibre: El barrio de la playa 2014 Ediciones B, S.A. traduït per Begoña García Carteron pàg. 364

quadern-de-mots-el-barri-del-sorral “Corre l’any 1751, la guerra de Successió fa trenta-set anys que va acabar, però molts dels supervivents encara no han superat les seqüeles. Fora de les muralles de Barcelona, a tocar del port, en un sorral inhòspit guanyat al mar i amb el perfil de la fortalesa militar com a teló de fons, moltes famílies que van perdre les llars amb la derrota malviuen en barraques. (…) Un retrat fidel i emotiu de la gent humil i treballadora de mitjan segle XVIII a través del rol de la dona.“

Les dones són la força de la novel·la, en elles la Begoña Garcia fa desfilar dones de totes les edats per mostrar-nos que per tirar endavant només cal tenir el valor suficient per creure en els teus somnis que són en realitat el que les farà lliures. Una novel·la amb to femení que en cap cas vol dir feminista. I això, en un barri en ple segle XVIII als extramurs de la ciutat de Barcelona, on la misèria, la pobresa i la brutícia conviuen amb l’alegria i la solidaritat de la seva gent, en un ambient envoltat de salobre, contraban, patiment i repressió d’una ciutat i d’un barri en plena ebullició. 
En El barri del sorral hi trobem dos fils argumentals que uneixen a totes les seves protagonistes. Un és el mateix barri on viuen, els afores de la ciutat, un espai on han d’anar a viure tots els qui després de la ferotge lluita de 1714 varen perdre la casa, i ara, expulsats als extramurs sota la vigilància de la ciutadella militar, viure en barraques, humils i pobres. L’altre és el secret que les uneix des del principi: una violació, un assassinat i un anell, i aquests, lluny de proporcionar-los un mitjà per sortir de la misèria, esdevé el pes immens d’uns fets que cal amagar. I mentre el barri es va transformant de mica en mica per esdevenir un lloc més habitable, les seves protagonistes veuran com el passat reviu fins gairebé ofegar-les. 
La novel·la està dividida en capítols que duen el nom de la dona que ens explica la seva versió de la història, sense que això suposi ni deixar de banda la resta de personatges ni l’eix central del relat. Capítols en femení que li serveixen a l’autora per mostrar-nos les diferents facetes on la dona del segle XVIII podia tenir un paper rellevant, tot i que supeditat a l’home sota la qual estava obligada a rendir comptes: la doctora, la cuinera de Palau, la serventa cosidora, la dona de pescadors, la dona del ric comerciant. Mares, filles, àvies, adolescent i nenes: dones fortes, independents, tossudes, valentes i per damunt de tot treballadores, que veuen en la seva feina una manera d’arribar a la seva llibertat com a personesi a la qual no volen renunciar. Només un capítol amb nom masculí: Joan, el dolent, el personatge que les farà mirar enrere, i no les deixa avançar.
L’autora és llicenciada en Història de l’Art i això es reflecteix en del relat, acurada i detallista no només en els fets històrics sinó també en les seves descripcions. Recrea una excel·lent ambientació que li permet al lector una aproximació creïble i veraç tant del barri com de la mateixa ciutat Barcelona.Una visió de la ciutat però sobretot una visió força real de com vivia la seva gent, en especial als extramurs, al barri. Una novel·la on s’hi respira constantment l’olor a salobre, la brisa marina i el perfum saborós de la cassola de peix que serveix a la gent de la platja no només per omplir l’estomac sinó com a punt de reunió familiar, festiu i feliç.
El barri del sorral és un d’aquells llibres on entrar-hi, traslladar-te al segle XVIII i quedar-t’hi a compartir la vida de les seves protagonistes no costa gens. I el fet de compartir un secret amb elles gairebé des del principi et dóna l’element, diguem-ne tensió, per fer encara més atractiu el relat. Per una sèrie de circumstàncies, que no venen al cas, l’he llegit en castellà, però com ja sap la Begoña el títol i la portada en català m’agrada molt més. Una novel·la que m’ha sorprès i que de veritat us recomano llegir. Felicitats Begoña.
L’Oscar Martí fa un passeig al Barri del Sorral des de la revista Descobrir per mostrar-nos la novel·la i les seves fotos. Us deixo l’enllaç aquí.
Begoña García Carteron
quadern-de-mots-bego-C3-B1a-garcia-carteronLlicenciada en Història de l’Art, és escriptora , periodista i coordinadora editorial.

Comentaris

16 respostes a «El barri del sorral / El barrio de la playa»

  1. Doncs sí que ve de gust llegir-lo…

  2. Ja el vaig veure entre les novetats i em va cridar molt l’atenció.
    Petons!

  3. Fins ara l’havia vist i passat de llarg. Acaba de engrandir la llista de “llibres que vull per San Jordi”.

  4. Un lugar mágico sin duda en el que tendría la suerte de imaginar a las damas de la novela en el background preciso, me llama la atención por eso sobre todo. Una abraçada 🙂

  5. Mujeres, extramuros y una época muy interesante.
    Me gusta mucho lo que nos presentas hoy, además no lo conocía.
    Besos

  6. No la conocía y parece una novela histórica interesante, me suelen gustar las historias protagonizadas por mujeres diferentes que nos den distintos puntos de vista. Un beso

  7. Sembla una bona lectura, el tindré en compte.

  8. mira m’has venir curiositat i ganes de llegir-lo…..com sempre ens ho contés molt bé…

  9. Me l’apunto perquè m’has convençut !

    Petonets 😉

  10. Doncs a mi també. Té grapa, això. Ja tinc llibre per regalar. Ens has convençut a tots.

  11. No me sonaba de nada el libro, Carme, pero me ha gustado mucho tu reseña. Me parece una lectura muy atractiva.
    Petonets!

  12. Almenys aquesta autora sembla que hagi de tractar bé les dones protagonistes, no com M. A. Capmany, que a “Un lloc entre els morts” (Premi sant Jordi) no en deixa ni una sense ridiculitzar. Igual com Montserrat Roig al seu sant Jordi, “El temps de les cireres”. Va ser un estudi interessant de misogínia, per a qui ho vulgui comprovar.

  13. Doncs em crida bastant l’atenció, a dir veritat! Com portes “L’altra”?
    Un petó

  14. Me gusta sobre todo la época en la que suceden los hechos,.
    tiene buena pinta, la verdad, sólida 🙂
    Besos

  15. A mi també m’ha convençut.
    Em sembla que m’ho passaré bé llegint-te’l

  16. Anonymous

    Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *