El silenci dels pactes – Marc Moreno

“Un important empresari que ha assassinat una prostituta, el pagament que ha de fer per amagar el crim i el joc brut per legalitzar un prostíbul als afores de Mataró són el punt de partida d’una història on les pressions polítiques, la informació falsa esbombada als mitjans de comunicació per tombar una regidora de l’ajuntament i la investigació de l’assassinat es barregen en una escalada de traïcions.”

quadern-de-mots-els-silenci-dels-pactesSeguint el mateix to narratiu de la seva anterior novel•la, Independència d’interessos, en Marc Moreno torna a aposta per la rapidesa en l’acció, l’abundància de diàlegs i uns personatges femenins que són les qui han de resoldre un assassinat; una periodista local i una mossa d’esquadra. L’assassinat ens arriba en les primeres pàgines, perquè, com explica el mateix autor en algunes de les entrevistes que li han fet l’important no és l’assassinat en sí, és la seva impunitat i la manera tan fàcil d’aconseguir-la. Tot es redueix a posar-hi un preu. L’assassinat és el punt de partida i més enllà d’aquest horrible fet hi ha la crítica que fa l’autor a determinats comportaments socials, aquells que omplen actualment les planes dels diaris: corrupció, suborns, ètica periodística, immigració o política que és el que realment ens vol mostrar.

Ara ens trobem al Maresme, en concret a Mataró, on un important empresari vol ampliar els seus negocis obrint un prostíbul als afores de la ciutat, però li cal la llicència que no té, per això, cal engegar l’engranatge de tractes foscos, extorsions i xantatges per aconseguir-ho. I silenci. Els silenci dels pactes que permet que qui té el poder del diner, pugui fer i desfer al seu criteri i conveniència, sense importar-li qui caigui pel camí, una bona política local, el prestigi d’una periodista o la vida de qui no fa bé la seva feina. Aquí la trama no és ni rebuscada ni tan original com en l’anterior novel•la però conté, novament, els elements que la fan actual.

Aquesta aposta pel diàleg, sempre ràpid i concís, i la necessitat d’anar al gra, al meu parer, són elements que fan que el conjunt narratiu perdi certa força, ja que no aconsegueix el coixí narratiu que molts lectors busquem, ni l’embolcall emotiu de la majoria dels seus personatges. Escenes o diàlegs a vegades poc convincents que deixen al lector amb la sensació que alguna cosa grinyola simplement per no haver copsat el matís -o doble sentit- que se li vol donar. Malgrat això, en Marc Moreno, aconsegueix el que pretén, conscienciar-nos i sacsejar-nos, tant dels petits casos de xantatge o extorsió entre la gent anònima com dels grans casos de corrupció i extorsió més corporatius i organitzats.

Una novel•la curta i fraccionada en nombrosos capítols que és llegeix amb la mateixa rapidesa amb la que es succeeixen els esdeveniments i que posa en el punt de mira la nostra societat  per  “explicar els draps bruts que tota societat amaga, la merda que hi ha sota la catifa” , com diu l’autor en una entrevista.

Què m’ha quedat?

La proximitat és segurament un dels aspectes que trobem en les novel•les de l’autor, retalls de la nostra actualitat més propera que no serveixen només per compartir la crítica del sistema o del seu engranatge. En Marc Moreno esquitxa trossets de la seva realitat que en molts casos el lector, per proximitat, també comparteix. Ens parla, com de passada, de la llibreria Dòria de Mataró, de les tertúlies o tertulians de RAC1, del diari ARA, d’algun dels seus autors de capçalera, o simplement ens movem en escenaris que ja hem trepitjat. Aquest aspecte, que forma part de l’entorn realista de la novel•la, personalment m’atrau força. I es que realitat i ficció  tenen molt a compartir.

Entrevistes

La petita llibreria
Propera parada cultura

 

El llibre: El silenci dels pactes
Autor: Marc Moreno
Editorial: Llibres del Delicte, 2014, pàg. 205

×

4 thoughts on “El silenci dels pactes – Marc Moreno

  1. bruixetaNo Gravatar

    el gènere és dels que ‘agraden, la trama promet, però en tinc tants a la recambra… i el fet de que falti aquest coixí narratiu o conèixer més la part emocional , per a mi molt important, dels protagonistes, fa que de moment no li doni l’oportunitat.

    Respon
  2. LauraNo Gravatar

    No he llegit res d’aquest autor. Avui he vist l’entrada pel Facebook i m’ha cridat l’atenció. Em sembla que aquesta novela m’agradaria. Petons!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top