Amb quatre mots: actual, moderna, àgil, dura (En la vida, com en les persones, quan l’energia manifesta contraresta l’altra -la fosca- s’assoleix l’equilibri).
Recomanada per: llegir a la Marta Rojals era un dels meu objectius d’aquest any. Montse, novament, gràcies per passar-me el llibre.
El llibre: L’altra 2014 RBA La Magrana. pàg. 332
“Amb el teló de fons de l’actualitat més omnipresent i fent gala de l’estil fresc i personal, el sentit de l’observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captivar a Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals desplega present i passat com un mecanisme exacte al voltant d’una protagonista plena d’arestes i ofereix una novel·la extraordinària sobre secrets, relacions i la necessitat d’oblidar.”
No he llegit Primavera, estiu etcètera, així doncs, m’estalvio tot tipus de comparació entre les dues novel·les de l’autora, Sé, però, que qui n’ha llegit la primera, repeteix. Què té la Marta Rojals per seduir tant a un determinat tipus de lectors?, això és el que em preguntava abans i això és que he acabat descobrint ara: actualitat, frescor, simpatia i empatia. Amb un estil fresc, desenfadat i treballat que et fa llegir el llibre amb ganes.
El lector no tarda en endinsar-se en el llibre, en part, gràcies a aquesta estructura viva i àgil on els canvis entre el present i el passat fragmenta el relat al mateix temps que lliga i confecciona la història. I així, a poc a poc però mantenint el ritme del dia a dia del relat anem captant els petits tastets del passat que serveixen per adonar-nos d’on venen alguns dels alts i baixos emocionals dels seus protagonistes, que a voltes poder resultar puerils, irracionals o simplement salvavides. I al final, la Marta Rojals es guarda el millor gir, el que et permet veure la història sota un nou prisma, el que pet permet veure el dur joc d’equilibris de la seva protagonista.
“Cada secret que es manté ha de tenir un contrasecret que el neutralitzi, i quan no és així, ve l’explosió, les víctimes, el dolor. Hi ha d’haver-hi un misteri que mantingui aquest equilibri, perquè tanta energia en tensió, alliberada de cop, podria acabar amb el món en dos dies.”
Per això cada Anna, Annona, Nona ha de tenir una altra Anna, Nannona, Nona i el manteniment d’aquest equilibri pot arribar a ser tan esgotador i angoixant com alliberador, només cal tenir clar on ets en cada moment, si pots. I la no comunicació que es vesteix en forma d’engany, mentida o silencis és el que ajuda a crear aquesta doble imatge de cadascun; l’Anna, el Manel o la Cati amaguen coses, coses que els serveix per equilibrar el seu jo i l’altra. Secrets i contrasecrets que en definitiva tots tenim.
La novel·la ens parla d’una parella de prop de quaranta anys, l’Anna i en Manel, dos personatges molt diferents que fan de les seves diferències el puntals per seguir endavant. Ambientada en la Barcelona més actual on la precarietat laboral, els acomiadaments, els lloguers i les perspectives de futur, trontollen al ritme que trontolla les seves vides. I on les xarxes socials, la maternitat o la infidelitat suposen punts d’arribada o d’encontre. I la supervivència consisteix precisament en els equilibris: de parella, laborals, socials i sobretot personals, on el passat no hi acaba de fer net. I on partir de zero “la necessitat d’oblidar” és una de les millors opcions.
Segurament, un altra dels aspectes que fan que la novel·la funcioni tan bé és la utilització, sense cap tipus de complex, d’un llenguatge oral ple de castellanismes i fases fetes de rabiosa actualitat, on els diàlegs funcionen -són realment directes, curts, frescos i divertits-, perquè els personatges parlen de la mateixa manera que ho fem en incomptables ocasions. Fa temps, referint-me a un altre llibre, parlava d’aquest tema i no m’acabava de convèncer, prou malament que parlem en general, només falta que els llibres també ho facin. Sincerament, en certa manera em dol, però ens agradi o no forma part de la nostra realitat.
L’Altra, malgrat aquesta aparença, digem-ne, alegre, desenfadada, moderna i amb sentit de l’humor, és en molts aspectes un llibre dur, perquè a la duresa emocional en la que viu l’Anna cal afegir-li la duresa del moment actual; precarietat i inseguretat laboral i economia de supervivència, on un planter de joves qualificats es queda sense perspectives de futur. Tot plegat la trista realitat del moment. Un llibre de lectura engrescadora i atractiva que m’ha servit per descobrir a la tan aclamada Marta Rojals. Ara em caldrà llegir l’altra, Primavera, estiu, etcètera…
“L’Anna aspira a una futura vida sense riscos, a ser pilot d’un simulador de vol”(pàg.36)“Vèncer la ràbia, de vegades, només és un exercici de memòria. És recordar el Nel recitant-li La vaca cega amb dues Oreo als ulls.” –per exemple- (pàg. 128)
Tastets
>Recollint insults.
Fa tot just quatre dies llegia un excel·lent article a Núvol d’en Pau Vidal, Pau Vidal contra l’insuls insult. i em va fer pensar en la forma que tenim, en general, d’insultar. Mentre llegia l’article repassava els insults que apareixen a L’altra, de fet, només he recollit els que es diuen constantment els germans, el Manel i la Laura que tenen el seu origen en la manera de parlar del poble: coliflor, capsigrany, cap de suro, carallot, peix bullit, cap d’olla, pòtol, figaflor, borinot… Insults, tots ells, dits sense intenció d’insultar. Realment bonics.
Afegeixo aquest altre article que acabo de veure ara. L’altra i aquesta., també d’en Pau Vidal
http://quaderndemots.blogspot.com/feeds/posts/default
Deixa un comentari